dijous, 23 de desembre del 2010

El dia de Nadal o com Maria va donar a llum

El dia 25 de desembre els cristians celebren el naixement de Jesús. Jo, que no sóc creient, m'ho miro des de la distància i he de dir que trobo que té cert encant festejar un naixement. Alguna cosa n'havia de dir en aquest bloc, no trobeu? Així que, per commemorar l'efemèride, tornaré a posar un fragment de l'evangeli de Maria, del que ja vaig fer una entrada fa ben poquet.  

És curiós de llegir perquè, un text que està en bona part escrit des del punt de vista femení, en aquest passatge en concret, ens explica la visió del pare en primera persona.  De fet, no en sabem res de com transcorre el part, perquè Josep és fora en busca de llevadora. Certament, l'ús de la primera persona i el present fa que se'ns faci molt més propera la història, però, creieu que hi ha cap altre intenció darrera?

Ja em direu que us sembla doncs l'episodi del part de Maria.


Naixement de Santa Maria d'Avià


 - Josep, baixa'm de l'ase, perquè el fruit que porto dintre empeny per sortir a la llum.
Va trobar-hi una cova, hi féu entrar Maria, deixar els seus fills al costat d'ella i va sortir a buscar una llevadora hebrea al terme de Betlem.

Però jo, Josep, caminava i no caminava. Miro enlaire cap a la volta del cel i veig que ha quedat estàtic. Miro cap a l'aire i el veig esbalaït i els ocells del cel immòbils. Giro els ulls cap a terra i veig una cassola i uns treballadors ajaguts, amb les mans dins la cassola. Però els qui mastegaven no mastegaven, i els qui prenien un mos de pa no el prenien, i els qui se'l duien a la boca no se l'hi duien, sinó que totes les cares miraven enlaire. (...) I per un instant totes les coses estaven parades del seu curs normal. 

I vaig veure una dona que baixava de la muntanya i em preguntà:
- Home, on vas?
Li responc:
-Busco una llevadora hebrea
Ella em pregunta:
-Ets d'Israel?
Jo li responc:
-Sí que ho sóc.
(...)

Quan arribaren al lloc de la cova, es van deturar. Un núvol fosc la cobria (...). De sobte, el núvol s'anà apartant de la cova i aparegué dins la cova una llum tan gran que els ulls no la podien suportar. Al cap d'una mica, aquella llum s'anà retirant fins que aparegué el nadó, el qual es girà per prendre el pit de la seva mare Maria.  

 Bones festes, mames, filles i fills.




6 comentaris:

  1. Com sempre... genial! Moltes gràcies!

    ResponElimina
  2. Molt bona la primera frasse del text. No m'imagino una embarassada a punt de parir dalt d'un ase!!!
    I sí, sorpren el canvi de persona narrativa a l'explicar el moment del part.
    Penso que potser és per donar més misteri al naixement de Jesús, fer-lo menys humà. No ho sé. Quina teoria tens tú?
    Bones festes!

    ResponElimina
  3. Hola Onavis! Primer, sí, el tema de l'ase està clar...contraccions a dalt d'un ase...doncs, com ho diria, complicat, oi? ;)
    Sobre la part del Josep...doncs jo no tenia cap idea, la veritat, però em sembla que la teva proposta està molt bé...una manera de conservar el misteri! De fet, en un altre part del text parla precisament dels "fets misteriosos" que estaven passant, o passant-li a Maria, concretament...No sabia si posar-l'ho, però us el copio aquí, ja que n'he parlat!

    És del moment de l'embaràs: "Va passar tres mesos a casa d'Elisabet. I dia rere dia el seu ventre s'imflava (...) Tenia setze anys quan van passar-li aquests fets tan misteriosos"

    ResponElimina
  4. Maria tenia 16 anys quan va parir???? Vols dir que el tenen clar aquest passatge els de l'opus?

    Per cert, he twittejat l'article. Ho pots veure a #pipaopopa

    Salut! i BON NADAL!!!!

    ResponElimina
  5. La frase sencera té certa gràcia, oi?...jo li trobo un punt irònic força graciós...bé, potser per això, entre altes coses, no és un text evangèlic "oficial"...jiji

    Merci per twittejar-ho, ja ho he vist!!(també m'hi hauré de posar amb el twitter algún dia...)

    Ale! Bon nadal! :)

    ResponElimina