dijous, 28 de novembre de 2013

Ambivalències


L'Ariadna diu que és gran i petita.

Les dues coses? li dic jo.

Si mama, una mica gran i una mica petita.

Diu que és un noi i una noia.

Les dues coses? li dic jo.

Sí mama.

Doncs quina sort, li responc. 

L'Ariadna no es vol perdre res.

I ara que són moments una mica diferents, que volta per casa la notícia que vindrà la seva germana a vegades també està molt contenta i molt trista.

A vegades vol estar trista tota sola i en companyia (una mica sola i una mica acompanyada)

La princesa pirata

L'Ariadna comença a veure que no tot és blanc o negre, que la vida és ambivalent i plena de possibilitats.




3 comentaris:

  1. Clar que si, que sigui el que vulgui i que senti el vulgui ;-)
    M'encanta la foto

    ResponElimina
  2. Els extremistes som els adults. Quina llàstima créixer...

    ResponElimina
  3. Sí, aquesta és la pena...farem el possible perquè li duri el que ella vulgui! :)

    ResponElimina