Avui us presento un text, extret de la novel·la que estic llegint aquests dies, Grans Esperances d'en Dickens. És la historia de la vida d'un nen en primera persona.
En Pip té una infància molt desgraciada, sota la tutel·la d'una germana gran mesquina i que no sap estimar.
La història esta escrita al segle XIX, però parla de coses universals i que, malauradament, encara hi ha nens que pateixen: la injustícia, la incomprensió i el desamor. També podem veure com el tracte que dispensem als infants influeix en la seva manera de ser.
La criança que m'havia dat la meva germana m'havia fet molt susceptible. El món diminutiu on viuen els infants, qualsevol que sigui qui els puja, no hi ha pas cosa tan finament percebuda i tan finament sentida com és la injustícia. Tal vegada l'infant no està exposat sinó a una injustícia menuda; però l'infant és menut i el seu món es menut, i el seu cavall gronxadís és tan alt, segons la seva escala, com un cavall irlandès de caça, fortament ossat. Jo havia sostingut dins de mi, des de la meva infantesa, un conflicte perpetu amb la injustícia. Havia sabut, des de les meves primeries, que la meva germana en la seva capritxosa, violenta coerció, era injusta amb mi. Havia nodrit la convicció profunda que aquella criança tenint-me sempre per mà no li donava cap dret a criar-me a estrebades. A través de tots els meus càstigs, caigudes en desgràcia, dejunis i vetlles, havia fortificat aquella assegurança, i al fet d'haver-hi intimat en tanta de manera, a tall de solitari i desemparat, refereixo en gran part que jo fos moralment tímid i molt picadís.