De nou, em sap greu no actualitzar el blog tan sovint com voldria, però no està sent la millor temporada de la història aquesta, perquè negar-ho! Tinc moltes coses a fer i ha estat plovent cada dia, cosa que a minat seriosament el meu estat d'ànim. Per això aquests dies em costava trobar un tema per parlar amb vosaltres.
Aprofito que tenim uns dies de treva en el temps i que estic de bon humor. Us faig cinc cèntims de la reunió de l'altre dia amb la mestra de l'escola.
Així és l'Ariadna a l'escola.
L'Ariadna és una nena força tranquila i no li agrada ficar-se en problemes. Si té cap problema amb un nen acudeix als "grans" buscant ajuda (això al seu pare no li agrada tant, perquè creu que hauria de saber solucionar-se ella mateixa els problemes, a vegades). No es gens pegona ni té el sentit de la propietat massa acusat. Tot plegat fa que sigui molt fàcil per nosaltres anar amb l'Ariadna pel món. Poques vegades ens fa "quedar malament", la veritat! :)
Per altra banda, això té alguna part no tant positiva i per exemple, fa que, segons la mestra, a l'aula de psicomotricitat no s'ho passi del tot bé, perquè allà tots els nens fan molt el bèstia i ella pateix una mica. (He de confessar que això em va sorprendre, perquè ella al parque és de les que s'enfila per tot arreu i no és massa poruga).
Fa les tasques de classe amb molta il·lusió. Sempre és molt participativa i de seguida capta les coses que l'hi expliquen.
Sobre el tema de la llengua, segueix sent un dels seus punt febles, pobreta. Ara hem notat un canvi increïble d'uns mesos cap aquí. S'expressa amb molta més facilitat, ja fa frases amb verbs conjugats i tot. Ara el problema principal és que no sap destriar les llengües i les barreja totes. Nosaltres que ja hi estem acostumats l'entenem sense gaires problemes però, tenint en compte que de moment la majoria de paraules són en català, a l'escola tenen problemes per entendre-la. Ella ho entén tot, en català i euskera no té problemes de comprensió, però em sembla que encara no entén que no tothom ho entén tot i que, amb segons quines persones no pot parlar en català.
He de confessar que a vegades això m'ha preocupat, em sap molt greu pensar que s'ha passat tota l'estona intentant explicar alguna cosa i no l'han entès perquè ho deia en català i jo no era allà per fer de traductora simultània. A vegades em sembla que li he complicat una mica la vida a l'Ariadna, però bé, suposo que haurà d'anar aprenent i al final no serà més que una riquesa.
Per acabar, el que més ens va agradar de tot és que ens va dir que és molt autònoma (la més autònoma de la classe, per ser més concrets, jeje). Això vol dir que ella vol fer-ho tot, posar-se les sabates, anar al lavabo, posar-se la bata, treure-se-la, etc.
Segur que té molt a veure amb la seva personalitat i no tant per la nostra intervenció, però estic contenta d'haver tingut paciència (la majoria de vegades) per deixar-li que es poses les sabates o posar la clau a la porta i en alguns moments encoratjar-la a que fos ella la que puges sola a llocs difícils i, també, per intentar cobrir totes les seves necessitats emocionals, perquè sense seguretat emocional és impossible ser autònom, no creieu?
