L'altre dia llegia a la Vanguardia com s'estava intentant recuperar la imatge de la mare donant el pit, perquè havia desaparegut de l'imaginari contemporani. Sembla que si li demanes a un jove que dibuixi a un nadó, en moltes ocasions el posa amb un biberó i gairebé mai prenent pit. Encara avui en dia, aquesta imatge està considerada com passada de moda, anterior a la Guerra Civil. Jo afegiria, per unes quantes pelis que ha vist darrerament, que fins i tot la lactància amb nens ja més grandets està associada amb mares molt dominants i controladores que volen tenir els seus fills enganxats el màxim de temps possible.
Aquesta notícia em va fer pensar en un tema que just aquests dies estava investigant...En època medieval les imatges de maternitat eren habituals. Les verges de llet (us recomano veure el bloc de la Sandra per veure'n unes quantes de ben boniques), les escenes d'ostentatio mammarum i les verges en cinta poblaven esglésies i llibres. A les dones doncs no els hi devia semblar estrany donar el pit en públic ni mostrar-se embarassades, perquè la mateixa verge apareixia a l'església d'aquesta manera. Maria era una dona propera que experimentava sensacions semblants a les de les demés dones.
Però sabem que les coses no van seguir així. Quan va canviar la moral i les idees davant la imatge maternal? En el que s'ha considerat el pas de l'Edat mitjana a l'Edat moderna. Una època que ho va canviar tot.
A mitjans del s. XVI l'església s'enfrontava a un gran repte, intentar salvaguardar la seva essència en front de les noves idees que havia introduït Luter. Per fer-ho van convocar l'anomenat Concili de Trento. D'aquesta reunió va sorgir una església molt més dura i estricta moralment. Algunes idees tan fantàstiques com la Inquisició van néixer llavors. Una altra de les coses que va quedar afectada fou la imatge de la Verge. La van allunyar de les dones i la van convertir en un icona més proper a la divinitat. Com deia en alguna ocasió, les dones hem estat al llarg de la història o putes o deesses però poques vegades sens considera en el pla de la normalitat. Maria, en aquest cas, va patir el desterrament als altars.
A mitjans del s. XVI l'església s'enfrontava a un gran repte, intentar salvaguardar la seva essència en front de les noves idees que havia introduït Luter. Per fer-ho van convocar l'anomenat Concili de Trento. D'aquesta reunió va sorgir una església molt més dura i estricta moralment. Algunes idees tan fantàstiques com la Inquisició van néixer llavors. Una altra de les coses que va quedar afectada fou la imatge de la Verge. La van allunyar de les dones i la van convertir en un icona més proper a la divinitat. Com deia en alguna ocasió, les dones hem estat al llarg de la història o putes o deesses però poques vegades sens considera en el pla de la normalitat. Maria, en aquest cas, va patir el desterrament als altars.
Concretament en el text que va sortir del Concili els eclesiàstics parlaven de que s'havien de deixar de representar escenes d'una bellesa escandalosa...quina manera més perversa de referir-se als pits de la verge, no trobeu?
Que devien pensar les dones quan van deixar de veure escenes de dones donant el pit, de dones embarassades? Que van sentir quan l'església va creure que ensenyar el pit per alimentar un nadó era una escena "escandalosament bonica"?
I així estem, fins avui, que donem el pit en públic i ens hem de sentir, en algunes mirades, com si estiguéssim en mig d'una escena eròtica i en alguns llocs, fins i tot, hem de patir denúncies per escàndol públic.
(Per cert, no té res a veure, però voldria comentar que...hem començat a debatre sobre Antígona! No cal haver llegit el llibre per tenir una opinió sobre certs temes... Us convido a passar pel bloc i dir-hi la vostra, si en teniu ganes!)
