Ens van explicar en un curs post-part que a la natura hi ha dues classes d'animals; aquells que guarden i aquells que traginen. Els ocells, per exemple, guarden les cries en un niu i elles resten en silenci mentre la mare és fora...més val no cridar l'atenció perquè no vinguin a menjar-nos!
 |
| una altra espècie traginadora... |
Nosaltres formem part del segon grup, sembla. Això fa que les nostres cries tinguin un comportament molt concret: ploren sovint quan no estan en contacte amb un cos. Estan segurs sobre nostre. Així que tenim unes petites bestioletes ploramiques molt simpàtiques.
Malauradament o afortunadament, segons com es miri, l'espècie humana fa temps que viu d'esquena als instints i ,des de fa molts segles, hem anat construint cultures que ens allunyaven d'aquestes formes de fer primigènies. Al llarg de la història, les diverses civilitzacions que ens han precedit, han criat als nadons de la manera que els hi semblava més convenient per el futur de la tribu. Alguns han preferit que s'acostumessin a estar sols. D'altres han decidit agafar un bon mocador i enfilar-los a l'esquena.
En l'actualitat, en el món occidental les opcions s'han fet immenses. On vivim les normes socials no són gaire estrictes. Els llibres d'autoajuda han substituït a la mare o l'àvia i, amb elles, la traducció secular. Ara cadascú tria el camí que li sembla més correcte per fer créixer els seus fills.
Una de les maneres que empren moltes mares per moure's amb els nens són els cotxets o carritus. És l'opció majoritària. Però aquesta és una història molt recent. El costum d'anar d'un lloc a l'altre amb aquesta andròmina va començar a estendre's cap al segle XIX. Tal i com sopsitava, el mateix moment en que les mares van començar a fer treball assalariat.
Estic preparant una entrada sobre la història d'aquests aparells... I a les vostres famílies? teniu referències de com traginaven als petits d'un lloc a l'altre? en braços simplement? feien servir algun aparell? un mocador? si teniu alguna idea diguem-m'ho que ho afegiré a la propera entrada!
Ep! Avui he tret el tema en el dinar familiar..
ResponEliminaUna de les padrines, que va tenir els primers fills als anys 50 (bessons!) ja tenia cotxet. I això en un poblet molt petit i sent de classe popular. No tenia, però, cotxet de bessons (diu que no n'hi havia), i els portava tots dos en un!
Diu que al poble no havia vist mai que els nens anessin lligats amb mocadors. Que es portaven al braç o en cotxet.
A l'altra padrina també li vaig preguntar i em va dir el mateix. Va tenir el primer fill l'any 1945 i el portava en un cotxet, que va fer servir pels cinc fills que va tenir. Era un coitxet només tipo cadireta. Quan eren més petits, anaven directament al coll.
Tampoc recorda que fos habitual que la gent portes els nens amb mocadors (o d'altres).
També he preguntat com s'ho feien a casa mentre feien feina, on els deixaven. Diu que els portaven sovint en braços i que si no, sempre hi havia alguna mà lliure que s'encarregava dels petits (les tietes, àvies..).
Això és tot!
Ostres Onavis, les teves padrines són una mina!;) Bones informacions!
ResponEliminaAquests dies tinc a ma mare per aquí i també n'hem estat parlant. És curiós que ningú recordi que es portessin els nens amb mocadors...perquè quan no hi havia cotxet, trobo que és una opció molt a mà i més còmode que dur-los als braços...es perden molt ràpidament els record, no trobeu?
També és veritat l'útlim que dius, abans sempre hi havia mans lliures per traginar petits...tinc cada cop més clar que aquella frase de que cal una tribu per fer créixer un nen és molt certa! Una tribu amb molts braços!
Merci per col·laborar! Ets de gran ajuda! (..a veure quan preparo la entrada, que estic una mica enfeinada aquests dies...:( )
A mi també em va sorpendre que no fos habitual portar-los amb un mocador o similar. Sembla el més pràctic. I crec que realment no ho feien, perquè de fet, la gent gran normalment es mira amb ulls exceptics la gent que porta als seus fills així. Curiós.
ResponEliminaI les meves padrines sí, son uns craks, je je! I a mi m'encanta parlar amb elles d'aquests temes!
Sí, segur que elles no diuen mocador i no ho hauran vist mai...però crec que hi ha imatges medievals amb dones que en duien, potser són altres regions o en algún moment es va deixar de fer per alguna raó? quin misteri! seguim investigant!
ResponEliminaBona nit i una abraçada a les padrines del món que ens recorden com eren les coses! i que col·laboren en les investigacions...;)
Anna, acabo de descobrir el teu blog navegant per la xarxa i m'ha enganxat. No només perquè tractes temes maternals, sino perquè veig que ets historiadora. M'ha encantat aquesta entrada. Es curiós que hi ha coses que pensem que sempre han estat aquí (o simplement no ho pensem) i resulta que no. A casa el cotxet s'ha fet indispensable però com bé dius no sempre ha estat així. La meva mare ja en va tenir un perquè encara es jove :-) pero les seves germanes que són de generacions anteriors portaven els nens en braços. Sense problema. La més gran, dels voltants dels anys 30, explica sempre que portava el gran en braços estant embarassada de la petita i quan els tenia els dos els carregava els dos. I l'hauries de veure, no era precisament una super dona d'embergadura. Seguiré visitant-te!
ResponEliminaDecididament sembla que abans dels cotxets els petits anaven en braços per casa nostra... Potser només és falta de costum i els braços, ben entrenats, poden portar de tot...fins i tot dues criatures a l'hora ;) (Una senyora de caràcter la teva tieta!) Benvinguda Sandra, m'agradarà retrobar-te per aquí!!
ResponElimina