La pugna entre barbers i llevadores

Amb l'entrada de la modernitat, amb tot el que representa l'irrupció de l'estat modern, del capitalisme, de la industrialtizació, van canviar un munt de coses en la nostra realitat, entre elles la manera de dur els nens al món.

N'hem parlat en moltes ocasions, però el que fins aleshores fou un espai eminentment femení, un espai on només entraven dones, va començar a ser intervingut pels homes. En alguns països abans i en d'altres més tard a tot arreu es va decidir de manera oficial i meditada la manera de fer fora a les llevadores dels parts i d'introduir la figura del metge. La principal fórmula fou el despestrigi. Els homes-metge eren molt més ben valorats i es va començar a parlar malament de la feina de les llevadores. Hi ha molts documents escrits que certifiquen aquesta ofensiva masculina.

Avui parlaré d'un petit exemple d'aquest fet. Us parlaré d'una part d'un article de Bridgette Sheridan inclòs al llibre Sanadoras, matronas y médicas en Europa.

A la França de finals del segle XVI i principis del XVII la investigació científica i els interesos económics i patrimonials de la burgesia van actuar conjuntament per franquejar als homes de l'espai femení del part. Durant aquest període les relacions entre metges, cirugians i llevadores es trobava en una etapa de canvi i transició.

Abans del segle XIII els barbers exercien també tasques que avui considereriem pròpies dels metges i per això també eren anomenats cirugians. 

Eren considerats artesans més que no pas personal sanitari, perquè tractaven les afeccions externes i no aprenien l'ofici en la universitat sinó amb gràcies al sistema de gremis artesanals.

Alegoria de barbers i cirugians, 1755

El canvi fonamental fou el moment que un grup de cirugians decidí abandonar la pràctica de la barberia per dedicar-se de manera exclusiva a la cirurgia. Van crear la fraternitat del Collège de Saint- Côme i van insistir a dur el mateix uniforme dels metges. Però els metges els van excloure de la professió mèdica i no va ser fins el segle XVII que els cirugians van formar part del col·legi mèdic.

Així doncs, aquest grup de barbers que ocasionalment es dedicaven a extirpar parts cangrenades o un queixal, van, en un primer pas, dedicar-se exclusivament a curar i en veure que no podien pujar de nivell i equiparar-se als metges van canviar d'estratègia. Com que els cirugians francesos necesitaven un mercat on competir amb els metges van encaminar-se cap el món de les llevadores per millorar el seu estatus i incrementar el potencial de clients.

La seva reputació es feia cada cop més amplia entre els clients com experts en l'atenció del part i les malalties femenines. Van començar a establir les seves pròpies pràctiques i van guanyar prestigi.

Amb el temps les lluites entre metges, cirugians i llevadores pel control del part es van reduir en una lluita entre metges i cirugians, marginant eficaçment a les dones-llevadores.