Avui és el dia Mundial del Pa. Jo darrerament tinc una relació intensa amb aquest producte alimentari. Fa un temps vaig escriure sobre la meva estimada massa mare. Allà està, dins la nevera. La faig servir tant com puc i a casa intentem sempre prendre el pa fet a casa. Ja m'estic convertint en una experta.
El pa és farina i aigua.
La farina pot ser de innombrables cereals (blat, ordi, civada, etc, etc). S'hi poden afegir productes de gairebé qualsevol classe, llegums (farina de mongeta, llenties, remolatxa, patata), cervesa, làctics (iogurt, llet, formatge), ous. És pot fer amb llevat o sense, es pot fer dolç o salat. Es pot coure al forn o al foc. És impossible anomenar totes les possibilitats.
El 90% del planeta viu bàsicament gràcies a aquesta combinació d'aigua i farines cuites. La gran majoria es fa a casa. Em sembla que també un percentatge molt elevat d'aquest pa fet a casa l'amassen unes mans femenines.
Dins de la quantitat de feines que s'han de fer pel manteniment de la família, un dels més importants és la producció de pa.
Per veure que representava el Pa en el nostre dia a dia us penjo una capítol del programa Històries de Catalunya. L'emissió és del 2005. El programa el feien a TV3 i crec que és de les millors aportacions audiovisuals a la divulgació històrica, de debó. Acostumo a ser força crítica (massa potser), però aquest programa el veia molt a gust.
M'agrada perquè parla de la quotidianitat i perquè expliquen els documents que es fan servir i t'ajuden a entendre no només la història, sinó com es fa aquesta història i com s'arriba a certes conclusions.
En concret en el capítol que us enllaço parlen de l'alimentació. Us convido a mirar-lo a partir del minut 14 (és a dir, un quart d'hora tant sols, perquè dura 30 min.). Parlaran de dues històries que em semblen molt interessants.
La primera explica com organitzava els àpats una dona al segle XV a Barcelona. Quina era la llista de la compra, con comprava i, el més impactant per mi...la quantitat de pa que es consumia i que ella mateixa (i els seus servents) amassaven diàriament.
La segona història explica fins quin punt el pa era fonamental per a la gent i com la especulació del pa va provocar una revolta de gran abast a la ciutat. Aquesta segona història ens recordarà a altres temps, no tant llunyans. Qui diu especulació amb el preu del pa, diu jugar amb la salud de la gent, diu injustícia.Totes les èpoques n'hi ha hagut, oi?
M'agrada perquè parla de la quotidianitat i perquè expliquen els documents que es fan servir i t'ajuden a entendre no només la història, sinó com es fa aquesta història i com s'arriba a certes conclusions.
En concret en el capítol que us enllaço parlen de l'alimentació. Us convido a mirar-lo a partir del minut 14 (és a dir, un quart d'hora tant sols, perquè dura 30 min.). Parlaran de dues històries que em semblen molt interessants.
La primera explica com organitzava els àpats una dona al segle XV a Barcelona. Quina era la llista de la compra, con comprava i, el més impactant per mi...la quantitat de pa que es consumia i que ella mateixa (i els seus servents) amassaven diàriament.
La segona història explica fins quin punt el pa era fonamental per a la gent i com la especulació del pa va provocar una revolta de gran abast a la ciutat. Aquesta segona història ens recordarà a altres temps, no tant llunyans. Qui diu especulació amb el preu del pa, diu jugar amb la salud de la gent, diu injustícia.Totes les èpoques n'hi ha hagut, oi?
Per acabar, unes paraules de nou, perdudes en la imensitat de la història i que ens apropen a una vida de fa molts anys, d'una mare com nosaltres i el seu fill. Encongeix el cor, però ens apropa al fil de la història, amb el pa com a eix.
En una inscripció del temple de Enlil, a l'antiga Mesopotamia, una mare que ha perdut al fill li demana al deu...
"Al meu petit, que tant sols menja farinetes, doneu-li farinetes. Doneu-li pa fet per a ell. Doneu-li el meu pa especial de Ekur".
Una abraçada i feliç dia del pa a totes aquelles mares que amassen el seu dia a dia.
