divendres, 6 de desembre de 2013

Recta final

S'apropa l'hora. 

Ja fa una setmana vam fer la darrera eco i d'aquí poc vindrà l'última visita a la ginecòloga. Tot està passant molt ràpid, gairebé sense adonar-me'n. No tenim res llest. Just ahir vaig compar algunes de les coses que em faltaven i encara vull fer alguna comanda per Internet. Espero que durant les festes, que tots serem a casa, tindré temps d'acabar de planificar-ho tot. També espero que vingui per la data prevista i no s'avanci massa. 

La veritat és que tinc la sensació que no serà així, que vindrà una mica abans a fer-nos companyia. Ja em va passar amb l'altre embaràs i al final no va ser així. Però per aquest tinc altres dades...fa temps que la nena està encaixada i noto com tira cap avall, tinc la estranya sensació que un dia sortirà sense que gairebé me'n adoni! I molta gent comenta que tinc la panxa molt baixa, que sembla que estigui a punt de parir. I jo ja ho noto, però creu-ho els dits perquè com a mínim arribi al gener. 

Però bé, sigui el que sigui em farà molta il·lusió. A casa tots esperem a la Nausika amb candeletes. 

Sessió de body painting casolà


dijous, 28 de novembre de 2013

Ambivalències


L'Ariadna diu que és gran i petita.

Les dues coses? li dic jo.

Si mama, una mica gran i una mica petita.

Diu que és un noi i una noia.

Les dues coses? li dic jo.

Sí mama.

Doncs quina sort, li responc. 

L'Ariadna no es vol perdre res.

I ara que són moments una mica diferents, que volta per casa la notícia que vindrà la seva germana a vegades també està molt contenta i molt trista.

A vegades vol estar trista tota sola i en companyia (una mica sola i una mica acompanyada)

La princesa pirata

L'Ariadna comença a veure que no tot és blanc o negre, que la vida és ambivalent i plena de possibilitats.




dilluns, 11 de novembre de 2013

Crònica visual de la minigira catalana!

Ja estic de tornada, a la meva caseta, després d'un cap de setmana ben mogudet.

Els meus dos actes de presentació han estat molt bonics. M'he sentit molt acompanyada per tota la meva gent. Per l'acte de Mataró, com estàvem tan còmodes i tranquil·les, no vam pensar ni tant sols en fer fotografies, així que, malauradament, no comptem amb documentació gràfica del esdeveniment.

En l'acte de Barcelona, l'espai, la llibreria Pròleg a Barcelona, era molt acollidor i crec que en part per això tots els presents ens vam sentir com si ens trobéssim en una reunió d'amics.

Voldria, especialment, donar de nou les gràcies a Amalia Arce. Espero que per a ella fos també una bonica experiència!

Aquí va la crònica visual, per aquells que no es van poder acostar.






dimecres, 23 d’octubre de 2013

Les nenes

L'Ariadna va a l'escola cada dia contenta. Només hi ha dos dies que es quedi tot el dia i, tot i que s'ho passa bé, acaba esgotada... La resta de dies només la portem al matí, així pot seguir fent llargues migdiades i recuperar forces. En necessita moltes, perquè ara obre els ulls com taronges per observar el món, ho veu tot, ho escolta tot i ho pregunta tot. Tanta curiositat pel món, per força, ens treu energia. 

Ara ja està molt gran l'Ariadna, les que la coneixeu us sorprendríeu! Ens explica moltes coses i és molt divertit estar al seu costat. M'ocupa molt de temps pensar en ella. Tant de temps que la panxa em creix i em creix i gairebé no me'n adono. No m'adono que la Nausika empeny i pica de peus! Es mou, s'estira i fa de les seves. Tinc temps de pensar-hi quan tinc metge. Llavors sempre em sorprenc de saber que tot va tant bé, sense cap intervenció, sense fer cap esforç, els meus dies passen sense aturador i per allà dins una vida està en formació, sense que hagi de fer res més que estar, contenir-la. 

Ja fa 7 mesos que s'està formant. Un quilo de criatura fantàstica. 

Avui pensava -no hi penso massa en això- que sóc la mare de l'Ariadna i ara seré la mare de la Nausika i que no em queda res per ser la mare de dues nenes. Això és una alegria immensa, es miri per on es miri.


dimarts, 15 d’octubre de 2013

Crida a la meva tribu virtual!

Us anuncio que ja podeu anar reservant el dissabte dia 9 de novembre al matí perquè vinc a fer la presentació del llibre a Barcelona. I si us és impossible, no teniu excusa, perquè el dia anterior (divendres 8) estaré a Mataró amb el mateix propòsit. 

El divendres 8 a Mataró estarem per la tarda i el dissabte 9 al matí farem un esmorzar a una llibreria de Barcelona. A tots dos actes són benvinguts els nens, per si calia dir-ho! 

Ja us aniré donant més detalls de llocs, horaris i companyes de taula, de moment, "hasta aquí puedo leer". 

Només volia començar a donar veus perquè reserveu les dates, abans de començar a fer la difusió oficial. Perquè vull que hi sigueu, perquè aquest llibre té molt a veure amb totes les que m'heu seguit aquests anys. En altres paraules, aquest també és una mica el vostre llibre.

Us necessito al meu costat!

Quedeu avisades, passaré llista! ;)

divendres, 11 d’octubre de 2013

Migdiades

M'han explicat que la flamant premi Nobel de Literatura 2013, Alice Munro, va començar a escriure durant les migdiades dels seus fills.

I també la A.J. Rowling, que no ha guanyat cap premi prestigiós però no m'importaria tenir la seva compte corrent després d'haver escrit alguna cosa!

Segurament podríem fer una llista llarguíssima de mames que han fet coses importants en aquests preciosos moments de calma.

Jo he escrit un petit llibre als matins ben d'hora abans que la gent de la casa es llevi i, també, com no podia ser d'una altra manera, al llarg de les migdiades de la petita. 

Quins grans moments, oi mames?

Visca les migdiades (dels altres) ! 

dimecres, 2 d’octubre de 2013

Com un peixet

Dins la panxa alguna cosa es mou.

Cada cop més.

L'altre dia li va voler tocar l'orella a l'Ariadna.

Li agrada sobretot la pau de la panxa estirada. És llavors quan desplega totes les seves habilitats nedadores. 

És com un peixet i es diu Nausika.







dilluns, 2 de setembre de 2013

Crònica visual del nostre estiu

Comença el solet

Quadrens d'estiu (de moment és una fan de "treballar")

Visites a la platja de Gros

Fent el turista per Barcelona

Dies de panxing
Museu Blau

La ineludible cita al zoo

La super ludoteca del Parc de la Ciutadella

Taller al Museu de la Xocolata

Banys mediterrànis

Fent equilibris

La nostra miniescapada a London! (amb english breakfast inclòs!)

Home sweet home!

dimecres, 28 d’agost de 2013

Nausika

Nausicaa, F. Leighton.
Fa molts segles en una platja del Meditarrània, probablement Corfú, va naufragar Odiseu. 

Allà se'l va trobar Nausicaa, filla d'Alcinous, rei dels feacis. Havia anat a rentar roba amb les seves serventes. 

Ella va ser l'encarregada d'ajudar-lo i dur-lo davant del seu pare. En aquella illa el van ajudar amb naus perquè pogués tornar a Ítaca. 

Ara passem d'un passat llunyà a un futur proper.

D'aquí uns mesos esperem que arribi a la nostra llar una nova Nausika. Una altra petita princesa. Esperem poder ajudar-la en tot el possible perquè sigui molt feliç a la nostra llar.


dissabte, 3 d’agost de 2013

Sortim a l'Ara!

Surto del parèntesi vacacional per dir-vos que avui sortim a l'ARA! Al suplement Criatures han fet un reportatge sobre la concepció social de la maternitat i ens han demanat opinió a la Mariona i a mi. 

El resultat és ben maco, així que si us bé de gust encara sou a temps d'anar al quiosc. 

Sinó ja penjarem el pdf en algun moment, no patiu!

dilluns, 15 de juliol de 2013

Estiu

Ve't-ho aquí el meu amagatall estiuenc...shhhh, no li digueu a ningú! ;)









(Per cert, gràcies per totes les felicitacions!)

dijous, 4 de juliol de 2013

Temps de gaudir

Aquest és un post petit i borrós, però feliç. 

He passat els primers mesos contenint una mica la respiració, amb algun que altre ensurt, però ara ja respiro.

Us deixo per un temps, un temps d'estiu que mereix tota la seva atenció. Un temps en que em dedicaré per fi a gaudir una mica d'aquesta panxeta que ja ha començat a créixer.

Ens veiem al setembre, una mica més feliços (si es pot) i una mica més grans (això segur).

Una abraçada a tothom!


dimecres, 26 de juny de 2013

La crónica de la presentació

Bé doncs ja està fet. Ahir vaig fer la presentació del llibre i va anar molt bé. Vam omplir la petita sala de la casa del llibre amb tot de bons amics. Això va ser molt emocionant, veure que després de tant sols uns anys vivint en aquesta ciutat hi ha tanta gent que m'acompanya. 

Abans de la presentació, crec que més que res per descarregar nervis vaig posar-me a fornejar com una boja...vaig fer madalenes de sègol i pa de pessic de xocolata. A banda, un amic va fer palmeretes de pernil i formatge. També vam portar sucs, així que tot va quedar com un berenar-presentació. 

A la taula amb mi hi havia dues bones amigues, la Rosa, una periodista fantàstica i l'Ainara, mestra i una de les meves acompanyants habituals les tardes d'hivern gasteiztarra. 

Entre el públic, gairebé tot coneguts i bons amics, com he dit, de totes les edats i de totes mides. 

La presentació en si va anar molt bé, fins i tot amb un toc fantàstic de la meva nena, que mentre estava parlant va corre fins on era jo per assenyalar a tota la concurrència, per si no se'n havien adonat, que la de la portada era ella mateixa. Un deu de nena, com veieu, una Katherin Hepburn total! 

El resultat: vam vendre tots els llibres i a la Casa del Llibre estaven encantats! ;)

Abraçades noies! i compte, que aviat us tocarà fitxar a la presentació que faré a Barcelona, cap a setembre...deixeu lliures les agendes!

Explicant les meves cosetes

El backstage! ;)

Una mama satisfeta!

Les meves super acompanyants i el meu super novio! (també es visualitzen una mica les madalenes :)


diumenge, 23 de juny de 2013

La nit de Sant Joan

En dies com avui (o nits) m'anyoro una mica.

A banda, avui estic nerviosa, demà comença una setmana mogudeta. Presento el meu llibre i ja tinc dues entrevistes a l'agenda.

Sortir de cara a la galeria, fer-me pública, deixar de teclejar són coses que em neguiteixen una mica. Espero sortir-ne indemne (per a què em doni sort m'he comprat una llibreteta de color verd).

Fitxer:Foguera de Sant Joan.png
Dibuix d'un auca de mitjans del XIX
File:Astrup Jonsokbål.jpg
Nikolai Astrup, 1912, Noruega

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/a1/016_Les_feux_de_la_Saint-Jean_%28Charles_Cottet%2C_huile_sur_toile%2C_salon_de_1901%2C_manoir_de_Kerazan%2C_fondation_Astor%29.JPG
Charles Cottet, 1901, Francia

Bona revetlla!

divendres, 21 de juny de 2013

I la guanyadora és...

Bé noies, això ja està....la web Sortea2 ha decidit a qui donava el premi!

Apa, totes cap a Maternalias, que allà tenim el resultat!


dijous, 20 de juny de 2013

La llista de participants en el sorteig

Estic encantada! Tinc 27 participants ... mai havia fet un sorteig tan exitós, i més amb el meu llibre ...

aquí va la llista, espero que estigueu totes. Mireu , aprengueu-vos el vostre número que demà faré el sorteig. Espero que us agradi la xifra i la número u que no es preocupi, que també toca (ho tinc comprovat!).

És una llista única dels participants del bloc lamama i del de Maternalias.


1. Ana
2. Esther
3. Mirashka
4. Raquel
5.Vicenç
6. Mariona
7. Anna Sabata
8. Ester Ramon
9. Gerard
10. Marta
11. Dani
12 Madre solo hay una
13 Somitruites
14 Anónima (mare, historiadora)
15. Sol, solet
16. Anna
17. Conxi
18. Vanesa
19. Zsuzsa
20. Esa niña...
21 Mariana
22. Nerea
23. Irune
24. Mamá española en Alemania
25. Madre Exilio
26. Lucía
27. Sandra Ferrer

divendres, 14 de juny de 2013

Voleu un exemplar? Avui toca sorteig!

Ja he rebut els exemplars del meu llibre! Fa molt de goig això de tenir entre les mans el resultat de tants mesos de feina. Estic molt contenta. Com que vosaltres sou una part important d'aquest llibre, perquè sense aquest bolc i les meves relacions en xarxa no hauria estat possible res d'això, vull fer-vos un regal! 



Faré un sorteig d'un exemplar i ho posaré molt i molt fàcil per participar! Només heu de fer un comentari en aquest bloc o en el bloc de Maternalias. En el comentari podeu posar el que vulgueu, com si només voleu dir hola! ;)

Per poder-me posar en contacte amb vosaltres heu de deixar el vostre correu, sinó voleu fer-ho en el comentari podeu enviar-me un correu a ciracrespo@gmail.com

No és per res obligatori, però si us ve de gust també us podeu apuntar al facebook o al twitter de Maternalias! 

El plaç per inscrivir-vos és fins el proper dimecres, dia 19 de juny. 

Fàcil, oi? Espero que s'animi molta gent!









divendres, 7 de juny de 2013

Avui toca sorpresa: Maternalias surt a la venda!

Els esdeveniments es precipiten! Avui tinc una història important a explicar-vos.
 
Vaig començar a pensar en la maternitat des del punt de vista històric fa més de 2 anys. Vosaltres em coneixeu des de llavors. El bloc va ser el meu punt de partida i el trampolí, per dir-ho d'alguna manera, que m'ha donat l'energia necessària per anar una mica més lluny. 
 
Feia temps que em corria pel cap l'idea d'aprofundir en alguns aspectes, i tractar-ne d'altres que encara no havia tractat. Amb aquesta idea al cap vaig anar forjant l'índex d'un petit llibre, basat en gran part en les històries que explico al bloc, però sense ser el mateix.

Després de tot l'hivern de treball, finalment, quan comença a visitar-nos el sol, surt també a la venda el meu petit treball. 
 
Es titula Maternalias. De la historia de la maternidad i l'ha publicat l'editorial ObStare, referència en aquests assumptes maternals. És tot un plaer formar part del seu catàleg, la veritat.


En uns dies estarà a les vostres llibreries, però si voleu, ja està a la venda a la pàgina web de l'editorial Ob Stare ... Si teniu ganes de saber una mica més sobre els assumptes que tracta, només heu de visitar la seva pàgina.

Finalment, només dir-vos que un cop tingui en el meu poder els exemplars, faré un sorteig d'un exemplar, així que estigueu atentes!

Maternalias

dijous, 6 de juny de 2013

La nena passa de curs

De nou, em sap greu no actualitzar el blog tan sovint com voldria, però no està sent la millor temporada de la història aquesta, perquè negar-ho! Tinc moltes coses a fer i ha estat plovent cada dia, cosa que a minat seriosament el meu estat d'ànim. Per això aquests dies em costava trobar un tema per parlar amb vosaltres. 

Aprofito que tenim uns dies de treva en el temps i que estic de bon humor. Us faig cinc cèntims de la reunió de l'altre dia amb la mestra de l'escola. 

Així és l'Ariadna a l'escola.

L'Ariadna és una nena força tranquila i no li agrada ficar-se en problemes. Si té cap problema amb un nen acudeix als "grans" buscant ajuda (això al seu pare no li agrada tant, perquè creu que hauria de saber solucionar-se ella mateixa els problemes, a vegades). No es gens pegona ni té el sentit de la propietat massa acusat. Tot plegat fa que sigui molt fàcil per nosaltres anar amb l'Ariadna pel món. Poques vegades ens fa "quedar malament", la veritat! :)

Per altra banda, això té alguna part no tant positiva i per exemple, fa que, segons la mestra, a l'aula de psicomotricitat no s'ho passi del tot bé, perquè allà tots els nens fan molt el bèstia i ella pateix una mica. (He de confessar que això em va sorprendre, perquè ella al parque és de les que s'enfila per tot arreu i no és massa poruga).

Fa les tasques de classe amb molta il·lusió. Sempre és molt participativa i de seguida capta les coses que l'hi expliquen.
 

Sobre el tema de la llengua, segueix sent un dels seus punt febles, pobreta. Ara hem notat un canvi increïble d'uns mesos cap aquí. S'expressa amb molta més facilitat, ja fa frases amb verbs conjugats i tot. Ara el problema principal és que no sap destriar les llengües i les barreja totes. Nosaltres que ja hi estem acostumats l'entenem sense gaires problemes però, tenint en compte que de moment la majoria de paraules són en català, a l'escola tenen problemes per entendre-la. Ella ho entén tot, en català i euskera no té problemes de comprensió, però em sembla que encara no entén que no tothom ho entén tot i que, amb segons quines persones no pot parlar en català. 

He de confessar que a vegades això m'ha preocupat, em sap molt greu pensar que s'ha passat tota l'estona intentant explicar alguna cosa i no l'han entès perquè ho deia en català i jo no era allà per fer de traductora simultània. A vegades em sembla que li he complicat una mica la vida a l'Ariadna, però bé, suposo que haurà d'anar aprenent i al final no serà més que una riquesa.

Per acabar, el que més ens va agradar de tot és que ens va dir que és molt autònoma (la més autònoma de la classe, per ser més concrets, jeje). Això vol dir que ella vol fer-ho tot, posar-se les sabates, anar al lavabo, posar-se la bata, treure-se-la, etc.



Segur que té molt a veure amb la seva personalitat i no tant per la nostra intervenció, però estic contenta d'haver tingut paciència (la majoria de vegades) per deixar-li que es poses les sabates o posar la clau a la porta i en alguns moments encoratjar-la a que fos ella la que puges sola a llocs difícils i,  també, per intentar cobrir totes les seves necessitats emocionals, perquè sense seguretat emocional és impossible ser autònom, no creieu?


divendres, 17 de maig de 2013

Vinga va jo també...divendres musicals!!

Les meves amigues blocaires els divendres pengen una cançoneta! 

Avui també m'ha vingut de gust!

De nou us vull fer descobrir música del País Basc. Aquest cop li toca Ruper Ordorika, un dels cantants de capçalera a ca nostre. 

La cançó es diu Hiriak (Ciutats) i la tornada diu, més o menys....

El teu cos és ara la meva ciutat, tu ets ara tota la pàtria que vull, ets la meva capital, el meu lloc de naixement...

La lletra és d'un dels grans escriptors de la literatura basca : Joseba Sarrionandia.


divendres, 10 de maig de 2013

El día que va néixer Katherine Hepburn

El dia 12 de maig farà 105 anys va néixer als Estats Units la Katherin Hepburn, una noieta que amb els anys es convertiria en una de les millors actrius de la historia del cinema. La seva vida no va ser gens habitual, perquè suposo que una dona independent i amb caràcter en aquells anys no podia tenir una vida estandar. Fa temps que vam veure un preciós documental, narrat en primera persona, sobre la seva vida i ens va encantar. Ens en vam declarar fans incondicionals des d'aquell mateix moment.

Una de les millors coses van ser descobrir que, casualitats de la vida, la nostra filla havia nascut el mateix dia, tot i que 102 anys més tard. I és que aquest diumenge l'Ariadna farà 3 anys.

Aquestes són les coses que li agraden. 

A l'Ariadna li agrada posar veus. Com que no controla massa el vocabulari i les estructures gramaticals encara, doncs posa veus...així és més fàcil comunicar-se.

Per exemple, en comptes de dir: 

El pare m'ha dit que sí que podia fer això

Ella diu...

El pare: "sí que pots fer-ho!" (i la frase del pare, amb veu de pare, és clar!)

També imita a la gent que "parla raro" o que parlen idiomes diferents. 

També li agrada cantar (són cançons dramatitzades, des del cor...tipus blues, per entendre'ns, però mooolt desafinades! es nota de qui és filla la pobra). Li serveixen per expressar les seves penes...Per exemple, l'altre dia volia un caramel i li vaig dir que fins després de sopar res de res i ella es va posar a cantar, amb emoció...

-OoOooOOO, ostiiii....caramel després de sopaaaAAr....

També li agrada explicar-nos contes. Però els seus contes són, en realitat, petites obres de teatre. El seu preferit és el de les Cabretes i el llop. Ella fa tots els papers de l'auca, és clar....és el llop que va a la porta i fa veure que és la mare (ella posa veu de "mare" i després ens mira i ens diu, per si no ho havíem entés..."és mentida! és el llop!").

La darrera novetat és inventar-se "amics". Tot va començar un dia que sopàvem. Molt seria em va demanar: "Tu coneixes la meva amiga?". Em vaig quedar ben parada! Després em va explicar que es deia un nom raríssim que acaba d'inventar-se i que estava a la seva habitació. Ara cada àpat vol que parlem dels amics i nosaltres li hem de dir primer quins amics tenim. Ella sempre en coneix algun i diu, "sí, aquest també és amic meu" i després ella ens anomena uns amics amb uns noms rocambolescos.

Ara aviat farà 3 anys i, com veieu, la nostra petita Katherine promet! 






dilluns, 6 de maig de 2013

Dilluns

Estic tenint un munt de problemes avui amb el blogger, sembla com si tingués un virus o algun cosa així, deu ser que el dilluns no li senta bé (de fet mentre escric se'm mouen les línies de la pantalla, increïble). Només volia dir-vos que pensava estar una mica més tranquil·la aquesta setmana però serà difícil. Jo tinc mil coses, una llista enorme de feines pendents. El meu home acabant com pot la Tesi, el pobre i l'Ariadna aquesta setmana farà 3 anys!! així que també haurem de pensar una mica en l'esdeveniment...jo ja estic recopilant receptes per fer pastissos...

Avui tenia ganes de fer una petita entrada miscel·lània on hi haurà una mica de tot... a veure si el beneït blogger m'ho permet... Primer us presento el joc de moda a casa! 

https://mail-attachment.googleusercontent.com/attachment/u/0/?ui=2&ik=108a89bde3&view=att&th=13e7855108776247&attid=0.2&disp=inline&realattid=1434265152668041216-2&safe=1&zw&saduie=AG9B_P-_sLbu3iWvEGoGB5KSDFcE&sadet=1367846467966&sads=5cNVhw3gQwjtq6cnq8x8FHDpDBc&sadssc=1

 https://mail-attachment.googleusercontent.com/attachment/u/0/?ui=2&ik=108a89bde3&view=att&th=13e7855108776247&attid=0.1&disp=inline&realattid=1434265152668041216-1&safe=1&zw&saduie=AG9B_P-_sLbu3iWvEGoGB5KSDFcE&sadet=1367846669401&sads=jR-wREVRSOX76wfyPAVmz3ppRKY
Són una especie de cosetes (no sé quin nom donar-los) fetes de blat de moro amb les que pots fer dibuixos 3D o tot allò que la imaginació et permeti. És mullen una mica i s'enganxen molt fàcil. Es poden retallar, fer figures o pintar dibuixos amb volum... El problema, que "les obres d'art" no són fàcils de guardar i, de fet, tenim el menjador ocupat per dibuixets...

Això sí, a l'Ariadna li encanta!

També us passo un àudio amb l'entrevista- tertúlia que em van fer ahir a Ràdio Vitoria en motiu del Dia de la Mare.

I finalment, l'entrada de la guanyadora del llibre, que ja l'ha rebut, llegit i ressenyat! D'això se'n diu eficiència!

Una abraçada!