Segrest

Avui faré una entrada trista. Entrarem en les misèries del segle XX.

He llegit al diari a una entrevista a Juan Gelman, un poeta uruguaià, les següents paraules:

"La dictadura militar argentina securestró en Buenos Aires a mi hija Nora a mi hijo Marcelo Ariel y a mi nuera, Maria Claudia García, que estaba encinta de siete meses. Semanas más tarde asesinaron a mi hijo de un tiro en la nuca. Lo de mi nuera fue un secuestro de vientre. A ella le dejaron vivir un poco más, hasta que tuvo su bebé pudo darle la mamadera un par de meses, luego también a ella le pegaron dos tiros. La niña fue depositada en una canstita en la puerta de una casa donde vivían un militar uruguayo y su esposa. Era un regalo de navidad.

La señora que había cuidado a mi nieta, en un acto de amor, informó a la chica. Cuando por fin no encontramos , pregunté a la chica si quería que aquello se hiciera público, me dijo que sí"

La nena ara és un dona anomenada Macarena Gelman. 

Aquesta és la històra de milers de mares, filles, avis i nets a l'Argentina i l'Urugai i qui sap on més. 

Fa uns dies va sortir als diaris i a les televisions espanyoles una notícia a la que no s'ha donat molta importància. Des dels anys 50 en els hospitals i presons espanyoles també es va practicar el segrest de nadons. La mare tenia el nen o la nena i al cap d'uns dies deien que havia mort, però no li deixaven veure el cos del petit. Sembla que hi ha més 200 nadons perduts, que podrien haver estat segrestats a la Península i aquests dies han presentat una causa comuna al tribunal. No ho han acceptat a tràmit, diuen que són casos separats. Que estrany, aquí que diuen que ja estan totes les comptes pagades.