dimecres, 4 d’abril de 2012

Un dia a l'escola

L'altre dia l'Ariadna i el seu pare van ser convidats a passar una estona a una escola. Perquè? Doncs en primer lloc perquè aquí tot es molt flexible i es pot imporvitzar molt més. Un dia que jugaven a la plaça es van trobar amb uns nens de 5è de primària i les nenes van està jugant amb l'Ariadna. Resulta que l'Ariadna, que és ben rosseta, crida moltíssim l'atenció aquí, on tothom és ben moreno i totes les nenes sempre volen jugar amb ella. Mente jugaven la mestra va estar parlant amb el meu home i li va proposar d'anar un dia a l'escola per explicar com és el nostre país.

L'escola on van anar no és pública, però sembla que té força prestigi. És una espècie de cooperativa de mestres, pel que ens han explicat. 

Aquí les escoles públiques estan molt massificades, hi ha classes de 45 alumnes. La gent, per poc que pot els porta en alguna concentrada, que són la majoria. Com deia en algun altre post, a vegades em sembla està vivint en el futur, veient el que ens espera en alguns anys...amb les escoles públiques definitivament deixades perdre i amb tots els diners públics finançant escoles privades, però bé, aquest és un altre tema, suposo..

El cas és que aquí els nens van a la llar d'infants fins als 5 anys més o menys i després a l'escola. I allà és on va anar la meva família. La meva parella, que com sabeu és mestre, es va preparar un mica la trobada i va estar explicant una mica com eren les coses al País Basc i per acabar els hi va ensenyar una cançó en euskera. Sembla que la cançó va tenir molt d'èxit i la van cantar moltíssims cops!

Els nens van respondre molt bé. En general tots els nens són super macos, amb molta curiositat i ganes d'aprendre coses noves. És veritat que aquesta ciutat és petita i es veu a tothom molt tranquil i, en general contents. No tenen moltes coses i no són millonaris, però van fent amb força dignitat i no es veu misèria...suposo que això fa molt i és una de les raons per la qual els nens són tant dolços.

Des d'aquesta trobada, a vegades ens trobem amb algun dels nens i criden a l'Ariadna pel carrer i li diuen a la meva parella "Tió!"...així és com es refereixen a la gent en mostre de respecte i carinyo, per exemple als mestres, que són tíos i tías. 


6 comentaris:

  1. Quina experiència més xula!! Veig que esteu vivint a tope el vostre tour per Xile! M'alegro que us vagi tot bé!

    ResponElimina
  2. Tens molta raó en quant al que passarà amb la pública. Jo també penso que no estem massa lluny de tenir 40 o més alumnes per classe. Bé, ja es veurà...

    Quina gran experiència pel teu marit també, no? Poder compartir coses de la terra amb gent d'altres llocs ha de ser genial i més amb els nens que són molt agraïts.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, va se molt maco. De fet, totes les experiències que estem tenint són molt porfitoses...ens endurem una maleta de coses boniques.

      Elimina
  3. Que maco!!!! i si, que plena que tornarà aquesta maleta!!!! Una abraçada!

    ResponElimina