diumenge, 29 d’abril de 2012

Final de trajecte

Darrerament he tingut una mica abandonada la blogosfera. Portem uns dies viatjant pel país i sense rutina es fa més díficil de seguir enganxada a internet. Ara que tinc un momentet, l'Ariadna s'acaba de posar a dormir, us escric des de l'hostal on estem. No serà res més que una entrada telegràfica.

Aquesta aventura ja arriba al final. Ara tot està a flor de pell i és difícil fer balanç, encara. Però podem treure algunes conclusions...

Han estat dos messos fantàstics.
Hem conegut a molts amics i hem tingut moltes experiències noves.
L'Ariadna s'ha fet molt gran i torna molt canviada. Se la veu ben feliç. 

Ara mateix estem emocionats i una mica melancòlics. Alhora tenim ganes de tornar i retrobar-nos amb la nostra rutina i amb les coses de casa nostra (i posats a dir, amb ganes de prendre un bon pernil amb pa amb tomàquet, per exemple...)

dimecres, 18 d’abril de 2012

Els viatges (consells i experiències)

Divendres marxem de l'illa on estem. Això s'acaba! Abans d'agafar l'avió de tornada, però, farem un viatge des del sud d'on som fins a Santiago. Similar a com vam fer per arribar, però ara amb una mica més d'experiència. 

En aquesta entrada voldria fer una recopilació de consells i experiències en això de viatjar amb petits. 

 Com fer un viatge d'avió de 14 hores i no morir en l'intent. 

És difícil donar consells perquè en 14 hores segur que hi haurà moments més durs. Crec que és important tenir en compte les recomenacions que ens va donar l'hostessaa l'avió i que nosaltres no haviem tingut en compte: cal demanar un menú especial abans d'embarcar (nosaltres, per exemple, necessitem llet per la nena en quantiat! i per casualitat en tenien, però no sempre és així). També podeu demanar "potitos" o menjar per nens petits. L'altre cosa amb la qual vam tenir sort és que l'hostessa es va portar molt bé i va fer seure a la dona que teniem al costat a un altre lloc, de manera que vam poder estirar a la nena en un altre seient (tenir-la tot el viatge a la falda pot ser durillo...). Per la resta, doncs paciència i portar coses que li agradin (nosaltres vam portar llibres amb enganxines i contes i colors).

Com fer un viatge de cotxe de 8 hores i no morir en l'intent.

Bé, jo per una banda diria que cal anar ben preparat. Per exemple, menjar per la nena i beguda. La beguda està bé posar-la en el biberó, perquè en una empolleta se li pot caure i montar un xou bastant considerable. La petita ja ha vomitat un parell de cops, per això val la pena posar un plàstic sota la cadireta (el cotxe és de lloguer) i portar una bossa i les tovalloletes típiques a mà (i roba de recanvi). Perquè la nena es distregui els CD's de cançons són molt bona opció, però arriba un moment que estàs de cantar una mica fart...l'altre opció que ens ha funcionat és el tema dels llibres d'enganxines (com he comentat a l'avió), s'entreté molt! Ara, he de dir que tenim la sort que quan s'avorreix molt i molt l'Ariadna normalment es decideix per fer una bacaineta d'algunes hores i això ens ha salvat definitivament molts viatges en cotxe. 

Com sobreviure en els temps morts, les tardes sense activitat i els dies de pluja.

Per una banda, recopilar coses per un passeu: fulles, petxines, pedres, etc. Nosaltres vam agafar una caixa de cartró d'una botiga i hem parlat sobre aquestes coses i a l'Ariadna li agrada tocar-ho i portar-ho d'un lloc a l'altre. També hem comprat colors, fulls de paper de colors, pega, tisores i hem fet uns colage i dibuixos ben bonics. L'Ariadna ara vol posar pega a tot arreu! I és clar, videos de dibuixos ben llargs per posar al portàtil...és una solució molt i molt vàlida a estones...

(Us presento algunes de les obres d'art fruit de les tardes a casa)






On allotjar-se amb una criatura

Sobre l'allotjament he anat canviant d'opinió. El que tenia clar des del principi és que és important, en aquestes edats, disposar de cuina. La nena a mitja nit encara demana bibi i li hem d'escalfar, però també perquè pugui menjar coses més habituals quan portes uns dies viatjant (un plat de pasta, arròs amb tomaquet, etc). Els primers dies vam estar a un apart-hotel i teniem una habitació amb cuina, però després vam estar uns dies a un alberg i va ser tot molt més cómode. L'ambient en aquests llocs és molt més relaxat, tens dret a cuina però no només això, els espais comuns són més amplis, si t'has de quedar una tarda no cal estar tancats a l'habitació i per la nit un cop es dorm la nena pots posar els intercomunicadors i estar-te a la sala o en algún dels espais comuns. Però el millor de tot és que acostumen a ser molt agradables i molt més económics que els hotels, així que pel viatge de tornada ja hem reservat a uns albergs que tenen molt bona pinta. 

De moment això és tot el que se m'acudeix, vosaltres teniu algun altre consell o alguna pregunta concreta?

diumenge, 15 d’abril de 2012

Petites històries de bolquers i reconsideracions

Avui he decidit fer una entrada una mica més històrica, per no perdre el costum!

Ja sabeu que a vegades m'agrada investigar una mica sobre l'història d'objectes maternals...hem parlat sobre bressols, biberons, etc. Crec que la prespectiva que dóna observar el perquè i el quan del sorgiment d'alguns productes, ens aporta elements per entendre una mica més alguns temes maternals. També ajuda a contextualitzar algunes polèmiques o opinions diverses.

Aquesta vegada voldria parlar-vos sobre els bolquers d'un sól ús. Els nens no aprenen a controlar els esfinters fins ben bé els 2 anys. En tot aquest temps els pares són els encarregats de procurar per la neteja dels petits. Les necessitats higièniques han augmentat des del descobriment dels gèrmens i les bactèries; ara som molt més conscients de les conseqüències d'una mala higiene. Això no vol dir que abans no s'intentés tenir als nadons nets i polits. En alguna altra entrada em dedicaré a explicar els métodes que tenien de neteja en època medieval (un dels més útlis i alegres és el de tenir el nen nu per la part d'abaix, per exemple).

Anunci dels primers bolquers
El cert és, però, que els darrers segles els nadons han fet servir bàsicament bolquers. Fins no fa gaire aquests eren de tela i s'havien de netejar cada vegada que es feien servir.

La meva mare va anar amb mi als Estats Units quan jo només tenia uns messos i allà va descobrir els bolquers d'un sól ús, fets de plàstic, i li van sembla increïbles...tota una innovació! Allà es feien servir de manera habitual.  

La primera patent de bolquers de plàstic és de l'any 1947 i, no ens hauria d'estranyar que la inventora fos una dona, concretament Valerie Hunter Gordon. En un principi els metges es van oposar al seu ús perquè consideraven que podria fer mal a la pell del nadó. Tampoc el moment en que va aparèixer l'invent fou el més oportú. Aquella era una societat que tot just sortia de la Segona Guerra Mundial, que patia privacions i que no veia bé el fet de llençar productes sense sentit.

Però els temps van canviar, al cap d'uns anys tot el món occidental es va introduir sense remei a la societat de cosum, la comoditat dels bolquers d'un sól ús va ser presa en consideració i el èxit d'aquest nou producte fou fulgurant!
Ningú pot negar que és cómode, però també sabem els inconvenients. Si els bolquers no són de primera qualitat enceten fàcilment els culets dels nens. Aquí on sóc ho he comprovat més d'una vegada. No puc comprar els bolquers de marques barates perquè la nena ho nota inmediatament i li deixen tot el culet fet un cromo. També sabem totes els quilos i quilos de deixalles que generem i aquest no és un tema menor. Caldrà fixar-se cada cop més en aquests temes si volem mantenir la nostra casa (el món) una mica en condicions.

Per acabar, no podem oblidar que estem en plena època de crisi. Una mica com passava en acabar la Segona Guerra Mundial, crec que de nou es torna a veure malament això de llençar i generar resuidus sense aturador. Reciclar, fer a casa, estalvi, etc, etc, són termes  que cada cop es fan servir més, i no és casualitat.

Per totes aquestes raons, cada cop trobo més interessant el tema dels bolquers de tela. He de reconèixer que no m'hi he posat. Tot i que tenia intenció de provar-ho quan va nèixer l'Ariadna, a la mateixa botiga on en venien em van desanimar. Em van suggerir que amb la primera filla, com a mínim al principi, no m'enboliqués amb més feina, que més endavant ja ho consideraria. El cas és que ara ja estem apunt d'entrar a la fase de treure els bolquers, penso que potser és un bon moment...quan torni a casa ho reconsideraré.




Quina és la vostra experència en el tema? Teniu experiència amb els bolquers de tela? Algun consell?

dimarts, 10 d’abril de 2012

L'escola de l'Ariadna

En l'últim post vaig parlar sobre les escoles a Xile i aquesta vegada he pensat que seria interessant saber una mica més sobre l'escola tant especial on està aprenent l'Ariadna aquests dies...en aquesta nova escola hem trobat gronxadors, jocs de lletres, hem investigat, hem perdut la por als gossos grans, hem fet sessions de maquillatge, hem corregut per la platja i ens hem relacionat amb gent d'altres cultures...i tot el que queda encara per aprendre! Aquesta és una escola ben entretinguda!







dimecres, 4 d’abril de 2012

Un dia a l'escola

L'altre dia l'Ariadna i el seu pare van ser convidats a passar una estona a una escola. Perquè? Doncs en primer lloc perquè aquí tot es molt flexible i es pot imporvitzar molt més. Un dia que jugaven a la plaça es van trobar amb uns nens de 5è de primària i les nenes van està jugant amb l'Ariadna. Resulta que l'Ariadna, que és ben rosseta, crida moltíssim l'atenció aquí, on tothom és ben moreno i totes les nenes sempre volen jugar amb ella. Mente jugaven la mestra va estar parlant amb el meu home i li va proposar d'anar un dia a l'escola per explicar com és el nostre país.

L'escola on van anar no és pública, però sembla que té força prestigi. És una espècie de cooperativa de mestres, pel que ens han explicat. 

Aquí les escoles públiques estan molt massificades, hi ha classes de 45 alumnes. La gent, per poc que pot els porta en alguna concentrada, que són la majoria. Com deia en algun altre post, a vegades em sembla està vivint en el futur, veient el que ens espera en alguns anys...amb les escoles públiques definitivament deixades perdre i amb tots els diners públics finançant escoles privades, però bé, aquest és un altre tema, suposo..

El cas és que aquí els nens van a la llar d'infants fins als 5 anys més o menys i després a l'escola. I allà és on va anar la meva família. La meva parella, que com sabeu és mestre, es va preparar un mica la trobada i va estar explicant una mica com eren les coses al País Basc i per acabar els hi va ensenyar una cançó en euskera. Sembla que la cançó va tenir molt d'èxit i la van cantar moltíssims cops!

Els nens van respondre molt bé. En general tots els nens són super macos, amb molta curiositat i ganes d'aprendre coses noves. És veritat que aquesta ciutat és petita i es veu a tothom molt tranquil i, en general contents. No tenen moltes coses i no són millonaris, però van fent amb força dignitat i no es veu misèria...suposo que això fa molt i és una de les raons per la qual els nens són tant dolços.

Des d'aquesta trobada, a vegades ens trobem amb algun dels nens i criden a l'Ariadna pel carrer i li diuen a la meva parella "Tió!"...així és com es refereixen a la gent en mostre de respecte i carinyo, per exemple als mestres, que són tíos i tías.