dimecres, 26 de juny de 2013

La crónica de la presentació

Bé doncs ja està fet. Ahir vaig fer la presentació del llibre i va anar molt bé. Vam omplir la petita sala de la casa del llibre amb tot de bons amics. Això va ser molt emocionant, veure que després de tant sols uns anys vivint en aquesta ciutat hi ha tanta gent que m'acompanya. 

Abans de la presentació, crec que més que res per descarregar nervis vaig posar-me a fornejar com una boja...vaig fer madalenes de sègol i pa de pessic de xocolata. A banda, un amic va fer palmeretes de pernil i formatge. També vam portar sucs, així que tot va quedar com un berenar-presentació. 

A la taula amb mi hi havia dues bones amigues, la Rosa, una periodista fantàstica i l'Ainara, mestra i una de les meves acompanyants habituals les tardes d'hivern gasteiztarra. 

Entre el públic, gairebé tot coneguts i bons amics, com he dit, de totes les edats i de totes mides. 

La presentació en si va anar molt bé, fins i tot amb un toc fantàstic de la meva nena, que mentre estava parlant va corre fins on era jo per assenyalar a tota la concurrència, per si no se'n havien adonat, que la de la portada era ella mateixa. Un deu de nena, com veieu, una Katherin Hepburn total! 

El resultat: vam vendre tots els llibres i a la Casa del Llibre estaven encantats! ;)

Abraçades noies! i compte, que aviat us tocarà fitxar a la presentació que faré a Barcelona, cap a setembre...deixeu lliures les agendes!

Explicant les meves cosetes

El backstage! ;)

Una mama satisfeta!

Les meves super acompanyants i el meu super novio! (també es visualitzen una mica les madalenes :)


diumenge, 23 de juny de 2013

La nit de Sant Joan

En dies com avui (o nits) m'anyoro una mica.

A banda, avui estic nerviosa, demà comença una setmana mogudeta. Presento el meu llibre i ja tinc dues entrevistes a l'agenda.

Sortir de cara a la galeria, fer-me pública, deixar de teclejar són coses que em neguiteixen una mica. Espero sortir-ne indemne (per a què em doni sort m'he comprat una llibreteta de color verd).

Fitxer:Foguera de Sant Joan.png
Dibuix d'un auca de mitjans del XIX
File:Astrup Jonsokbål.jpg
Nikolai Astrup, 1912, Noruega

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/a1/016_Les_feux_de_la_Saint-Jean_%28Charles_Cottet%2C_huile_sur_toile%2C_salon_de_1901%2C_manoir_de_Kerazan%2C_fondation_Astor%29.JPG
Charles Cottet, 1901, Francia

Bona revetlla!

divendres, 21 de juny de 2013

I la guanyadora és...

Bé noies, això ja està....la web Sortea2 ha decidit a qui donava el premi!

Apa, totes cap a Maternalias, que allà tenim el resultat!


dijous, 20 de juny de 2013

La llista de participants en el sorteig

Estic encantada! Tinc 27 participants ... mai havia fet un sorteig tan exitós, i més amb el meu llibre ...

aquí va la llista, espero que estigueu totes. Mireu , aprengueu-vos el vostre número que demà faré el sorteig. Espero que us agradi la xifra i la número u que no es preocupi, que també toca (ho tinc comprovat!).

És una llista única dels participants del bloc lamama i del de Maternalias.


1. Ana
2. Esther
3. Mirashka
4. Raquel
5.Vicenç
6. Mariona
7. Anna Sabata
8. Ester Ramon
9. Gerard
10. Marta
11. Dani
12 Madre solo hay una
13 Somitruites
14 Anónima (mare, historiadora)
15. Sol, solet
16. Anna
17. Conxi
18. Vanesa
19. Zsuzsa
20. Esa niña...
21 Mariana
22. Nerea
23. Irune
24. Mamá española en Alemania
25. Madre Exilio
26. Lucía
27. Sandra Ferrer

divendres, 14 de juny de 2013

Voleu un exemplar? Avui toca sorteig!

Ja he rebut els exemplars del meu llibre! Fa molt de goig això de tenir entre les mans el resultat de tants mesos de feina. Estic molt contenta. Com que vosaltres sou una part important d'aquest llibre, perquè sense aquest bolc i les meves relacions en xarxa no hauria estat possible res d'això, vull fer-vos un regal! 



Faré un sorteig d'un exemplar i ho posaré molt i molt fàcil per participar! Només heu de fer un comentari en aquest bloc o en el bloc de Maternalias. En el comentari podeu posar el que vulgueu, com si només voleu dir hola! ;)

Per poder-me posar en contacte amb vosaltres heu de deixar el vostre correu, sinó voleu fer-ho en el comentari podeu enviar-me un correu a ciracrespo@gmail.com

No és per res obligatori, però si us ve de gust també us podeu apuntar al facebook o al twitter de Maternalias! 

El plaç per inscrivir-vos és fins el proper dimecres, dia 19 de juny. 

Fàcil, oi? Espero que s'animi molta gent!









divendres, 7 de juny de 2013

Avui toca sorpresa: Maternalias surt a la venda!

Els esdeveniments es precipiten! Avui tinc una història important a explicar-vos.
 
Vaig començar a pensar en la maternitat des del punt de vista històric fa més de 2 anys. Vosaltres em coneixeu des de llavors. El bloc va ser el meu punt de partida i el trampolí, per dir-ho d'alguna manera, que m'ha donat l'energia necessària per anar una mica més lluny. 
 
Feia temps que em corria pel cap l'idea d'aprofundir en alguns aspectes, i tractar-ne d'altres que encara no havia tractat. Amb aquesta idea al cap vaig anar forjant l'índex d'un petit llibre, basat en gran part en les històries que explico al bloc, però sense ser el mateix.

Després de tot l'hivern de treball, finalment, quan comença a visitar-nos el sol, surt també a la venda el meu petit treball. 
 
Es titula Maternalias. De la historia de la maternidad i l'ha publicat l'editorial ObStare, referència en aquests assumptes maternals. És tot un plaer formar part del seu catàleg, la veritat.


En uns dies estarà a les vostres llibreries, però si voleu, ja està a la venda a la pàgina web de l'editorial Ob Stare ... Si teniu ganes de saber una mica més sobre els assumptes que tracta, només heu de visitar la seva pàgina.

Finalment, només dir-vos que un cop tingui en el meu poder els exemplars, faré un sorteig d'un exemplar, així que estigueu atentes!

Maternalias

dijous, 6 de juny de 2013

La nena passa de curs

De nou, em sap greu no actualitzar el blog tan sovint com voldria, però no està sent la millor temporada de la història aquesta, perquè negar-ho! Tinc moltes coses a fer i ha estat plovent cada dia, cosa que a minat seriosament el meu estat d'ànim. Per això aquests dies em costava trobar un tema per parlar amb vosaltres. 

Aprofito que tenim uns dies de treva en el temps i que estic de bon humor. Us faig cinc cèntims de la reunió de l'altre dia amb la mestra de l'escola. 

Així és l'Ariadna a l'escola.

L'Ariadna és una nena força tranquila i no li agrada ficar-se en problemes. Si té cap problema amb un nen acudeix als "grans" buscant ajuda (això al seu pare no li agrada tant, perquè creu que hauria de saber solucionar-se ella mateixa els problemes, a vegades). No es gens pegona ni té el sentit de la propietat massa acusat. Tot plegat fa que sigui molt fàcil per nosaltres anar amb l'Ariadna pel món. Poques vegades ens fa "quedar malament", la veritat! :)

Per altra banda, això té alguna part no tant positiva i per exemple, fa que, segons la mestra, a l'aula de psicomotricitat no s'ho passi del tot bé, perquè allà tots els nens fan molt el bèstia i ella pateix una mica. (He de confessar que això em va sorprendre, perquè ella al parque és de les que s'enfila per tot arreu i no és massa poruga).

Fa les tasques de classe amb molta il·lusió. Sempre és molt participativa i de seguida capta les coses que l'hi expliquen.
 

Sobre el tema de la llengua, segueix sent un dels seus punt febles, pobreta. Ara hem notat un canvi increïble d'uns mesos cap aquí. S'expressa amb molta més facilitat, ja fa frases amb verbs conjugats i tot. Ara el problema principal és que no sap destriar les llengües i les barreja totes. Nosaltres que ja hi estem acostumats l'entenem sense gaires problemes però, tenint en compte que de moment la majoria de paraules són en català, a l'escola tenen problemes per entendre-la. Ella ho entén tot, en català i euskera no té problemes de comprensió, però em sembla que encara no entén que no tothom ho entén tot i que, amb segons quines persones no pot parlar en català. 

He de confessar que a vegades això m'ha preocupat, em sap molt greu pensar que s'ha passat tota l'estona intentant explicar alguna cosa i no l'han entès perquè ho deia en català i jo no era allà per fer de traductora simultània. A vegades em sembla que li he complicat una mica la vida a l'Ariadna, però bé, suposo que haurà d'anar aprenent i al final no serà més que una riquesa.

Per acabar, el que més ens va agradar de tot és que ens va dir que és molt autònoma (la més autònoma de la classe, per ser més concrets, jeje). Això vol dir que ella vol fer-ho tot, posar-se les sabates, anar al lavabo, posar-se la bata, treure-se-la, etc.



Segur que té molt a veure amb la seva personalitat i no tant per la nostra intervenció, però estic contenta d'haver tingut paciència (la majoria de vegades) per deixar-li que es poses les sabates o posar la clau a la porta i en alguns moments encoratjar-la a que fos ella la que puges sola a llocs difícils i,  també, per intentar cobrir totes les seves necessitats emocionals, perquè sense seguretat emocional és impossible ser autònom, no creieu?