No sé perquè no havia fet encara aquest exercici...mirar l'entrada de dida al diccionari de l'Alcover-Moll.
Tot ha començat en pensar sobre la frase feta amb què he titulat l'entrada, que a mi se'm fa força corrent. Engegar a dida vol dir acomiadar amb menyspreu i, què hi ha al darrera? doncs suposo que el menyspreu que es suposava, dins la tradició popular, quan s'entregava un infant a una dida.
Com deia, però, en consultar aquest diccionari, he trobat moltes altres frases fetes que il·lustren la visió que es tenia sobre el didatge en el context popular..
Si vols esser malparlada, sies dida o mossa de soldada.
Malaventurat qui ha de buscar dida, i malaventurat qui ha de criar per altri.
Si vols tenir bona vida, posa't a dida; si la vols tenir millor, majordona de rector.
Mentre cria la dida, bona vida; quan la criatura és criada, ni dida ni dinada.
Abans d'una dida bèstia, una bèstia dida.
Em venen al cap moltes reflexions en llegir-les, i vosaltres, que en penseu?
