Petites històries de bolquers i reconsideracions

Avui he decidit fer una entrada una mica més històrica, per no perdre el costum!

Ja sabeu que a vegades m'agrada investigar una mica sobre l'història d'objectes maternals...hem parlat sobre bressols, biberons, etc. Crec que la prespectiva que dóna observar el perquè i el quan del sorgiment d'alguns productes, ens aporta elements per entendre una mica més alguns temes maternals. També ajuda a contextualitzar algunes polèmiques o opinions diverses.

Aquesta vegada voldria parlar-vos sobre els bolquers d'un sól ús. Els nens no aprenen a controlar els esfinters fins ben bé els 2 anys. En tot aquest temps els pares són els encarregats de procurar per la neteja dels petits. Les necessitats higièniques han augmentat des del descobriment dels gèrmens i les bactèries; ara som molt més conscients de les conseqüències d'una mala higiene. Això no vol dir que abans no s'intentés tenir als nadons nets i polits. En alguna altra entrada em dedicaré a explicar els métodes que tenien de neteja en època medieval (un dels més útlis i alegres és el de tenir el nen nu per la part d'abaix, per exemple).

Anunci dels primers bolquers

El cert és, però, que els darrers segles els nadons han fet servir bàsicament bolquers. Fins no fa gaire aquests eren de tela i s'havien de netejar cada vegada que es feien servir.

La meva mare va anar amb mi als Estats Units quan jo només tenia uns messos i allà va descobrir els bolquers d'un sól ús, fets de plàstic, i li van sembla increïbles...tota una innovació! Allà es feien servir de manera habitual.  

La primera patent de bolquers de plàstic és de l'any 1947 i, no ens hauria d'estranyar que la inventora fos una dona, concretament Valerie Hunter Gordon. En un principi els metges es van oposar al seu ús perquè consideraven que podria fer mal a la pell del nadó. Tampoc el moment en que va aparèixer l'invent fou el més oportú. Aquella era una societat que tot just sortia de la Segona Guerra Mundial, que patia privacions i que no veia bé el fet de llençar productes sense sentit.

Però els temps van canviar, al cap d'uns anys tot el món occidental es va introduir sense remei a la societat de cosum, la comoditat dels bolquers d'un sól ús va ser presa en consideració i el èxit d'aquest nou producte fou fulgurant!

Ningú pot negar que és cómode, però també sabem els inconvenients. Si els bolquers no són de primera qualitat enceten fàcilment els culets dels nens. Aquí on sóc ho he comprovat més d'una vegada. No puc comprar els bolquers de marques barates perquè la nena ho nota inmediatament i li deixen tot el culet fet un cromo. També sabem totes els quilos i quilos de deixalles que generem i aquest no és un tema menor. Caldrà fixar-se cada cop més en aquests temes si volem mantenir la nostra casa (el món) una mica en condicions.

Per acabar, no podem oblidar que estem en plena època de crisi. Una mica com passava en acabar la Segona Guerra Mundial, crec que de nou es torna a veure malament això de llençar i generar resuidus sense aturador. Reciclar, fer a casa, estalvi, etc, etc, són termes  que cada cop es fan servir més, i no és casualitat.

Per totes aquestes raons, cada cop trobo més interessant el tema dels bolquers de tela. He de reconèixer que no m'hi he posat. Tot i que tenia intenció de provar-ho quan va nèixer l'Ariadna, a la mateixa botiga on en venien em van desanimar. Em van suggerir que amb la primera filla, com a mínim al principi, no m'enboliqués amb més feina, que més endavant ja ho consideraria. El cas és que ara ja estem apunt d'entrar a la fase de treure els bolquers, penso que potser és un bon moment...quan torni a casa ho reconsideraré.

Quina és la vostra experència en el tema? Teniu experiència amb els bolquers de tela? Algun consell?