Avui la mare comença a treballar

Entre el segle XVIII i XIX va tenir lloc una de les revolucions més importants de la història. La revolució industrial. S'esdevindria un abans i un després en la vida dels homes i les dones

La maternitat va iniciar-se un nova etapa decisiva on encara ens trobem. La mare va començar el treball assalariat.

El treball femení es converteix en una necessitat pel capitalisme que comença. Volen fer ús d'aquesta mà d'obra dòcil i mal pagada. Segons les normes admeses per tothom el salari femení no podia ser més que un pagament de suport a la família, la meitat que el masculí.

La industrialització produeix un nou tipus de mare, que treballa fora de casa de 12 a 14 hores. Tornen a casa fetes pols, esgotades, incapaces d'assumir les tasques maternals i de cura de la llar més fonamentals. Incapaces de trasmetre als fills les bases de la cultura femenina tradicional.

Manchester 1851. Ref; http://www.sciencemuseum.org.uk/on-line/energyhall/page109.asp

Els petits es queden al carrer o sota la cura d'alguna filla més gran, de 7 o 9 anys. Alguns també treballen.

El caràcter massiu que va suposar aquest nou fenomen a les regions industrials va sorprendre als observadors contemporanis. La fàbrica va significar la decadència de la maternitat tal i com s'entenia fins llavors.  

Birmingham s. XIX. Ref: http://www.thinkstockphotos.com/image/92845903

Aquí comença el gran trencament. Em pregunto si va ser en aquell moment que es van inventar els carros, els bressols, els estris per tenir als petits una mica separats. Em pregunto si llavors vam començar a qüestionar-nos que no era bo acostumar-los als braços, a dormir amb nosaltres. Al contacte.  

Potser després d'aquesta pèrdua, després d'aquesta separació definitiva dels infants i de les llars, les mares també van començar a qüestionar la maternitat. Perquè tirar endavant aquesta tasca tan difícil?  I així ens trobem avui en dia. A voltes amb la conciliació. Les mares vam sortir fa temps dels murs de les cases, la intimitat que ens recloïa havia amagat gran part de la nostra història, però també ens havia forjat una identitat després de segles. Haviem estat bàsicament mares i ara ja començàvem a ser més coses.

Va aparèixer, potser en aquell moment, un maleit sentiment de culpabilitat que arrosseguem avui en dia, a principis del segle XXI.

Però hem tingut una gran capacitat de reconversió. Aquelles que volem  hem decidit ser mares i per fi ser mare no és l'única opció. Però si aquesta és la opció, crec que, fins i tot amb les condicions laborals més difícils i amb les situacions més estressants, vam tenir i hem tingut cura dels infants amb tendresa. Seguim fent rodar el món amb alegria.

Que bé que hi ha mames al món. La meva, per exemple. Una mama treballadora molt valenta.

(Part de la informació i idees les he extret del llibre Histoire des mères et de la maternité en Occident de Yvonne Knibiehler)