dimarts, 24 de maig del 2011

Ostentatio mammarum. Un gest d'autoritat materna.

Sembla que a l'antiguitat i època medieval existia un gest matern que ha desapregut entre nosaltres. Les mares miraven d'influenciar en l'opinió dels seus fills mostrant un dels seus pits. Era un recurs corporal extrem. Es mostraven els pits quan les paraules havien deixat de ser suficient i es necessitava una resposta immediata del fill.

A la literatura hi podem trobar nombrosos exemples.

Per exemple, Hècuba li ensenyava els seus pits a Hèctor per intentar que desistís a enfrontar-se amb Aquil·les (Iliada, XXII)

Però no només tenim testimonis literaris.

Es coneix un testimoni sobre el turmetós matrimoni de Beatriz de Catellón i Pedro Cerdán.  En una carta redactada l'any 1455 davant notari s'expliquen els diversos intents d'assassinat de Beatriz per part de Pedro. En un dels episodis apareix la mare de Pedro que intenta salvar la seva jove.

Per fer-ho i davant la desesperació de veure el seu fill maltractant fins la mort a Beatriz...

"Et se le lanco delant en tierre et se tiro el trapo de los pechos et le demostro las tetas diziendole que con aquellas lo havia criado, que por reverencia de nuestro senyor Dios et pora amor della la dita Beatriz no reciviese danyo por las sobreditas cosas"

El gest va tenir efecte i el fill va respondre per amor i respecte a la mare. Va alliberar a la dona que estava a punt de matar.

Un gest que ha desaparegut en la nostra societat on hem oblidat que els pits són la representació i el símbol principal de la maternitat. A l'occident s'han convertit tant sols en objectes sexuals i per a l'erotisme.

Sembla que en altres cultures aquest símbol encara es present.

En una entrevista realitzada a la Premi Nobel de la Pau Wangari Maaathi apareix aquest testimoni on es relata la lluita d'unes mares per l'alliberament dels seus fills.

"Me pidieron ayuda. (...) La policia nos rodeó. Mucha mujeres, especialemente madres, se desnudaron. (...) Es una costumbre africana que cuando mujeres mayores son atacadas por hombres jóvenes, se desnudan para avergonzarles mostrándoles la desnudez de sus madres"

El nostre cos és el símbol per excel·lència de la maternitat.

Com es pot veure, em fet ús d'ell al llarg de la història com una arma per despertar consciències, per recordar als nostres fills que som les seves mares.

Per fer recordar a la humanitat que nosaltres l'hem parit.

Que el nostre cos no és un objecte sexual. El nostre cos és maternitat.

Aquesta, entre moltes altres coses, és la nostra autoritat.




(Aquesta entrada la he fet gràcies a l'article "Ostentatio mammarum. Potencia y pervivencia de una gesto de autoridad materna" realitzat per M. Carmen García Herrero i que podeu trobar en el llibre "Maternidade/es: Respresentaciones y realidad social. Edades Antigua y Media". És un article molt suggerent.  Us el recomano, hi podreu trobar més exemples i imatges molt interessants, si us ha interessat el tema. Si jo en trobo més exemples us els mostraré al bolc. Amb aquesta entrada només pretenia introduir-vos en aquest apassionat tema!)


5 comentaris:

  1. Desconeixia totalment aquest tema! Que interessant!
    Com han canviat les coses! Ara qualsevol exhibició del pit es connota com a sexual. I inclòs hi ha gent que troba obscè que les dones el mostrin durant el periode de l'alletament!
    Onavis

    ResponElimina
  2. Què interessant! Jo tampoc havia sentit a parlar d'aquest gest. Pero el que és evident es que s'ha degenerat la imatge de la dona primant la visió d'objecte sexual més que no pas el de mare. Gràcies per la referència bibliogràfica!

    ResponElimina
  3. Oi que sorprèn, que els pits estiguessin tan lligats amb la maternitat?. Ara en canvi denúncien fotografies de dones donant el pit per pornografia. Quin món!
    Per mi també ha estat un troballa això! Fins que no vaig llegir aquest article fa poc no en sabia res.

    ResponElimina
  4. Aquest estudi va ser realitzat per la doctora en Història Medieval *Carmina García Herrero. És un honor poder estar en les seves classes de Cultura i Mentalitats en l'Edat Mitjana de la Universitat de Saragossa, on actualment estem introduint-nos en aquest tema.

    Mario Ronsano

    ResponElimina
    Respostes
    1. No la conec personalment, només la feina que va fer en aquest article i em va agradar moltíssim, Mario. A l'article que cito en el post surt com MªCarmen però si creus que és millor posar Carmina ho canvio sense problemes.

      Elimina