divendres, 17 d’agost de 2012

Tinc por (sobre l'utilitat dels contes, segona part)

Fa temps vaig escriure un post que es titulava Hi havia una vegada un conte que no feia por. Us convido a llegir-lo aquelles que no ho hagueu fet, perquè aquest d'ara és una espècie de segona part. Allà justificava que els contes que s'explicaven als petits havien de tenir personatges que fessin por. Que aquests ajudaven als nens a concretitzar la por i posar-hi cara i ulls i, de passada, a poder explicar els seus sentiments. Aquests dies podriem dir que he tingut la prova empírica amb la meva filla.

Diuen que a partir que els nens comencen a saber expressar-se amb paraules, és important que comencin a aprendre a descriure els seus sentiments. Una bona manera és descriure-li tu mateixa, Ara estàs enfadada? Que estas trista?. Nosaltres per poder treballar aquest tema vam comprar un llibre on s'explicaven els sentiments d'un nen (en euskera En Txomin). En Txomin està enfadat, està trist i té por. Els dos primers els identificava perfectament però la por era molt difícil d'explicar-li. És un sentiment molt abstracte, la veritat. En el conte sortia una nena que es sentia sola i l'Ariadna no podia entendre aquest sentiment.

Aquests dies l'Ariadna ha après fàcilment que vol dir por i, com? Doncs l'altre dia el seu pare li va explicar el conte dels 3 porquets i el llop (aquell on els porquets fan una casa de palla, una de fusta i una de pedra) i aquella mateixa nit, quan l'adormia l'Ariadna va dir "el llop" i em va abraçar. Aquell personatge li feia por. Era un por molt concreta i l'entenia molt bé. Jo li vaig dir, ""Que tens por del llop?" i llavors va lligar els dos conceptes perfectament.

Després vam anar al zoo i vam comprovar que ho havia entès. Parlavem dels lleons, que feia temps que els coneixiem i de cop va dir "lleó por" i vam descobrir que tenia por dels lleons. L'Ariadna a vegades s'apropava i m'abraçava a la nit sense dir res. Ara pot identificar el que li passa ara tota la seva por té forma de llop o de lleó  i li cremem el cul o li diem "tonto" i així marxa pitant i l'Ariadna dorm tranquil·la.

Aquests dies he vist ben clar l'utilitat dels personatges dolents i que fan por. Perquè si la por no té ni cara ni ulls és molt difícil descriure-la i fer-la fora.

7 comentaris:

  1. M'he sentit molt identificada amb tot el que expliques!! La meva filla també ha materialitzat el concepte de la por en la figura dels llops (tant pel conte de la caputxeta com pel dels tres porquets). A la nit, quan anem a dormir li diu al seu pare: "tu vigila per a que no vingui cap llop"!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El meu home deia que el llop és un presonatge simbòlicament molt potent. Pel que veig sembla que té raó. És curiós com ho entenen ràpidament qui és el llop, sense haver-ne vist mai cap.

      Elimina
  2. Aix, em sona això dels llops. El meu fill està ultimament obsessionat amb els llops que surten de nit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé doncs, confirmat, aquestes personatges que mai no ha vist ningú són esgarrifosos! I, una de les pitjors coses, com molt bé diu el teu fill, és que surten de nit!! ;)

      Elimina
  3. M'ha fet pensar molt aquesta entrada, ho tindré en compte per quan ens arribi el moment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ens explicaràs com li va quan descobreixi qui són els llops!

      Elimina
  4. que tindrà el llop? les meves també li tenen por! a l'escola els han ensenyat una cançó que ha fet que li perdin una mica el respecte. Diu: passegem-nos pel bosc, ara que encara no és fosc, quan el llop vindrà, ja no ens trobarà. Llop on ets? i el que fa de llop contesta: m'estic posant els calçotets! I així peça de roba per peça de roba. És una cançó joc perque quan finalment es posa les sabates surt a perseguir-les. I no se si és perque veuen com el llop es va vestint i això el fa més humà o que però sembla que el llop ha deixat de fer tanta por

    ResponElimina