diumenge, 21 de novembre de 2010

Mames prehistòriques

Abans d'aprendre a conrear, a fer estris de ferro, abans d'aprendre a escriure, abans de moltes coses, nosaltres, homes i dones, ja corríem per aquí i ens reproduíem. També s'ha comprovat que dibuixàvem, esculpíem, gravàvem...la necessitat d'entendre el món és molt antiga.

És sorprenent que una de les primeres representacions artístiques de que és tingui coneixement siguin unes petites figuretes femenines, anomenades pels acadèmics Venus paleolítiques. 
Que representaven pels pobladors d'aquell món aquestes personetes que s'han trobat, amb característiques molt similars, des de la Península Ibèrica fins a Sibèria? És difícil de saber. Les teories són diverses. 

Petits ídols?

La deessa mare? 

Símbols de fertilitat? 

Fins i tot s'ha assegurat que serien ideals de bellesa femenina a la prehistòria.

Per a mi, mirant-me-les i remirant-me-les em semblen, sobretot, dones embarassades. Hi ha potser una tendència a entronitzar o marginar la figura femenina, les dones o som venus o reines o no existim  Poques vegades se'ns col·loca en el terreny de la normalitat. Si en comptes de figures femenines, haguessin estat masculines, tinc la sensació que es tractaria de simples "figures de guerres", per exemple.

Però, perquè es representarien dones embarassades? 

Aturem-nos a pensar-hi. A la dona un dia li comencen a créixer els pits, la panxa. Senyals que marquen, poc a poc, que s'acosta el moment...d'aquí un temps, i sí tot va bé, naixerà una nova vida. El misteri està servit. Que hi passa allà dins? Que hem fet nosaltres per aconseguir que el món segueixi rodant? Més interessant que el sol surti, potser. Més que no pas descobrir els camins correctes, qui sap. Crec que no ens hauria de sorprendre que fos la dona embarassada un dels primers temes que mereixés una reflexió i en conseqüència, la necessitat tan antiga i tan humana, de plasmar-ho en una representació artística.

El naixement d'una vida no és per menys.

Venus de Gagarino
Venus de Willendorf
Venus de Lespugue
Venus de Konsteki
més Venus de Konstenski
Venus de Avdeevo

4 comentaris:

  1. El teu plantejament de que siguin dones embarassades es molt realista. El misteri de la vida en aquells temps obscurs deuria ser proper a quelcom extraordinari.

    M'ha agradat també això que apuntes de que les dones sempre se'ns representa en els extrems i poques vegades a la normalitat

    ResponElimina
  2. Pare lógico que la primera admiración del ser humano haya sido por la vida, por la capacidad de producirla y re-producirla, por ese milagro del embarazo y el parto.

    ¿Qué pensarían los hombres de aquellos otros seres que pueden "hincharse" y dar lugar a otro ser, si ellos ignoraran su papel en el proceso? Siempre digo que lo más probable es que hubiera "envidia" (o su forma positiva: admiración, culto) al útero (en lugar de la envidia del pene como supuso Freud).

    :-)

    Creo que eso es lo que reflejan las Venus: culto a la maternidad, a la fertilidad, a la vida.

    Estoy disfrutando mucho tu blog!!!

    Gracias!!! Un abrazo!!!

    ResponElimina
  3. Que bien que revisiteis esta entrada. Una de las primeras que hice.
    Bienvenida Ileana. Esperamos, las habituales, que nos vengas a visitar amenudo y nos ayudes a diseccionar nuestra historia. ;)

    ResponElimina