dimecres, 22 d’agost de 2012

Sota mínims!

És un secret a veus.

L'estiu ha afectat greument la blogesfera.

Fa molta calor!!!

Qui pot fer res de profit en aquestes condicions? Jo no...

I és clar, sempre hi ha propostes més engrescadores que no pas l'ordinador, com anar a llançar-se al mar, fer un dibuix amb uns colors nous, anar a prendre un gelat de xocolata, etc, etc.

Ja hi haurà temps d'obrir les pantalles, d'escriure entrades ben llargues i de pensar temes en profunditat, oi, noies? Prometo, per part meva, retornar amb molta força!!

Ara serà millor fer una mica el gandul, que no té preu. 

Ens trobem d'aquí no res?


divendres, 17 d’agost de 2012

Tinc por (sobre l'utilitat dels contes, segona part)

Fa temps vaig escriure un post que es titulava Hi havia una vegada un conte que no feia por. Us convido a llegir-lo aquelles que no ho hagueu fet, perquè aquest d'ara és una espècie de segona part. Allà justificava que els contes que s'explicaven als petits havien de tenir personatges que fessin por. Que aquests ajudaven als nens a concretitzar la por i posar-hi cara i ulls i, de passada, a poder explicar els seus sentiments. Aquests dies podriem dir que he tingut la prova empírica amb la meva filla.

Diuen que a partir que els nens comencen a saber expressar-se amb paraules, és important que comencin a aprendre a descriure els seus sentiments. Una bona manera és descriure-li tu mateixa, Ara estàs enfadada? Que estas trista?. Nosaltres per poder treballar aquest tema vam comprar un llibre on s'explicaven els sentiments d'un nen (en euskera En Txomin). En Txomin està enfadat, està trist i té por. Els dos primers els identificava perfectament però la por era molt difícil d'explicar-li. És un sentiment molt abstracte, la veritat. En el conte sortia una nena que es sentia sola i l'Ariadna no podia entendre aquest sentiment.

Aquests dies l'Ariadna ha après fàcilment que vol dir por i, com? Doncs l'altre dia el seu pare li va explicar el conte dels 3 porquets i el llop (aquell on els porquets fan una casa de palla, una de fusta i una de pedra) i aquella mateixa nit, quan l'adormia l'Ariadna va dir "el llop" i em va abraçar. Aquell personatge li feia por. Era un por molt concreta i l'entenia molt bé. Jo li vaig dir, ""Que tens por del llop?" i llavors va lligar els dos conceptes perfectament.

Després vam anar al zoo i vam comprovar que ho havia entès. Parlavem dels lleons, que feia temps que els coneixiem i de cop va dir "lleó por" i vam descobrir que tenia por dels lleons. L'Ariadna a vegades s'apropava i m'abraçava a la nit sense dir res. Ara pot identificar el que li passa ara tota la seva por té forma de llop o de lleó  i li cremem el cul o li diem "tonto" i així marxa pitant i l'Ariadna dorm tranquil·la.

Aquests dies he vist ben clar l'utilitat dels personatges dolents i que fan por. Perquè si la por no té ni cara ni ulls és molt difícil descriure-la i fer-la fora.

diumenge, 12 d’agost de 2012

Alaska

Aquest estiu m'està agradant observar il·lustracions i descobrir il·lustradores (de nou una il·lustradora en femení). Avui us en presento una altra. Es diu Rie Muñoz i viu a Alaska. Que bé, pensar en Alaska ara que fa tanta calor, oi? 

Quan penso en llocs com Alaska penso en forns que fan pastissos, penso en mantes de colors i jornades de lectura. Penso en vida dins de casa i sense voler, penso, de nou, en mares.










dijous, 9 d’agost de 2012

Un moment de plaer

Avui m'he assabentat que el dia 8 d'agost, ahir, es celebrava el dia de l'orgasme femení

Un moment que té molt a veure amb la maternitat, és clau. Perquè és així, d'una manera increïblement agradable que comença a gestar-se al vida. Amb un moment fantàstic d'aquests un dia va començar a activar-se alguna cosa dins meu que va portar, finalment, a tenir aquesta nena que avui corre per aquí. Celebrar-ho és, per tant, celebrar també la vida, l'alegria i l'amor, tot en un.

Ja sabeu com celebrar un dia tan bonic, oi? no cal que us ho expliqui.

Una abraçada i feliç dia de l'orgasme femení.

dimarts, 7 d’agost de 2012

La pugna entre barbers i llevadores

Amb l'entrada de la modernitat, amb tot el que representa l'irrupció de l'estat modern, del capitalisme, de la industrialtizació, van canviar un munt de coses en la nostra realitat, entre elles la manera de dur els nens al món.

N'hem parlat en moltes ocasions, però el que fins aleshores fou un espai eminentment femení, un espai on només entraven dones, va començar a ser intervingut pels homes. En alguns països abans i en d'altres més tard a tot arreu es va decidir de manera oficial i meditada la manera de fer fora a les llevadores dels parts i d'introduir la figura del metge. La principal fórmula fou el despestrigi. Els homes-metge eren molt més ben valorats i es va començar a parlar malament de la feina de les llevadores. Hi ha molts documents escrits que certifiquen aquesta ofensiva masculina.

Avui parlaré d'un petit exemple d'aquest fet. Us parlaré d'una part d'un article de Bridgette Sheridan inclòs al llibre Sanadoras, matronas y médicas en Europa.

A la França de finals del segle XVI i principis del XVII la investigació científica i els interesos económics i patrimonials de la burgesia van actuar conjuntament per franquejar als homes de l'espai femení del part. Durant aquest període les relacions entre metges, cirugians i llevadores es trobava en una etapa de canvi i transició.

Abans del segle XIII els barbers exercien també tasques que avui considereriem pròpies dels metges i per això també eren anomenats cirugians. 

Eren considerats artesans més que no pas personal sanitari, perquè tractaven les afeccions externes i no aprenien l'ofici en la universitat sinó amb gràcies al sistema de gremis artesanals.

Alegoria de barbers i cirugians, 1755


El canvi fonamental fou el moment que un grup de cirugians decidí abandonar la pràctica de la barberia per dedicar-se de manera exclusiva a la cirurgia. Van crear la fraternitat del Collège de Saint- Côme i van insistir a dur el mateix uniforme dels metges. Però els metges els van excloure de la professió mèdica i no va ser fins el segle XVII que els cirugians van formar part del col·legi mèdic.

Així doncs, aquest grup de barbers que ocasionalment es dedicaven a extirpar parts cangrenades o un queixal, van, en un primer pas, dedicar-se exclusivament a curar i en veure que no podien pujar de nivell i equiparar-se als metges van canviar d'estratègia. Com que els cirugians francesos necesitaven un mercat on competir amb els metges van encaminar-se cap el món de les llevadores per millorar el seu estatus i incrementar el potencial de clients.

La seva reputació es feia cada cop més amplia entre els clients com experts en l'atenció del part i les malalties femenines. Van començar a establir les seves pròpies pràctiques i van guanyar prestigi.

Amb el temps les lluites entre metges, cirugians i llevadores pel control del part es van reduir en una lluita entre metges i cirugians, marginant eficaçment a les dones-llevadores.

divendres, 3 d’agost de 2012

Me l'han canviat

Avui parlar d'una etapa que a la majoria que llegeix aquest bloc i a mi mateix em queda molt i molt lluny: l'adolescència.

Fa un temps un amic m'explicava com una amiga seva que tenia un fill adolscent li deia perocupada, "sembla que me l'haguessin canviat, com si fos un altre nen". Em vaig quedar amb aquesta frase al cap quan va venir l'altre dia a dinar a casa el fill d'uns amics que té 15 anys i ho vaig comprovar en directe. Aquell nen el coneixia des de petit, era un nen maquíssim, dolç amb la seva mare, una amor, vaja i ara era, ras i curt, un imbècil total. Mal parlat, antipàtic, amb mala cara tot el dinar i si veiessiu com tractava al seu germà de 12 anys haguessin quedat esgarrifats. Tenia interés específic en enfadar-se amb la gent de la seva família.



Deu ser molt dur per la mare veure el seu fill així, amb aquesta mena de ràbia interior. Jo no recordo tenir aquestes ganes de picar i de molestar a la gent que estimava. La meva adolescencia segons ma mare va ser força tranquil·la, sí que em vaig ficar una mica endins però vaja, res exagerat. Áixí que, francament, em costa molt posar-me a la seva pell. Potser és diferent pels nois? 

En totes les etapes de la vida de l'Ariadna tothom diu, ui, ara bé el pitjor. El pitjor quan neixen, el pitjor quan quan caminen, els "terribles" dos. De moment, totes aquestes etapes les anem passant força millor que el que pronosticaven. Quan va nèixer van ser uns messos molt feliços, quan va començar a caminar vaig notar una lliberació i vam començar a anar al parc! (gran moment) i ara amb les dos anys m'ho estic passant pipa. Tinc tendència a veure la part possitiva de les coses. Espero de tot cor que l'adolescència també tingui la seva gràcia, perquè després del dinar de l'altre dia m'he quedat una mica espantada....

dimecres, 1 d’agost de 2012

Abans?

Sembla que aquesta setmana és la setmana mundial de la Lactància Materna. El lema d'aquest any és "Entenent el passat, construint el futur". I jo, com quan veig la paraula passat m'hi sento involucrada d'alguna manera, m'agradaria escriure alguna cosa. 




He parlat molts cops de com em vaig interessar a fer història sobre la materintat. Una de les múltiples raons va ser que cada cop que sento discursos tipus "abans si que es feia bé!", "caldria tornar a com es feien les coses abans" i coses així, arrufo el nas. Per un historiador parlar d'aquest ABANS no específic és molt poc seriós. És com si es parlés d'un passat mític, que no es pot trobar enlloc. ABANS no existeix, hi ha èpoques, segles, etc. Si algú diu ABANS, el primer que em surt és dir: abans de què? Abans d'ahir? Abans de Crist? Així que de tant sentir aquest ABANS, vaig decidir esbrinar de quin ABANS parlaven. Reconec que jo mateixa hi caic en aquest error a vegades, així que si repasseu alguns posts segur que trobareu algun ABANS no justificat. En la materintat s'utlitza moltíssim aquest ABANS....Abans no es feia així, abans es feia aixà, abans sí, abans no. 

I bé, amb la lactància l'ABANS és molt habitual. Crec q que el lema d'aquest any, i potser estic equivocada, va per aquest camí. Etenent el passat, construint el futur. Jo entenc que moltes mares consideren que ABANS sí que es donava pit als nadons i ARA no, que ABANS era millor.

Com sempre s'ha de matisar. 

ABANS  que nosaltres, la generació anterior, les nostres mares donaven molt poc pit. El món de la lactància estava ple de mites injustificats i durant molts anys es va considerar que la llet materna era poc consistent i a la mínima enxufaven el biberon. 

Jo vaig pendre pit 3 mesos amb prou feines, sempre acompanyada d'algun bibi per no quedar amb gana. El meu home no va prendre gens de pit. M'atreviria a dir que molts de vosaltres teniu històries similars. 

ABANS de que la societat de consum s'instal·lés entre nosaltres definitviament, a principis de segle o el segle passat, la gent de camp, la gent de poble, la gent de classes populars donaven pit als seus fills. Tenien, en molts casos, lactàncies prolongades. Las dones de famílies acomodades, però, el més comú era que entreguessin el fill a d'altres dones per a que els alletessin. Era una pràctica generalitzada en les classes altes.

Encara més ABANS, en època clàssica, les matrones romanes o les senyores de bones famílies gregues també deixaven que les esclaves fossin les encarregades d'alletar als seus fills, en moltes ocasions.

I així, tirant endarrera endarrera, segur que trobariem coses interessants, aspectes poc coneguts de la història de la lactància. Coses que efectivament estaria molt bé recuperar i d'altres que més valdria que no tornessin mai més.

La història no ens serveix per justíficar-nos, sinó per explicar-nos. Amb la història podem entendre millor les peces de les que ens hem construit, però els actes que prenguem avui en dia han de ser els que considerem més justos i necessaris, més enllà de com es feien abans. 

Per acabar, jo sóc pro lactància, perquè sí...i perquè és cómoda, económica, enriquidora, saludable i és pot amotllar a qualsevol situació. Jo sóc molt mandrosa i molt poc sacrificada, ho prometo, i segueixo pensant que és la millor tria. No hi veig cap contrapartida, de veritat.

Us passo les entrades que he dedicat a aquest tema, per si voleu fer una repassada!