dimarts, 10 de maig del 2011

Matrones romanes II: sota sospita

Torno a les matrones romanes.

Llegint sobre la legislació que regulava maternitats i parts he trobat un text molt interessant. Increïble testimoni ple de pors i sospites.

Les condicions que havien de donar-se en el moment del part, segons la llei romana:

Relleu d'època romana. Dona parint
"La habitación de la parturienta tendrá una sola puerta de acceso. Si existen más, deberán ser cegadas poniendo tablas en los dos lados. Harán guardia ante la puerta tres hombres libres y tres mujeres libres (...). Cuando comiencen los dolores que la mujer lo anuncie a quienes tengan derecho o a sus representantes para que puedan asistir al parto (...). Todas las mujeres serán inspeccionadas. Se asegurará así que ninguna de ellas se encuentra embarazada. En el local se colocarán como mínimo tres lámparas, porque la oscuridad es propicia para la sustitución de los recién nacidos" (Salvio Juliano, Edicto Perpetuo)

Les dones eren vigilades d'aprop per a que no es donessin casos de substitució de nadons. Darrera d'aquest testimoni hi ha, al meu entendre, l'acèrrima i històrica desconfiança cap a les dones i els seus actes. Hi ha també la necessitat immemorial dels homes d'assegurar-se que el nen que neix és el seu.

La descendència, el llinatge, quines paraules tant masculines, tant impersonals, tant lletges.

Potser darrera del text també s'hi ha de veure una mare espantada per la seva criatura. Perquè a Roma el pare tenia la úlitma paraula sobre el fill. El nadó que sortia de l'habitació seria presentat davant del pare i ell decidiria si se'l quedaven o no. La mare no era res més que l'instrument que permetia la continuació de la saga familiar.

Davant de la por que un nen massa dèbil  no fos acceptat pel pare, potser eren moltes les mares que intentaven salvar el petit per altres vies. És en aquest context que hem d'entendre, potser aquestes lleis tant restrictives? Potser per això s'havien de tapar les finestres i portes. Les dones embarassades no podien entrar a l'habitació, no fos cas que es posessin de part i es donés un "cambiasso" de nen.

Quan llegeixo testimonis com aquest em replantejo algunes coses sobre els parts. Darrerament, que s'ha vingut reclamant, de manera absolutament legítima, el retorn al part natural, es parla del passat com si qualsevol temps passat fos millor.

Testimonis com aquest ens fan veure que, potser mai com ara les dones hem estat protagonistes dels nostres parts i de la maternitat. Hem d'aprendre a valorar els passos endavant que hem realitzat per convertir-nos en les mares que som ara.

Potser abans els parts no eren instrumentalitzats, medicalitzats, etc. Però si dirigits i controlats fins a punts inversemblants.



(El text l'he extret, de nou, del llibre Madres y maternidades. A la pàgina 272)

12 comentaris:

  1. El text llatí no diu res sobre la substitució de nens, diu únicament

    "que no hi hagi menys de tres llànties. quan sarà nat, qui sigui el responsable o els seus representants, si el volen veure, que se'ls mostri"

    (tria lumina ne minus ibi sint. quod natum erit, his ad quos ea res pertinet procuratoribusue eorum, si inspicere uolent, ostendatur)

    I precisament se salta els fragments en què les dones prenen més protagonisme en el part. No sé, se'm fa estrany pensar que les mares volguéssin canviar els fills. I pel que fa l'abandó per malformacions i demés, hi ha prous exemples antics i moderns que no és qüestió de gènere sinó cultural.

    Salut

    ResponElimina
  2. Hola Dani! Moltes gràcies per l'aportació! Tens tot el text? me'l podries passar? Jo he fet servir només el passatge que surt a l'article i pel que veig està força incomplert...si me'l passes referé aquesta part.

    De totes maneres, ja sé que no diu res sobre la substitució de nens, però tu com interpretes que no hi deixin passar dones embarassades? i tota aquesta cura per que no hi hagi cap obertura o possible sortida?

    Salut!

    ResponElimina
  3. El tema del naixement (com el de la mort) sempre ha inquietat i molt els antics: s'obria una escletxa momentània que els connectava amb el més enllà. Són esdeveniments molt ritualitzats, i van canviant segons època i indret. Desconec els detalls pel que fa a l'època dels Antonins, però la presència dels elements en un ritual (siguin persones o objectes) sol tenir més a veure amb qüestions que avui diríem de 'superstició'. Estic parlant des del desconeixement, però el motiu principal pel qual una dona podria estar ineteressada en substituir un nadó és si el seu neix mort (la història i la mitologia en va plena). El text el trobaràs en aquest enllaç:
    http://webu2.upmf-grenoble.fr/Haiti/Cours/Ak/Edicta/Edictum_perpetuum.htm

    ResponElimina
  4. (Aix...saps d'alguna traducció on-line? sinó aniré a la biblioteca, que sempre està bé...)

    També crec que el text és el refelx probablement de la ritualització del moment del part, però també crec que darrera dels rituals, a vegades, hi ha l'intent de sacralitzar normes que poc tenena veure amb la religió.

    Com dius ,es podia donar casos de nadons nascuts morts que són substituits per fer-los passar com a pròpis o substitucions sense el constiment de la mare, com els que s'han començat a conèixer darrerament de l'Espanya franquista.

    En tot cas estem d'acord que el moment del part requeria de cert control, per garantir que el nen era pròpi.

    Que en penseu?

    ResponElimina
  5. Jo trobo que és inquietant el tema aquest de que no hi hagi cap porta. Però em falten dades per a interpretar-ho, no ho sé veure.
    Penso que el text fa referència a molts elements de superstició o de ritual més que a coses que realment poguessin passar com que algú s'escapés o que es canviessin els fills.
    Però no ho sé.
    Interessant!

    ResponElimina
  6. Bon nit Onavis! Crec que has trobat la paraula adequada, és inquietant. A veure si em miro el text complert i el penjo, així hi haurà més elements per analitzar! Estic contenta que, de moment, hagi donat peu a la reflexió.

    ResponElimina
  7. Anna, un text molt interessant. Realment, com dius, no sempre les coses han estat millor en el passat. Com diu l'Onavis, el procés del part es veia tot sovint com quelcom màgic, inexplicable i la dona, com moltes vegades a la història era un mer instrument. M'ha agradat molt el relleu que has posat.

    ResponElimina
  8. Gràcies Sandra, ens faltava la teva aportació! Reitero, a veure si puc posar tot el text i en parlem una mica més...

    ResponElimina
  9. Hola,

    Acabo de descobrir aquest post a través del de recopilatori de set entrades i quan he llegit tot allò de no deixar entrar dones embarassades a la mateixa sala, tapar portes... (i sense llegir la part de les llums) també he pensat en això de l'intercanvi de nens!

    ResponElimina
  10. Hola Esther! Merci per l'aportació! Després de llegir altres textos de l'època, crec que realment hi havia molta por per part dels homes que hi haguès substutcions de nadons. A veure si em miro tot el text i faig una altra entrada més complerta!

    ResponElimina
  11. És que les dones som moooooooolt dolentes! :-)

    ResponElimina