dimarts, 22 de febrer de 2011

Llengua materna

Ahir, dia 21 de febrer, es va celebrar el dia de la llengua materna. La primera llengua adquirida. Aquella amb la qual el parlant s'identifica i és capaç d'experssar-se millor. 

En diverses ocasions ens hem referit de manera directa o indirecta a la tasca de transmissió fonamental de les mares. Són el primer vincle de l'infant amb el món. Elles li canten les primeres cançons i li expliquen els primers contes. Des de la panxa senten les seves paraules. 

El nen o la nena defineix el dia a dia amb la llengua de la mare. És un acte d'intimitat molt importat. La relació sentimental que estableix amb aquestes primeres paraules crea una petjada inesborrable. La llengua que apendrà l'infant serà l'eina fonamental per a tot l'aprenentatge posterior, i també li crearà una identitat. 

Sóc la llengua que em va parlar ma mare. Per això, si no puc fer servir les seves paraules em desvirtuo.

A vegades la defensa d'aquest dret ha creat conflictes polítics. Com el que va tenir lloc el 21 de febrer de l952 i per el qual es commemora el dia internacional de les llengües maternes.

Aquesta història va tenir lloc lluny de casa, a l'Orient, i va començar el dia 21 de Març de 1948, quan el governador de Pakistan va declarar l'Urdú llengua oficial d'aquest país. La gent que parlava el bangla, una altre de les llengües del territori, va començar les protestes en contra d'aquesta decisió. Per fer-hi front el govern paquistaní va anular el dret de reunió i las concentracions públiques. Els estudiants de la Universitat de Dacca van decidir, tot i així, organitzar una protesta el 21 de febrer de 1952. Aquell mateix dia van morir dos manifestants a mans de la policia. Aquestes morts provocaren l'inici de la revolta que, després de 3 anys de conflicte, va aconseguir que es declarés el bengal un dels idiomes oficials del país. 

Un gest tan inconscient, tan natural, com decidir la llengua amb que parlaràs al teu fill... i resulta que serà la primera clau per definir la identitat.

5 comentaris:

  1. :) Me'n alegro! Gràcies per interessar-vos.

    ResponElimina
  2. Curiós i fantàstic alhora , que el concepte llengua mare sigui de les poques definicions femenines del lèxic tant masculinitzat que tenim.
    Sou transmisores de la llengua pròpia de cadascú
    de nosaltres ! Una decisió natural i trascendent alhora.
    Que fort!

    Gràcies

    ResponElimina
  3. Suposo que hi ha més gent que transmet la llengua...a vegades també poden ser les cuidadores o els pares (la que sigui la figura de lligam de la criatura), però sí, està molt bé que el llenguatge, per un cop, ens reconegui el mèrit, oi? :)

    ResponElimina
  4. Molt maco el post! A mi m'encanta quan les gatxans diuen alguna expressió qu m'han sentit a mi o al seu pare, com dius la relació verbal és un acte d'intimitat amb el teu fill, un vincle amb ell.

    ResponElimina