Matrones romanes II: sota sospita

Torno a les matrones romanes.

Llegint sobre la legislació que regulava maternitats i parts he trobat un text molt interessant. Increïble testimoni ple de pors i sospites.

Les condicions que havien de donar-se en el moment del part, segons la llei romana:

Relleu d'època romana. Dona parint

"La habitación de la parturienta tendrá una sola puerta de acceso. Si existen más, deberán ser cegadas poniendo tablas en los dos lados. Harán guardia ante la puerta tres hombres libres y tres mujeres libres (...). Cuando comiencen los dolores que la mujer lo anuncie a quienes tengan derecho o a sus representantes para que puedan asistir al parto (...). Todas las mujeres serán inspeccionadas. Se asegurará así que ninguna de ellas se encuentra embarazada. En el local se colocarán como mínimo tres lámparas, porque la oscuridad es propicia para la sustitución de los recién nacidos" (Salvio Juliano, Edicto Perpetuo)

Les dones eren vigilades d'aprop per a que no es donessin casos de substitució de nadons. Darrera d'aquest testimoni hi ha, al meu entendre, l'acèrrima i històrica desconfiança cap a les dones i els seus actes. Hi ha també la necessitat immemorial dels homes d'assegurar-se que el nen que neix és el seu.

La descendència, el llinatge, quines paraules tant masculines, tant impersonals, tant lletges.

Potser darrera del text també s'hi ha de veure una mare espantada per la seva criatura. Perquè a Roma el pare tenia la úlitma paraula sobre el fill. El nadó que sortia de l'habitació seria presentat davant del pare i ell decidiria si se'l quedaven o no. La mare no era res més que l'instrument que permetia la continuació de la saga familiar.

Davant de la por que un nen massa dèbil  no fos acceptat pel pare, potser eren moltes les mares que intentaven salvar el petit per altres vies. És en aquest context que hem d'entendre, potser aquestes lleis tant restrictives? Potser per això s'havien de tapar les finestres i portes. Les dones embarassades no podien entrar a l'habitació, no fos cas que es posessin de part i es donés un "cambiasso" de nen.

Quan llegeixo testimonis com aquest em replantejo algunes coses sobre els parts. Darrerament, que s'ha vingut reclamant, de manera absolutament legítima, el retorn al part natural, es parla del passat com si qualsevol temps passat fos millor.

Testimonis com aquest ens fan veure que, potser mai com ara les dones hem estat protagonistes dels nostres parts i de la maternitat. Hem d'aprendre a valorar els passos endavant que hem realitzat per convertir-nos en les mares que som ara.

Potser abans els parts no eren instrumentalitzats, medicalitzats, etc. Però si dirigits i controlats fins a punts inversemblants.

(El text l'he extret, de nou, del llibre Madres y maternidades. A la pàgina 272)