dimecres, 1 d’agost de 2012

Abans?

Sembla que aquesta setmana és la setmana mundial de la Lactància Materna. El lema d'aquest any és "Entenent el passat, construint el futur". I jo, com quan veig la paraula passat m'hi sento involucrada d'alguna manera, m'agradaria escriure alguna cosa. 




He parlat molts cops de com em vaig interessar a fer història sobre la materintat. Una de les múltiples raons va ser que cada cop que sento discursos tipus "abans si que es feia bé!", "caldria tornar a com es feien les coses abans" i coses així, arrufo el nas. Per un historiador parlar d'aquest ABANS no específic és molt poc seriós. És com si es parlés d'un passat mític, que no es pot trobar enlloc. ABANS no existeix, hi ha èpoques, segles, etc. Si algú diu ABANS, el primer que em surt és dir: abans de què? Abans d'ahir? Abans de Crist? Així que de tant sentir aquest ABANS, vaig decidir esbrinar de quin ABANS parlaven. Reconec que jo mateixa hi caic en aquest error a vegades, així que si repasseu alguns posts segur que trobareu algun ABANS no justificat. En la materintat s'utlitza moltíssim aquest ABANS....Abans no es feia així, abans es feia aixà, abans sí, abans no. 

I bé, amb la lactància l'ABANS és molt habitual. Crec q que el lema d'aquest any, i potser estic equivocada, va per aquest camí. Etenent el passat, construint el futur. Jo entenc que moltes mares consideren que ABANS sí que es donava pit als nadons i ARA no, que ABANS era millor.

Com sempre s'ha de matisar. 

ABANS  que nosaltres, la generació anterior, les nostres mares donaven molt poc pit. El món de la lactància estava ple de mites injustificats i durant molts anys es va considerar que la llet materna era poc consistent i a la mínima enxufaven el biberon. 

Jo vaig pendre pit 3 mesos amb prou feines, sempre acompanyada d'algun bibi per no quedar amb gana. El meu home no va prendre gens de pit. M'atreviria a dir que molts de vosaltres teniu històries similars. 

ABANS de que la societat de consum s'instal·lés entre nosaltres definitviament, a principis de segle o el segle passat, la gent de camp, la gent de poble, la gent de classes populars donaven pit als seus fills. Tenien, en molts casos, lactàncies prolongades. Las dones de famílies acomodades, però, el més comú era que entreguessin el fill a d'altres dones per a que els alletessin. Era una pràctica generalitzada en les classes altes.

Encara més ABANS, en època clàssica, les matrones romanes o les senyores de bones famílies gregues també deixaven que les esclaves fossin les encarregades d'alletar als seus fills, en moltes ocasions.

I així, tirant endarrera endarrera, segur que trobariem coses interessants, aspectes poc coneguts de la història de la lactància. Coses que efectivament estaria molt bé recuperar i d'altres que més valdria que no tornessin mai més.

La història no ens serveix per justíficar-nos, sinó per explicar-nos. Amb la història podem entendre millor les peces de les que ens hem construit, però els actes que prenguem avui en dia han de ser els que considerem més justos i necessaris, més enllà de com es feien abans. 

Per acabar, jo sóc pro lactància, perquè sí...i perquè és cómoda, económica, enriquidora, saludable i és pot amotllar a qualsevol situació. Jo sóc molt mandrosa i molt poc sacrificada, ho prometo, i segueixo pensant que és la millor tria. No hi veig cap contrapartida, de veritat.

Us passo les entrades que he dedicat a aquest tema, per si voleu fer una repassada!

2 comentaris:

  1. M'ha agradat molt el post!!! un bon repàs per tots els "abans"!!
    És clar, d'"abans" n'hi ha molts!!!
    Jo també dic molt sovint, "abans", sense parar-me a pensar que no tot el passat va ser millor.
    De fet, potser ara estem en un molt bon moment per la lactància, tornem a ser moltes les mares que alletem.
    A veure si puc escriure aviat com em va amb la meva nova lactància.

    Ah!! i molt d'acord en que donar el pit és lo més pràctic que hi ha! Per mi, preparar bibes em suposaria molta feina!!

    ResponElimina
  2. Ui, jo també he fet bibis, un parell al dia i és un rotllet...cada cop que surt, mai et pot faltar la llet, sempre pendent de no deixar-te res, quan penso això no sé quants cops al dia em sembla molt complicat, la veritat...

    Tinc ganes de saber com li va al petit aquest amb la lactància!

    ResponElimina