Bon Nadal a tothom

Foto de Dorothea Lange

Abans passarà un camell per l'ull d'una agulla que un ric entrarà al regne dels cels (Mateu, 19:24)

Els últims seran els primers (Mateu, 20:16)

Benaventurats els perseguits per la justícia, doncs d'ells serà el regne del cels (Mateu, Sermó de la muntanya)

Sou la sal de la terra. La llum del món (Mateu, Sermó de la muntanya)

Tot això deia Jesús a una multitud de marginats, de gent de sota, que mai ningú havia tractat amb respecte i, molt menys, amb admiració. Fins aquell dia. Estic plenament d'acord amb Vonnegut, que la ment que hagi pensat textos tant bonics com el sermó muntanya de l'Evangeli de Mateu, és mereix tot el nostre respecte i admiració.

Jo no sóc crisitana ni creient. No estic batejada ni he rebut mai una educació crisitana. A banda de tot això, no puc negar que visc en una societat d'herència cristiana i per tant celebro el Nadal i altres festes de caire religiós, com la majoria, suposo.

Des del desconeixement absolut fa un temps vaig apropar-me als Evangelis. Són uns textos preciosos que no m'han convertit, ni molt menys, però que si m'han commogut molt i que us convido a llegir-los, de veritat. No crec que hi hagi ninguna força extrahumana que els hagi concebut. Són escrits i pensats per i per als homes i això és probablement el millor que tenen.

Me n'adono que sempre que s'acosta Nadal faig alguna entrada pensant en això.

Els evangelis, des del punt de vista històric van suposar tota una innovació. En aquells moments ningú no escribia textos així, des de sota, literalment. Que vull dir des de sota? Doncs parlant sobre les classes populars, bàsicament. Per mi va ser una delícia trobar-me amb la quotidianitat de les poblacions dels segles III o IV abans de Crist. Sentir parlar de dones, de critaures, de les llengues que parlaven i de la gent pobre, dels oprimits, etc, etc.

S'acosta Nadal i vull reivindicar la que crec és la gran aportació del cristianisme a Occident: per primer cop es va pensar en les persones com iguals, sense que ningú fos millor que altre, ni per procedència, ni per classe, ni per res.

En una època plena d'injustícia social com fou l'Imperi Romà, que aparegués tota aquesta corrent de pensament va ser un gran sort de la qual ens hem de complaure.

Tot això és el que penso celebrar aquest Nadal, entre moltes altres coses.

Perquè vivim temps difícils i necessitem paraules encoratjadores, com l'aire que respirem.

Una abraçada i Bon Nadal.

Estimeu molt!

El dia de Nadal o com Maria va donar a llum

El dia 25 de desembre els cristians celebren el naixement de Jesús. Jo, que no sóc creient, m'ho miro des de la distància i he de dir que trobo que té cert encant festejar un naixement. Alguna cosa n'havia de dir en aquest bloc, no trobeu? Així que, per commemorar l'efemèride, tornaré a posar un fragment de l'evangeli de Maria, del que ja vaig fer una entrada fa ben poquet.  

És curiós de llegir perquè, un text que està en bona part escrit des del punt de vista femení, en aquest passatge en concret, ens explica la visió del pare en primera persona.  De fet, no en sabem res de com transcorre el part, perquè Josep és fora en busca de llevadora. Certament, l'ús de la primera persona i el present fa que se'ns faci molt més propera la història, però, creieu que hi ha cap altre intenció darrera?

Ja em direu que us sembla doncs l'episodi del part de Maria.



Naixement de Santa Maria d'Avià



 - Josep, baixa'm de l'ase, perquè el fruit que porto dintre empeny per sortir a la llum.

Va trobar-hi una cova, hi féu entrar Maria, deixar els seus fills al costat d'ella i va sortir a buscar una llevadora hebrea al terme de Betlem.

Però jo, Josep, caminava i no caminava. Miro enlaire cap a la volta del cel i veig que ha quedat estàtic. Miro cap a l'aire i el veig esbalaït i els ocells del cel immòbils. Giro els ulls cap a terra i veig una cassola i uns treballadors ajaguts, amb les mans dins la cassola. Però els qui mastegaven no mastegaven, i els qui prenien un mos de pa no el prenien, i els qui se'l duien a la boca no se l'hi duien, sinó que totes les cares miraven enlaire. (...) I per un instant totes les coses estaven parades del seu curs normal. 

I vaig veure una dona que baixava de la muntanya i em preguntà:

- Home, on vas?

Li responc:

-Busco una llevadora hebrea

Ella em pregunta:

-Ets d'Israel?

Jo li responc:

-Sí que ho sóc.
(...)

Quan arribaren al lloc de la cova, es van deturar. Un núvol fosc la cobria (...). De sobte, el núvol s'anà apartant de la cova i aparegué dins la cova una llum tan gran que els ulls no la podien suportar. Al cap d'una mica, aquella llum s'anà retirant fins que aparegué el nadó, el qual es girà per prendre el pit de la seva mare Maria.  

 Bones festes, mames, filles i fills.

Maria neix i és alletada

Pocs anys després de la mort de Jesús, els primers cristians van crear una nova manera de fer literatura i van inventar el relat evangèlic. Es va produir una gran proliferació de documents que volien explicar qui va ser Jesús. Amb els anys l'Església va triar-ne quatre que es convertirien en els evangelis canònics. Els altres van quedar exclosos del cànon oficial...són els anomenats evangelis apòcrifs.

Aquests textos, a part de la importància que tenen per la religió catòlica, crec que són de gran interès per als historiadors. Poques vegades ens trobem, per aquest període de temps, amb retrats del dia a dia de la gent comú. La quotidianitat mai va ser de l'interès dels escriptors antics. En els evangelis es mostren, en mig de relats miraculosos i fantasiosos, pinzellades que ens apropen als actes quotidians de les comunitats del Pròxim Orient els primers segles de la nostra era.

Entre aquests textos n'hi ha un que m'agrada especialment, és l'anomenat llibre de Jaume o Naixement de Maria, on s'explica la vida de Maria. Sembla que fou escrit a la segona meitat del segle I dC. Un evangeli en femení. N'havia de parlar en aquest bloc. Ella és la mare per antonomàsia dels cristians. Probablement no serà la darrera entrada que li dedicaré, perquè la seva figura ha marcat la imatge de la maternitat a la cultura cristiana i, per tant, a la societat occidental.

Aquesta he pensat que era una bonica manera de començar. Amb un text poc conegut i, al meu parer, d'un alt valor literari. Hi podeu trobar petites pinzellades de quotidianitat, intimitat i poesia. Els primers passatges que reproduiré (espero fer alguna altra entrada d'aquest text) tenen a veure amb l'infantesa de Maria. (Les mares també hem estat filles, oi?)

Crec que és difícil trobar un text antic on es relati el cercle femení que es constituïa entre mare i filla. Ja n'he parlat en alguna altre entrada, d'aquest espai de trobada de les dones que era l'interior de la casa familiar.
La descripció d'allò que succeïa entre les parets de la casa, els racons de les relacions femenines, crec que no s'havia reflectit de manera tant clara des de Safo. Això podria indicar que qui va escriure aquesta història era una dona? Podien interessar els detalls de la maternitat a un home? Potser sí.

Santa Anna,s. VIII

  A Anna se li compliren els sis mesos, tal com l'àngel havia dit. I el mes setè donà a llum i preguntar a la llevadora;

- Que he infantat?

La llevadora li fa:

-Una nena

I Anna exclamà:

-La meva ànima ha estat  enaltida en aquest dia.

 I va posar la nena al bressol. Complerts els dies, Anna es va purificar de la seva impuresa ritual i donà el pit a la nena. I li va posar el nom de Maria. 

De dia en dia, la nena s'enfortia. Quan va tenir sis mesos, la mare la deixà a terra per comprovar si s'aguantava dreta. I havent caminat set passes, va tornara la falda de la mare. 

(...)

Quan la nena va fer un any... (...) La  seva mare se l'emportà a l'oratori de la seva cambra i li donà el pit. Llavors Anna va entonar aquest himne al Senyor Déu: 

Anna i Maria, segons Leonardo de Vinci

Cantaré un càntic al Senyor, al meu Déu,
perquè m'ha visitat i m'ha tret de l'oprobi dels enemics.
El Senyor m'ha donat el fruit just, que és únic i abundant al seus ulls.
Qui anunciarà als fills de Rubén que Anna alleta?
Escolteu, escolteu, les dotze tribus d'Israel; Anna alleta!



Deixà la nena descansant a la cambra on hi havia l'oratori i es posà a servir als convidats. 

 

(L'entrada l'he fet gràcies als comentaris i a la traducció d'Armand Puig i Tàrrech en el volum I del llibre Els Evangelis Apòcrifs, editat per Proa l'any 2008)