Els fills d'Egipte (Segona part)

Egipte és un lloc mític per als historiadors de l'antiguitat. Tots coneixem les grans construccions, els faraons  i, fins i tot, algunes llegendes, com la maledicció de la tomba de Tutankamon, etc. Les més estranyes teories envolten la civilització egípcia; que si els extraterrestres, que si és les ànimes dels morts. He de dir que aquest misticisme que sempre ha envoltat als pobres egipcis els hi ha fet més mal que bé.

Més enllà d'aquesta aureola de misteri crec que el més interessant dels egipcis és la gran quantitat de documentació que es conserva. Gràcies al clima extremadament sec papirs, des d'època egípcia fins a època romana, han arribat fins a nosaltres. Coneixem els esdeveniments més petits sobre el dia a dia de l'Egipte antic. Aquest fet ens ajuda a conèixer no només coses sobre la pròpia civilització egípcia, sinó que també és una font increïble de documentació per els diversos imperis que els van anar conquerint; grecs, romans, perses, etc. 

També tenim algunes dades sobre com criaven als seus fills. 

Només nèixer la mare, podria ser per exemple Taoutem  que vàrem conèixer a l'anterior entrada. Bé doncs, posem que Taoutem va tenir una petita nena. Un cop nascuda la mare li atorgava un nom. Es tractava d'una costum ancestral anomenada "el nom de la mare" i es relacionava amb la personalitat del nen o la nena o amb el nom d'alguna divinitat. Posteriorment era inscrita en el registre del lloc...però seria inscrita amb un altre nom. Un segon nom amb el que la petita fou coneguda el resta dels seus dies.

Això em recorda a una costum d'alguna tribu d'indis de l'Amèrica del nord  (no recordo quina, no sé si cap lector en sap res més...) que tenien un nom, el real, que no deien a ningú, era un secret ben guardat. Només en moments molt especials aquest nom era confiat. Com qui entrega un present. 

Però tornem a Egipte. Des dels primers instants de vida el nou membre de la família se'l protegia dels mals esperits amb amulets. Entre els quals existien uns que han cridat la meva atenció; uns petits cilindres de materials diversos que es penjaven del coll. A l'interior dels cilindres hi havia boletes de coure que sonaven en moure's (és molt semblant al que portaven els nens ibèrics, ho recordeu?). 

La llet materna, com ara, era considerat un aliment fonamental per poder tirar endavant la criatura. Aquests estaven alletats fins els tres o quatre anys.

En el papir Ebers es parla d'una fórmula per a fer pujar la llet materna, s'havia de coure oli de l'espina dorsal de la perca del Nil i després untar-ho cada dia a l'esquena de la mare.

Així, mica en mica, les mares que vam conèixer a l'anterior entrada van criar a les mares i pares de les mares i pares de l'Egipte d'avui en dia. 

Visca Egipte.