dissabte, 6 d’abril de 2013

Boniques absències

Quantes mares al llarg de la història s'hauran separat uns dies dels seus fills? Doncs suposo que moltes, per no dir gairebé totes. Moltes d'elles després de passar dies i dies sencers, cada hora, cada minut al seu costat...han de d'allunyar-se de casa, per la raó que sigui.

Jo ho he fet en més d'una ocasió. Ara fa uns dies em va tornar a passar. Vaig marxar tres dies i dues nits (les nits són essencials en el recompte d'absències).

Vaig anar a Sevilla a un congrés i a retrobar-me amb una vella amiga, d'aquelles que per molts anys que passin sempre que us retrobeu es com si no hagués passat el temps. Per altra banda, Sevilla a principis d'abril és un regal, com us podeu imaginar. Us prometo que els carrers feien olor d'azahar (tarongina en català), que acabava de florir.

Va ser fantàstic, un molt bon parèntesi. I el millor de tot és tornar i veure l'Ariadna. I abraçar-nos tant fort i explicar-nos tot el que ens era possible...

Que ara ja és tant gran i m'explica tantes coses...

i deia més coses que quan vaig marxar i semblava més espavilada...

i voleu dir que no havia crescut una mica?

Uns dies fora per adonar-te (si és que no ho sabies encara) la sort que tens de tenir-la sempre darrera les teves faldilles.

7 comentaris:

  1. De vegades van bé oi aquests dies? I en tornar gaudeixes encara més de passar temps amb els teus! Una abraçada!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí! A més ara està divertidíssima...cada dia té una ocurrència nova

      Elimina
  2. En el meu cas és el meu fill gran el que marxa... Vol marxar amb els avis al càmping algun cap de setmana i alguna setmana per l'estiu i sí, quan torna el veig molt més gran!

    Ara que a mi això de veure'l gran de vegades em passa en el dia a dia. No sé, hi ha moments que el miro i de cop el veig d'una altra manera. Com si hagués passat de bebè a nen en aquell instant. No sé si m'explico...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que t'entenc, a mi també em passa. Estic amb ella moltes hores i passa el temps sense pensar massa i de cop te la mires i dius, però si s'ha fet gran de cop, aquí al meu costat i jo no m'he adonat. :)

      Elimina
  3. Els retrobaments... qué bé, eh? :) jeje

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els retrobaments acostumen a ser molt bonics sobretot quan hi ha una persona bonica a qui retrobar! ;)

      Elimina
  4. Quina enveja, Sevilla!! Aquest any m'ho he perdut...
    I sí, em sento molt identificada amb les teves paraules. Jo sempre que he estat una nit o dos sense veure-la quan torno la trobo més nena, més gran, més parladora!
    Els retrobament són sempre molt bonics!

    ResponElimina