Parlem un cop més del dol. El dolor de la pèrdua.
De les esteles funeràries d'època romana es poden extreure innumerables dades històriques interessants: socials, econòmiques, etc. A vegades també mostren amor i ens apropen més que mai a un moment, a una història que va passar fa temps...
A Itàlia el segle I dC Pedània Primigènia va dedicar una petita estela funerària, petita com la filla que havia mort. Ampliata de 4 anys. El curiós de la història és que Ampliata no havia sortit del seu ventre, no era la seva filla. Segons ens informa la pròpia estela la nena era, legalment, la seva esclava. Però sabem que no cal parir per sentir-se mare. En el text Ampliata li demana a la seva "mare adoptiva" que no plori.
L'anomena mamma i no mater: evoca un món al marge del llinatge, un món de tendresa i intimitat.
Noli dolere, mamma, faciendum fuit
prosperavit aetas,
fatus, volvit meus.
(CIL VI 11592)
ciraaaa,
ResponEliminam´encanta el teu bloggg!!!
no saps que be que em va!!!
petonets per les dues!!
noe&lucia
quina ilu que t'agradi!!
ResponEliminamoltes abraçades dobles....(a veure quan coneixem la senyoreta lucia, que ja deu ser una geganta!)
:)