Maria neix i és alletada

Pocs anys després de la mort de Jesús, els primers cristians van crear una nova manera de fer literatura i van inventar el relat evangèlic. Es va produir una gran proliferació de documents que volien explicar qui va ser Jesús. Amb els anys l'Església va triar-ne quatre que es convertirien en els evangelis canònics. Els altres van quedar exclosos del cànon oficial...són els anomenats evangelis apòcrifs.

Aquests textos, a part de la importància que tenen per la religió catòlica, crec que són de gran interès per als historiadors. Poques vegades ens trobem, per aquest període de temps, amb retrats del dia a dia de la gent comú. La quotidianitat mai va ser de l'interès dels escriptors antics. En els evangelis es mostren, en mig de relats miraculosos i fantasiosos, pinzellades que ens apropen als actes quotidians de les comunitats del Pròxim Orient els primers segles de la nostra era.

Entre aquests textos n'hi ha un que m'agrada especialment, és l'anomenat llibre de Jaume o Naixement de Maria, on s'explica la vida de Maria. Sembla que fou escrit a la segona meitat del segle I dC. Un evangeli en femení. N'havia de parlar en aquest bloc. Ella és la mare per antonomàsia dels cristians. Probablement no serà la darrera entrada que li dedicaré, perquè la seva figura ha marcat la imatge de la maternitat a la cultura cristiana i, per tant, a la societat occidental.

Aquesta he pensat que era una bonica manera de començar. Amb un text poc conegut i, al meu parer, d'un alt valor literari. Hi podeu trobar petites pinzellades de quotidianitat, intimitat i poesia. Els primers passatges que reproduiré (espero fer alguna altra entrada d'aquest text) tenen a veure amb l'infantesa de Maria. (Les mares també hem estat filles, oi?)

Crec que és difícil trobar un text antic on es relati el cercle femení que es constituïa entre mare i filla. Ja n'he parlat en alguna altre entrada, d'aquest espai de trobada de les dones que era l'interior de la casa familiar.
La descripció d'allò que succeïa entre les parets de la casa, els racons de les relacions femenines, crec que no s'havia reflectit de manera tant clara des de Safo. Això podria indicar que qui va escriure aquesta història era una dona? Podien interessar els detalls de la maternitat a un home? Potser sí.

Santa Anna,s. VIII

  A Anna se li compliren els sis mesos, tal com l'àngel havia dit. I el mes setè donà a llum i preguntar a la llevadora;

- Que he infantat?

La llevadora li fa:

-Una nena

I Anna exclamà:

-La meva ànima ha estat  enaltida en aquest dia.

 I va posar la nena al bressol. Complerts els dies, Anna es va purificar de la seva impuresa ritual i donà el pit a la nena. I li va posar el nom de Maria. 

De dia en dia, la nena s'enfortia. Quan va tenir sis mesos, la mare la deixà a terra per comprovar si s'aguantava dreta. I havent caminat set passes, va tornara la falda de la mare. 

(...)

Quan la nena va fer un any... (...) La  seva mare se l'emportà a l'oratori de la seva cambra i li donà el pit. Llavors Anna va entonar aquest himne al Senyor Déu: 

Anna i Maria, segons Leonardo de Vinci

Cantaré un càntic al Senyor, al meu Déu,
perquè m'ha visitat i m'ha tret de l'oprobi dels enemics.
El Senyor m'ha donat el fruit just, que és únic i abundant al seus ulls.
Qui anunciarà als fills de Rubén que Anna alleta?
Escolteu, escolteu, les dotze tribus d'Israel; Anna alleta!



Deixà la nena descansant a la cambra on hi havia l'oratori i es posà a servir als convidats. 

 

(L'entrada l'he fet gràcies als comentaris i a la traducció d'Armand Puig i Tàrrech en el volum I del llibre Els Evangelis Apòcrifs, editat per Proa l'any 2008)