L'Ariadna va a l'escola cada dia contenta. Només hi ha dos dies que es quedi tot el dia i, tot i que s'ho passa bé, acaba esgotada... La resta de dies només la portem al matí, així pot seguir fent llargues migdiades i recuperar forces. En necessita moltes, perquè ara obre els ulls com taronges per observar el món, ho veu tot, ho escolta tot i ho pregunta tot. Tanta curiositat pel món, per força, ens treu energia.
Ara ja està molt gran l'Ariadna, les que la coneixeu us sorprendríeu! Ens explica moltes coses i és molt divertit estar al seu costat. M'ocupa molt de temps pensar en ella. Tant de temps que la panxa em creix i em creix i gairebé no me'n adono. No m'adono que la Nausika empeny i pica de peus! Es mou, s'estira i fa de les seves. Tinc temps de pensar-hi quan tinc metge. Llavors sempre em sorprenc de saber que tot va tant bé, sense cap intervenció, sense fer cap esforç, els meus dies passen sense aturador i per allà dins una vida està en formació, sense que hagi de fer res més que estar, contenir-la.
Ja fa 7 mesos que s'està formant. Un quilo de criatura fantàstica.
Avui pensava -no hi penso massa en això- que sóc la mare de l'Ariadna i ara seré la mare de la Nausika i que no em queda res per ser la mare de dues nenes. Això és una alegria immensa, es miri per on es miri.