diumenge, 14 de novembre de 2010

Materintats

La mare va mirar als ulls del nounat en un poblat nòmada en mig de la prehistòria.

Aquella dona va assumir la responsabilitat de tirar endavant la nena enmig de la masclista societat atenenca.

Després de dos dies de part es van obrir les portes de la masia, en ple segle XVI, per anunciar que la nena i la mare estaven bé.

La dona nascuda a principis del segle XIX va entrar a la fàbrica i preguntà al cap si seria possible tenir a la criatura al seu costat mentre treballava.

Jo mateixa, el dia 12 de maig del 2010, em vaig convertir en mama. Com tantes altres dones, he fet rodar el món.

El meu part va ser l'habitual en la nostra societat occidental: a l'hospital i amb anestèsia epidural. Actualment es poden tenir molts tipus de parts: sense epidural, a casa, en remull...les opcions són múltiples. Després arriba el nadó i ens el posen als braços. I les dones sentim: amor, estranyesa, por i tantes altres coses. Avui en dia la maternitat té cares diverses, gairebé tantes com mares.

I abans? Com es van enfrontar altres mares a tot el que jo estic vivint?

Tinc curiositat per conèixer aquestes històries. Per això, d'ara en endavant, utilitzaré aquest blog per prendre alguns apunts sobre la història de les mames.

Qui em vulgui ajudar en la recopilació de dades o temes, endavant! així el blog serà una mica més col·lectiu.

4 comentaris:

  1. Abans de res felicitacions per aquesta nova aventura!!
    Trobo genial que fassis d'aquesta experiència un camí per esbrinar com s'ho devien fer altres dones en contextos diferents al teu!! ànims, que no s'aturi d'historiadora que portes dins.
    Un petó.

    m.m.m

    ResponElimina
  2. La dona (preparadíssima) va entrar a l'entrevista. - És mare vostè?
    Mai li van donar la feina.

    T'aniré llegint des de Tolosa! ;)

    ResponElimina
  3. Uau! M'agrada! Si se m'acudeix quelcom t'ho faré saber!

    ResponElimina
  4. Així m'agrada! així ho farem entre totes!:) Per cert, benvingudes!!

    ResponElimina