dilluns, 31 de desembre del 2012

2013...

Per tothom que passi per aquí ...m'agradaria que aquest any que arriba us porti 
SALUT i FORÇA 
per tirar endavant tot allò que us passi pel cap. 


dimecres, 19 de desembre del 2012

Bon Nadal a tothom


Foto de Dorothea Lange


Abans passarà un camell per l'ull d'una agulla que un ric entrarà al regne dels cels (Mateu, 19:24)

Els últims seran els primers (Mateu, 20:16)

Benaventurats els perseguits per la justícia, doncs d'ells serà el regne del cels (Mateu, Sermó de la muntanya)

Sou la sal de la terra. La llum del món (Mateu, Sermó de la muntanya)

Tot això deia Jesús a una multitud de marginats, de gent de sota, que mai ningú havia tractat amb respecte i, molt menys, amb admiració. Fins aquell dia. Estic plenament d'acord amb Vonnegut, que la ment que hagi pensat textos tant bonics com el sermó muntanya de l'Evangeli de Mateu, és mereix tot el nostre respecte i admiració.

Jo no sóc crisitana ni creient. No estic batejada ni he rebut mai una educació crisitana. A banda de tot això, no puc negar que visc en una societat d'herència cristiana i per tant celebro el Nadal i altres festes de caire religiós, com la majoria, suposo.
Des del desconeixement absolut fa un temps vaig apropar-me als Evangelis. Són uns textos preciosos que no m'han convertit, ni molt menys, però que si m'han commogut molt i que us convido a llegir-los, de veritat. No crec que hi hagi ninguna força extrahumana que els hagi concebut. Són escrits i pensats per i per als homes i això és probablement el millor que tenen.

Me n'adono que sempre que s'acosta Nadal faig alguna entrada pensant en això.

Els evangelis, des del punt de vista històric van suposar tota una innovació. En aquells moments ningú no escribia textos així, des de sota, literalment. Que vull dir des de sota? Doncs parlant sobre les classes populars, bàsicament. Per mi va ser una delícia trobar-me amb la quotidianitat de les poblacions dels segles III o IV abans de Crist. Sentir parlar de dones, de critaures, de les llengues que parlaven i de la gent pobre, dels oprimits, etc, etc.

S'acosta Nadal i vull reivindicar la que crec és la gran aportació del cristianisme a Occident: per primer cop es va pensar en les persones com iguals, sense que ningú fos millor que altre, ni per procedència, ni per classe, ni per res.

En una època plena d'injustícia social com fou l'Imperi Romà, que aparegués tota aquesta corrent de pensament va ser un gran sort de la qual ens hem de complaure.

Tot això és el que penso celebrar aquest Nadal, entre moltes altres coses.

Perquè vivim temps difícils i necessitem paraules encoratjadores, com l'aire que respirem.

Una abraçada i Bon Nadal.

Estimeu molt!

dissabte, 15 de desembre del 2012

La Covada. Quan els pares pateixen el postpart.

El postpart i puerperi ha estat tradicionalment un moment molt delicat, tant per la mare com pel nounat. A tot es les cultures ha estat objecte de mites, costums i tradicions ben diverses. Ja n'he parlat en alguna ocasió.

Fa poc vaig rebre un regalet molt bonic d'una bona amiga. Un llibret titulat "El naixement. Costums i creences" escrit ja fa anys per l'etnògraf Joan Amades. En ell explica una d'aquestes curioses costums: La covada.

Tot i que no ho puc certificar cent per cent, és molt provable que la paraula vingui del verb covar (estar una au damunt els ous per donar-los la calor necessària per al desenvolupament de l'embrió i per a la naixença dels pollets), tot i que al Diccionario de la Real Academia ho fan derivar del francès couvade.

La covada és una costum segons la qual la mare un cop ha parit cedeix el seu lloc al llit al pare i li dona atencions com si el que hagués parit fos ell. 

La primer menció coneguda d'aquest costum ens l'aporta Estrabó, un escriptor grec que va escriure en època romana. Ell diu, que entre els pobles del nord de la Península "quan les dones pareixen fan posar llurs marits al llit i elles mateixes els serveixen". 

Després a època medieval hi ha moltes referències al País Basc Nord i el Bearn (una altre regió pirenaica), sobretot a la literatura francesa que parlen d'aquesta costum i li posen el nom de couvade.

Joan Amades parla de possibles tradicions semblants a Eivissa i a pobles pirinencs. Tot i que a l'època en que ell escriu ja seria una tradició desapareguda. 

No està clar fins quin punt va perviure la covada a Europa, perquè no n'hi ha testimonis directes i, en cas d'haver perviscut possiblement seria una costum amagada, per la vergonya que suposaria pels homes el ser tractats "com a dones". 

Sí que hi ha referències més llunyanes acerditades, a la Guayana Francesa, la India o l'Amazones. Precisament d'aquest últim indret és d'on he trobat el testimoni del Comandant Marcel escrit a principis de segle, parlant dels indis de la tribu dels Erayes (de la familia dels Miranhas):

"Durante la ausencia de la mujer, el marido se ha acostado. A su vuelta, la madre entrega le entrega el hijo y vuelve a sus quehaceres en la cocina. El padre, habiendo tomado al hijo en sus brazos, lo mece, lo arrulla y se pone a largar gritos desgarradores. A esta señal, la gente de la casa viene a felicitarle por haber dado ese niño al mundo y lo exhortan a soportar con valor los sufrimientos consiguientes. Esta parodia parecería ridícula si no tuviera su lado enternecedor: durante un cuarto de luna, el padre no absorberá ningún alimento sólido y así tomará una part de los sufirmientos de la madre".

Hi ha moltes teories que intenten explicar aquesta tradició. Una de les que m'ha semblat més interessant expliquen aquest ritus com aparegut en un moment de transició entre les anomenades "societats matriarcals" a les patriarcals. En el fons, per resoldre el gran problema que han tingut els homes per assegurar el seu poder davant l'herència: no era possible saber del cert que aquell fill era seu. Aquesta tradició seria una mena de "certificat de paternitat" i el reconeixement social del pare.

Per altra banda, l'experiència de l'embaràs, el part i els primers dies del fill és 100% femenina, o, com a mínim, ha estat així fins fa molt poc. D'aquesta maenra també es feia partícep al pare de l'experiència. 

Avui en dia existeix l'anomenat "síndrome de la couvade". Sembla que en alguns llocs (crec que bàsicament al món occidental, i més concretament a Estats Units) els homes pateixen una especie d'embaràs psicològic i tenen símptomes semblants.

Per part meva, penso que potser no cal que tinguin dolors, però em sembla interessant l'idea dels homes que "fan de mares" i que no viuen el procés com quelcom aliè. No puc entendre el meu part sense la meva parella al costat, ni vivint tot el procés junts molt íntimament. 

Com ho veieu?

dimecres, 12 de desembre del 2012

Barcelona mon amour...

M'agrada el plan d'agafar la nena i endur-me-la de viatge a veure la iaia. És cansat passar tantes hores al tren fins a Barcelona però val molt la pena. Són hores i hores que passem les dues. Després a ca la iaia dormim sempre plegades, amb plaer.  I li dic a l'orella..."mira, has vist?, estem les dues juntes!" i l'Ariadna somriu i em diu en euskera, "biok!", que vol dir "les dues!".

També m'agrada dels dies a Barcelona que em puc escapar jo soleta i passar el dia per la ciutat. És un gust, la meva estimada ciutat...cada cop més estranya. He de reconèixer que cada cop em sento més llunyana. La part bona d'aquesta nova mirada estrangera és que no sóc tan crítica i fins i tot el Bron, un barri que s'ha convertit en un espai una mica elitista, em sembla una monada i m'encanta passejar-m'hi. La part dolenta és que m'agafo el bolso amb força, vaig amb por per alguns carrers...conseqüències de viure a una ciutat massa tranquil·la. 

Aquesta setmana que he passat entre els meus, també m'he dedicat un dia a mi soleta. Vaig anar de botigues, després vam improvisar un dinar ben bonic a casa d'una amiga que viu en ple centre. Havent dinat la idea era arribar aviat a la següent parada de la meva jornada: la llibreria Laie, perdrem per les estanteries i després, trobar-me amb les meves amigues...les mames que fan blocs i que conec ja fa força temps. Algunes no els hi havia posat cara encara i em feia il·lusió trobar-me-les, altres ja les coneixia i sabia que estariem molt bé, de nou, plegades. 

Vaig tenir una bona decepció quan vaig trobar la Laie tancada! Jo havia organitzat la trobada i em va saber greu no haver mirat prèviament si estaria obert. Haver d'improvitzar un lloc per prendre un cafè, un dissabte de "campanya de Nadal" a ple centre de Barcelona, no és una tasca fàcil! 

Va ser curiós, com es van anar arreglant les coses. Ens vam anar trobant totes, de la manera més fàcil possible. Primer vaig topar amb l'"Onavis & familia". Veure'ls va ser com estar a casa. Ja ens hem vist forces vegades i tenim un contacte molt quotidià. L'Onavis és un dels bons regals que m'ha donat el bloc. El racó on vam seure no era el més còmode per mares amb fills, una d'aquestes cadenes de cafeteries un mica impersonals i que odio bastant, però per sort quan tens una bona conversa el teu voltant desapareix bastant i vam poder concentrar-nos sense gaires problemes. Com han dit totes elles en les seves cròniques, és curiós com ens posem ràpidament al dia, com de seguida encetem temes de força profunditat. Perquè ens reconeixem, ens entenem i hem après, amb el temps de relació cibernètica a no jutjar-nos gens ni mica. Esther, Ester, Mirashka i Onavis, va ser un plaer, un cop més. La propera més llarga i millor.

(Aquesta és l'última entrada personal, ho prometo, a partir d'ara recomenço amb les meves històries maternals...)

dilluns, 10 de desembre del 2012

Resultats!!

Tatxan-tatxan!!!

Esteu preparades?

Doncs ja està!

He fet el sorteig!!!

Com vaig dir, he fet servir la pàgina Sortea2.

El primer article sortejat és la casa, perquè era la primera que sortia en el post. Doncs a la persona que li ha tocat diu que el seu objecte de petita era una nina a la qual li feia trenes africanes i tot! i quasi s'oblida de participar....

La guanyadora de la masia de cartó és la Conxi! Una coneguda entre nosaltres!! Moltes felicitats! Com veus, aquí està el resultat, tu tenies el meravellós número 12!

  • 12

El segon article, el llibre d'Origami, li ha tocat a una noia que li agradava de petita fer veure que era una ballarina...

Li ha tocat a un número que mai toca, diuen...el número 1!! A vegades les últimes seran les primeres, Mirashka! Espero que les teves petites ho desfruitin molt! Aquí està el resultat!

  • 1

El responsables de la web barcelonakids.cat es posaran en contacte amb vosaltres pròximament, al mail que em vau facilitar, per demanar-vos les dades i enviar-vos els regalets!

MOLTÍSSIMES FELICITATS!!

dissabte, 8 de desembre del 2012

LA LLISTA!!

Estic molt contenta per com ha anat això del sorteig, de veritat. Moltes gràcies, no només a tots aquells que heu participat, sinó també a tothom que ha consultat el bloc i que s'ha mirat la pàgina web. Com podeu veure, en només uns dies l'entrada del sortegi ha pujat a la segona posició de les entrades més vistes! Tot un petit rècord en el meu bloc!
 
A banda, també m'ha encantat saber les coses que us agradaven de petites. Us recomano llegir els comentaris, aquelles que no ho hagueu fet, perque hi ha històries molt boniques! Ara, amb la llista, veureu que la majoria de nosaltres, de petites, teniem algun nino al que estimavem especialment, però no només...hi ha objectes de tota mena...mireu, mireu...
 
1. Mirashka i el seu tutú.
 
2. L'Onavis i els Pin i Pon (us enllaço l'entrada on en parla)
 
3. Esther i la nina Pepita

4. En Max i el mico Monoto

5. La somiatruites i els 2 matalasos d'escuma (colxonetes pels amics!)

6. L'anònim/a i el nino Valentín (tot i que els patins també eren xulos!)

7. La Marta i l'Usitu.

8. La Mariona i el tocadiscus!

9. L'Ester Ramon i el Mimosín.

10. L'Anònim/a i el Baby mocosete, conegut com "el Jordi"
 
11. L'Anònim/a i el barbies.
 
12. La Conxi i la Nancy
 
13. La Sandra i la doble de la Barbie.
 
14. La Cristina i un fantàstic conjunt amb elefants blancs i verds (quina manera d'acabar més bona, no trobeu).
 
Si hi ha algun error o m'he oblidat d'algú, aviseu-me i recordeu que el dia 10 faig el sorteig! Estigueu al lloro!!!  Com veieu, hi ha força gent apuntada però teniu moltíssimes possibilitats! SORT!

(No m'oblido! avui ens trobat algunes de nosaltres! A sigut molt xulo! prometo crònica quan acabem amb el tema del sorteig...)

dimarts, 4 de desembre del 2012

Recordatoris

Ahir vam arribar a Barcelona. El viatge en tren és llarg per fer amb una nena de 2 anys i mig, però l'Ariadna és una campiona. Té molt assumit que no pot bellugar gaire i s'està allà on li dic, tot i que, no para d'inventar jocs i coses per fer. Em deixa al·lucinada amb la seva capacitatat de "passar l'estona". Tots els adults estavem avorridíssims mirant per la finestra o les musaranyes  i la petita estava inventant mil històries: que si els metges  em venien a curar, que si preparavem menjar en una caixeta que va trobar per allà, que si guardem els diners i les tornem a treure (50 vegades?). El cas és que ja som a terres catalanes, a casa la iaia!

Faig aquesta entrada per fer dos recordatoris. 

Primer, dissabte a les 5 tenim trobada de mames blocaires! La Laie és una llibreria que té una cafeteria al segon pis. És un lloc molt agradable i té coses per berenar molt bones! Està molt a prop de la plaça Urquinaona, al carrer Pau Claris. 

Segon, el mateix dissabte dia 8 al vespre penjaré la llista dels participants en el sorteig. De moment la cosa va molt bé, estic super contenta, perquè l'entada s'ha enfilat al segon lloc de les entrades més vistes, a punt d'aconseguir situar-se en el primer lloc en només uns dies! A veure si algú més s'anima! Gràcies a tots/es les participants!

I crec que això és tot, noies.

Fins aviat!