dilluns, 29 d’abril de 2013

La llista i més

Ara fa una setmana estava a Catalunya. Va ser tot un encert decidir-me per venir a viure Sant Jordi a casa meva. Barcelona estava esplèndida, lluminosa. Vaig tronar-ne enamorada! Això de viure fora té aquesta part bona...tot ho veus amb bons ulls.

Vaig passejar per Gràcia i pel Born. Fa uns anys hagués dit..."que pijos! aquests barris s'han convertit en un escenari"...sí, tot el que vulgueu, però...que ben fet, amb quin estil! 

Ho sento, però ningú pot dir el contrari, Barcelona està preciosa i, amb la que està caient, té el seu mèrit! 

I avui estic contenta, perquè les meves "mini-vacances primaverals" no s'han acabat. Aquesta setmana a Gasteiz estàn de festa, ahir va ser San Prudencio i, mira, ja posats, les escoles faràn festa toooota la setmana (el meu home inclòs, que és mestre) així que avui toca preparar maletes i cap a Donostia falta gent a passar una setmaneta! A veure si el temps ens acompanya!

Apa, ara que ja he fet el meu petit monóleg, us deixo amb la llista pel super-mega sorteig de demà!! No esteu nervioses? Jo sí!!! M'encanta fer regals!

1. Sonia Puyol
2.Luigi-Vampa
3.Conxi
4.Sandra
5.Mirashka
6.Onavis
7.Esther
8.Ester Ramon
9.Somiatruites
10.Mireia


dimarts, 23 d’abril de 2013

Dibuixant el gènere (sorteig!)

Abans d'anar a viure al Pais Basc vaig viure durant 5 anys al barri de Sants amb dos amics. Com podeu suposar, després de tant de temps, tots dos s'han convertit, d'alguna manera, en part de la meva família.

Un d'ells, el Gerard Coll és, a més d'amic, un sociòleg especialitzat en temes de gènere i sexualitat. M'agrada molt la feina que fa i, suposo que en certa manera, com a conseqüència de haver tingut motles converses, d'haver viscut tant de temps plegats, m'ha influenciat molt la seva manera de veure les coses i les seves opinions al voltant d'aquests temes.

Així que per tot això, em fa molta il·lusió poder presentar-vos el llibre que ha escrit i que es titula Dibuixant el gènere. Us deixo l'explicació que en surt a la pàgina web

Dibujando el Género - Gerard Coll Planas

Habitualment no qüestionem què vol dir ser dones o ser homes, i donem per descomptat que és fruit de processos biològics. En aquest llibre expliquem el gènere com una construcció cultural que regula les diferències i desigualtats entre dones i homes i que suposa l’exclusió de les persones trans, intersex, gais, lesbianes i bisexuals. Al llarg d’aquestes pàgines mostrem quines són les pressions, les violències i els discursos que estableixen les normes del gènere i que moldegen les nostres vides.

Es tracta d'un llibre escrit pel Gerard i dibuixat per la Maria Vidal. També té un pròleg de la Teresa Forcades.

Tot i que en principi està encarat a explicar aquests temes tan complexos als joves, jo que he tingut l'oportunitat de llegir-ho crec que és per a tots els públics i tots podem aprendre'n moltes coses. També ens pot ajudar com a mares, evidentment, perquè ens ajuda a entendre i a explicar el gènere als nostres fills, en definitiva ens ajuda en la tasca d'educar-los. En general, a tothom a qui interessa  saber una mica més sobre com som i com sentim.

Doncs bé, el millor de tot és que teniu la oportunitat d'aconseguir-lo perquè tinc un exemplar per sortejar! Aquest és el meu regal de Sant Jordi!

Les condicions són molt poquetes, heu de deixar un comentari a l'entrada on poseu el vostre e-mail i m'heu d'explicar alguna cosa que feu o que us agradi a vosaltres o als vostres fills i que no siguin típiques del que se suposa pel vostre gènere.

Per exemple: Jo m'oriento molt millor que el meu home i sé, al contrari que ell, llegir mapes...no sóc cap crac, però és que ell...

L'Ariadna, tot i que li agraden les princeses, és molt aficionada als pirates i a vegades es dibuixa una barba i li agrada fer veure que s'afaita com el seu pare.

Terminis! Podeu apuntar-vos al sorteig fins diumenge. Dilluns publicaré la llista dels participants i dimarts farem el sorteig.

Ah! Com sempre, s'agraeix qualsevol tipus de difusió!!!

 

divendres, 19 d’abril de 2013

Un petit anunci

Agunes de vosaltres ja ho heu vist per altres vies... el cas és que d'aquí res una servidora i la meva nena anem a buscar el tren...objectiu: Barcelona!

 Sant Jordi en las Ramblas

Estarem allà un dies, i és que després de molts anys tinc ganes de passar un Sant Jordi a Catalunya i vull que la meva filla conegui una mica l'ambientillo! 

Però aquest mini post no és només per explicar-vos els meus plans...sinó per anunciar-vos que, com que estic una mica amb càrrec de consciència de tenir-vos una mica abandonades, us estic preparant un post especial amb sorteig inclòs...així doncs, el dia de Sant Jordi estigueu atentes al meu bloc!!

Abraçades a tot@s!!!!


dimarts, 9 d’abril de 2013

Reflexions i entrevista

M'agrada Lamama. Em fa companyia, és un lloc conegut on petar la xerrada. Un espai de trobada. La decoració de sempre i les amigues de fa tant de temps. 
Tot i així, he de confessar que darrerament aquest espai ha deixat de ser un lloc de reflexió històrica. Espero que les meves lectores habituals no us hagi sabut greu. Seguiré fent història en aquest espai, no patiu, però ara em sento una mica superada. Quan vaig començar amb Lamama no tenia cap espai on fer història. Ara per sort estic tot el dia fent història, d'alguna manera, i en aquest bloc, el que em ve de gust ara per ara és parlar de les meves coses. Però la història, les històries i demés tornaran perquè no sé fer una altra cosa i és el que m'interessa.
Avui després del rotllo tenia ganes de presentar-vos una entrevista que em van fer fa un temps al bloc de Monitos y Risas. Espero que us agradi, també parlo una mica de vosaltres.
Feliç dimarts!

dissabte, 6 d’abril de 2013

Boniques absències

Quantes mares al llarg de la història s'hauran separat uns dies dels seus fills? Doncs suposo que moltes, per no dir gairebé totes. Moltes d'elles després de passar dies i dies sencers, cada hora, cada minut al seu costat...han de d'allunyar-se de casa, per la raó que sigui.

Jo ho he fet en més d'una ocasió. Ara fa uns dies em va tornar a passar. Vaig marxar tres dies i dues nits (les nits són essencials en el recompte d'absències).

Vaig anar a Sevilla a un congrés i a retrobar-me amb una vella amiga, d'aquelles que per molts anys que passin sempre que us retrobeu es com si no hagués passat el temps. Per altra banda, Sevilla a principis d'abril és un regal, com us podeu imaginar. Us prometo que els carrers feien olor d'azahar (tarongina en català), que acabava de florir.

Va ser fantàstic, un molt bon parèntesi. I el millor de tot és tornar i veure l'Ariadna. I abraçar-nos tant fort i explicar-nos tot el que ens era possible...

Que ara ja és tant gran i m'explica tantes coses...

i deia més coses que quan vaig marxar i semblava més espavilada...

i voleu dir que no havia crescut una mica?

Uns dies fora per adonar-te (si és que no ho sabies encara) la sort que tens de tenir-la sempre darrera les teves faldilles.