La vida de Lolliane

Fa un temps vaig parlar de la gran quantitat de documentació sobre la vida quotidiana que ha quedat escrit en els papirs egipcis. Avui us parlaré d'un d'aquests escrits on es relata la petició de la senyora Aurèlia Thasius, també coneguda com Lolliane. 

La nostra protagonista l'any 263 va escriure una petició al Prefecte  per demanar que es fes efectiva una llei que estava en vigor a Egipte per fomentar la natalitat. El foment de la natalitat no és un tema contemporani. En època antiga coneixem diverses dades que ens fan pensar que aquesta era una preocupació dels mandataris. August va fer diverses lleis con es concedien algunes prerrogatives a aquelles dones que tinguessin més de 3 fills, potser en parlaré més endavant.

Però deixem parlar a Lolliane...

Se sap per llei que la dona honorada amb més de tres fills té el dret de conduir els seus propis negocis i realitzar totes les transaccions, en particular aquelles que saben llegir i escriure. Així doncs, jo que tinc la fortuna de tenir molts fills, sóc una dona lletrada i capaç de escriure amb gran fluïdesa, tinc plena confiança que vostè em concedirà el dret de realitzar transaccions comercials sense obstacles, així com tots els assumptes de la llar. Li mostro la meva eterna gratitud.

Comiat. 

Aurelia Thaisus, coneguda com Lolliane, ha enviat aquesta petició per la seva presentació. 

(Papird'Oxyrhynch n.1467. El text està traduït de l'anglès i adaptat per mi mateixa per fer-lo més comprensible)

El text és molt interessant com podeu veure, hi ha moltes coses a comentar. Una dona que vol fer negocis, que sap llegir i escriure, que té família nombrosa...És tan interessant veure que per damunt de la història que ens han fet arribar, aquella que explica que les dones abans estaven tancades a casa, que no sabien escriure ni llegir, per damunt de tot això emergeixen petites històries quotidianes, com aquella de la  Clàudia, que ens demostren la força que em tingut per tirar endavant la nostra família i a nosaltres mateixes. 

No us sembla bonic saber que Lolliane va existir?

Que en penseu d'aquesta història? M'agradarà comentar-ho amb vosaltres!

    

La Clàudia vindrà a visitar-te

Seguim a època Romana. 

Aquest cop ens dirigim als límits de l'Imperi. 

Concretament a l'actual Gran Bretanya. 

Reconstrucció d'un fort de la Muralla Adriana

Allà es construí una important fortificació anomenada Muralla Adriana que volia protegir la part romana de l'illa de les incursions dels pobles autòctons. Al llarg de la fortificació hi havia regiments de l'exèrcit romà aquarterats en diversos forts. A un d'ells, en el transcurs d'una excavació l'any 1973, es va descobrir una documentació excepcional, les conegudes com tabletes de Vindolanda. Són inscripcions en fusta fetes amb tinta de carbó, datades entre els segles I i II dC. En aquests documents s'hi han trobat escrits relacionats amb assumptes militars y missatges personals dirigits a militars o a les seves famílies. Sembla que encara avui en dia es segueixen descobrint noves inscripcions. 

Poques vegades la documentació ens permet apropar-nos a la intimitat del dia a dia en èpoques tan antigues. 

Avui coneixerem a dues dones.

Suplícia Lepidina, dona de Flavi Cerialis, perfecte de la novena Cohort de Batavians. I la seva germana Clàudia Severa, de qui conservem dues cartes trobades a la casa de Suplícia.

Llegim-les,

"11 de setembre, germana, pel dia del meu aniversari, t'envio aquesta invitació per assegurar-me que seràs aquí amb nosaltres, fent així més agradable el meu dia si tu hi ets present. Saluda de part meva al teu Cerialis. També el saluden el meu Aeli i el meu petit fill. T'espero, germana. 

Adéu germana, la meva ànima més estimada. Et saludo. 

Per Suplicia Lèpida, dona de Cerialis, de Severa"

La segona carta no està tan ben conservada i hi ha algunes parts que no s'han pogut llegir, com veureu...

"Tal i com vaig parlar amb tu, li he demanat al meu home Brocchus i podré venir amb tu. Li vaig preguntar i ell em va respondre que no tenia cap problema en permetre'm de venir amb tu, juntament amb (.....) per venir amb tu com sigui. Per venir hi ha certes coses essencials que (....). Rebràs les cartes on t'indiqui el que faré (...). Romandré a Briga. 

 Adéu a la meva germana, la meva més estimada i desitjada ànima.

Per Suplicia Lèpida, dona de Cerialis, de Severa"

Aquests són els textos més ben conservats de Vindolanda. És també la primera vegada en la història que es reconeix una mà femenina que escriu. No serà la última. Aquí estem nosaltres, oi? Amb un teclat, això sí!

En la primera carta coneixem els preparatius per celebrar el seu aniversari i sabem que tenia una petita família composada pel marit i un fill.

En la segona sabem que Clàudia té intenció de fer un viatge per veure a la germana. Sembla que Clàudia anirà acompanyada però no es pot llegir per qui. Jo penso que devia ser el seu fill (qui sinó?). També fa certs preparatius, llàstima que no sabem quines eren aquestes coses essencials que demanava per fer el viatge. Totes sabem quin embolic això de viatjar amb nens! Potser Clàudia també ho sabia i li demanava a la germana que tingués certes coses preparades.

Són emocionants per a mi aquestes cartes. Se'm fan molt properes aquestes dones. Mares, germanes, escriptores, amb vida social i certa autonomia. Tenen fills.

Clàudia era mare i moltes altres coses.

Com nosaltres, només que 1900 anys abans...tampoc és tant!

(Els textos es troben tots on-line en una pàgina molt complerta, us passo l'enllaç; Vindolanda Tablets Online. Les traduccions al català les he fetes jo mateixa amb molta llibertat, és a dir, adaptant-les una mica per fer-les més comprensibles. Si trobeu algun error de pes aviseu-me, que el meu anglès no és res de l'altre món!)