dimarts, 8 de febrer de 2011

Contra Neaira o sobre la descendència

Avui us comentaré un text de Demòstenes (384-322 aC), que com Lisias, fou un orador atenenc. D'ell  ens  queden alguns discursos polítics (entre ells les famoses filípiques) i discursos per causes privades. Com suposareu avui ens fixarem en un de privat...perquè ens agrada observar dins dels murs de les cases... 

El discurs s'anomena Contra Neaira. El primer que va cridar la meva atenció és que és una causa contra una dona, Neera o Neaira (sembla que s'hauria de pronunciar així "neh-EYE-ru")

Però qui era aquesta dona?, com és que en coneixem el nom? si normalment no apareixen els noms de les dones atenenques perquè estan recloses a casa i no tenen vida pública, com vam veure...Doncs bé, això no és del tot cert, coneixem els noms d'algunes dones que van viure a Atenes en època clàssica. En cap cas esposes legítimes. Tots els noms de dona que coneixem pertanyen a dones il·legítimes. Companyes de vida d'algun personatge conegut. La més anomenada és Aspasia, companya de Pericles, considerat el fundador de la democràcia. La majoria són considerades prostitutes o concubines.

Copa de figures roges amb una hetera ballant

Aquest és el cas de la nostra protagonista. Va cometre el delicte de ser estrangera i viure amb un ciutadà, un comportament prohibit per llei; però no només això, sembla que va fer passar els seus fills com a ciutadans atenencs i va intentar casar-los amb altres ciutadans. Aquí està el seu error. El seu company va ser denunciat  i Demòstenes va escriure el discurs que ha arribat fins a nosaltres. 

Les regles de la decència estaven clares i calia no incomplir-les. Demòstenes explica molt bé al final del discurs quin era el rol assignat a les dones atenenques: 

"Porque tenemos a las heteras (un tipus de prostitutes d'alt standing) para que nos proporcionen placer; a las concubinas para que cuiden cada día de nuestro cuerpo y a las mujeres para que engendren hijos de forma legítima y tengamos en ellas un fiel baluarte de la casa"

La norma sagrada per una societat patriarcal és tenir el control de la descendència. Aquest és el punt clau i més difícil, perquè resulta que les dones tenim fills quan volem. Cal un ferri domini de les dones, físic però també psicològic, per poder controlar la seva prole. 

I resulta que Neaira va tenir fills quan va voler i amb que va voler...però anem a pams. Comencem la història pel principi.
Qui era Neaira, d'on venia aquesta dona? 
De petita, juntament amb set nenes més, va ser venuda a Nicareta, una madame que es dedicava ensenyar l'ofici de la prostitució a les nenes. Fruit d'aquests contactes íntims la nostra protagonista se'n va a viure amb alguns homes, sense casar-se, és el que els antics anomenaríem una concubina, però que per nosaltres seria una simple dona lliure de lligams, potser. Ella va seguir exercint l'ofici, sembla, repartint una part amb els diversos homes amb qui va compartir la vida. 

Finalment va aparèixer Estefan a la seva vida. Un ciutadà atenenc que la va dur a viure amb ell a Atenes. En aquell moment Neaira era mare de tres nens: Proxeno, Aristón i la petita Fano. L'home li va prometre tractar-los com fills legítims i a ella com una esposa.

 "Y lleva a ella y a los chiquillos a la casita que el tenía junto al Hermes Susurrante (un temple) "

Aquest era el gran problema, perquè una dona estrangera no podia casar-se amb un atenenc ni tenir fills atenencs. Dels nens tenim poques notícies. El problema principal de Neaira era la seva filla. Sense poder casar-la bé li esperava una vida difícil, com la de la mare. Així que va procurar casar-la amb un ciutadà fent passar a Fano per una atenenca. La noia va aconseguir casar-se i tenir un fill, del que no sabem res. Però es descobrí l'engany i en aquest judici es feia públic.

Entre les més ofeses, segons Demòstenes, havien de trobar-se les esposes legítimes. Era perillós normalitzar aquest comportament...després de tantes renúncies, de tantes limitacions, si qualsevol dona podia tenir fills quan vulgues i viure com volgués...de que valia tot el que havien fet? 

Demòstenes explica als homes, per si no ho tenien clar, perquè havien d'anar contra Neaira.

Así, pues, las más sensatas de vuestras mujeres se enfadarán, y con razón, con vosotros porque considerasteis justo que igual que ellas, la tía ésa tomara parte en los asuntos de la ciudad y en sus sacrificios. Y mientras, a las que no son casquivanas (alegre de cascos...) les estaís dando carta blanca para actuar a su aire: como si las leyes y vosotros les dierais permiso; con esta actuación despreucupada y negligente vais a dar la impresión de que en cierto modo os identificaís con las forma de actuar de esta fulana.

Pero ultrajada la ley por vosotros al absolver a ésta, y su capacidad para obligar está claro que el oficio de prostitutas alcancará a las hijas de los ciudadanos, al menos a todas aquellas que por falta derecursos no puedan recibir dote; y a su vez el rango de las mujeres libres alcanzará a las fulanas si consiguen carta blanca para que se les permita engendrar hijos a su aire y tomar parte en los misterios, sacrificios y actos de culot que se celebran en la ciudad. 

Consecuentement, que cada uno de vosotros piense que diposita el voto, el uno a favor de su madre, el otro de su hija, el de más acá de su madre y el de más allá en favor de la ciudad.

(La traducció, de nou en castellà, està editada per Alianza en un llibre on es recopilen diversos discursos de Demòstenes. M'agrada la traducció que en fa José Luis Navarro González, perquè pren en compte les expressions més populars i vulgars, sense suavitzar-les i adaptant-les molt bé al castellà contemporani. També ens trasllada molt bé els girs propis dels discursos orals. En realitat, es pot dir que és literatura oral transcrita, i això es nota en aquesta traducció. Crec que val la pena llegir-la!)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada