Avui la meva petita Ariadna fa un any. Estem molt contents! Ella no s'enterarà gaire, però tenim moltes ganes de celebrar el seu aniversari i una mica el nostre...perquè ara fa un any que vaig donar a llum; així vaig canviar d'estatus automàticament i també tot el meu voltant.
De cop em vaig fer mare,
la meva parella es va convertir en pare,
la meva mare es va convertir en àvia,
i, fixa't, com per art de màgia, la meva àvia es va convertir en besàvia!
Quin munt de coses importants que van passar fa un any!
Aquest cap de setmana farem festa grossa!! Comprarem un pastís i bufarem les espelmes!
Però, (jo sempre amb la meva curiositat innata...)
d'on prové aquesta tradició?
Buscant una mica per internet he descobert que la tradició de fer un pastís per celebrar l'aniversari la van iniciar cap allà el segle XV a Alemanya. El pastís tal i com el coneixem avui en dia data del segle XVII. Era però, una costum de les classes altes. La proletarització del pastís (per dir-ho d'alguna manera) no va venir fins a l'època contemporània, quan es va industrialitzar tot el procés de fer pastissos i es va fer més econòmic.
També sembla que hem de buscar a Alemanya la costum de les espelmes. Es feia aquest ritual per la Kinderfest, una celebració pel 18è aniversari. La referència més antiga ens l'aporta Goethe, en una carta escrita el 1799. En ella es relata com un pastís d'aniversari tenia 50 espelmes, perquè es posaven, no pels anys complerts, sinó pels que vindrien.
Finalment la cançoneta...sembla que la tonada mundialment reconeixible de "Moltes felicitats" és d'origen anglès, concretament de "Happy birthday to you". Segons el Llibre Guiness dels Records, la cançó anglesa més coneguda (no sé pas com ho poden comptar, però sembla força realista, oi?).
Concretament és una adaptació de la cançó "Good morning to all" composada el 1873 per Patty Hill i Mildred J. Hill. La lletra era en un inci...
- Good morning to you,
- Good morning to you,
- Good morning, dear children,
- Good morning to all.
I com és que aquestes tradicions provenen del nord d'Europa?
Doncs sembla que això de celebrar l'aniversari del naixement era una costum dels països protestants. Els països catòlics acostumaven a celebrar el dia del Sant.
Però com que això de celebrar coses ens agrada tant a la gent mediterrània, no ens ha costat gaire esforç, crec, incorporar una altra festa al calendari.
A casa, celebrem l'aniversari, el sant i el que faci falta!
Apa, doncs avui dia de celebració!
Felicitats Ariadna!!!
Moltíssimes felicitats per la petita Ariadna i per tota la família!! Besàvia!!?? això si que és una sort.
ResponEliminaAquesta curiositat teva m'encanta :)
Que ho celebreu d'allò més bé!!!!!
Merci Sandra!! Segur que ens ho passem pipa..jiji..
ResponEliminaMoltes felicitats!!!!
ResponEliminaJo també penso que el primer aniversari és tant nostre com d'ells (pel fet que tenim més recent el fet de ser mares!)
Disfruteu al màxim!
Felicitats Ariadna, felicitats Anna!!
ResponEliminaFelicitats Ariadna!
ResponEliminaFelicitats Anna!
Felicitats Pare!
Felicitats Avis!
Felicitats Besàvia!
Felicitats pel blog! Ja saps que m'agrada molt!
Apa, quina ilu rebre tantes felicitacions!! Gràcies Onavs, Carol i Elisenda! De moment ja hem bufat una espelma, però això no s'ha acabat!
ResponEliminaSembla que degut als poblemes que ha tingut el blogger aquests dies s'han esborrat els comentaris que m'havieu fet a l'entrada :(. Algú sap alguna manera de tornar-los a posar? en tot cas, gràcies a totes per les vostres aportacions!
ResponElimina