dissabte, 5 de març de 2011

La història dels cotxets per la canalla

Ara fa ben pocs dies li hem comprat una motxilla a la meva filla d'aquestes d'anar a coll. El cotxet li sembla un bon lloc, però al cap d'una estona s'avorreix. Jo, potser no tinc gaire força, però no m'imagino fent una distància més o menys llarga amb la nena a sobre. Quan la tinc una estona a coll de seguida penso que necessitaria un mocador o alguna cosa per lligar-me-la i no haver de fer tota la força amb els  braços. Així que la solució motxillera ens ha anat molt bé!

Entre les mames internautes he fet una mini enquesta, o dit d'una altra manera, han fet d'ajudants per una petita recerca d'història oral. El resultat és una mica sorprenent. Allà on arriba el record de les dones més grans, o feien servir cotxet o duien els nens a les mans. Cap altra solució per traginar criatures (si algú sap alguna dada, és a temps de donar-nos la informació...l'Onavis, la Sandra i jo mateixa estarem molt contentes de saber-ne més! oi noies?). Potser tant sols és que estem massa ben acostumades i ens costa fer esforços físics i no n'hi ha per tant. Qui sap.

Doncs bé, investiguem una mica quina és la història dels cotxets, una història relativament recent, que va començar a Anglaterra al segle XVII .
El primer estri similar al cotxet el va inventar un arquitecte anomenat William Kent l'any 1733. Sembla ser que el duc Devonshire li va encarregar que inventés una joguina pels seus nens.A partir d'això es va popularitzar entre les classes altes europees. No era més que una joguina extravagant. Estaven fets com petits carros de cavalls en miniatura, construïts per el gaudi de l'infant.

El cotxet de W. Kent


La gran innovació fou la construcció d'agafadors per a que poguessin ser duts pels pares. El que fins llavors havia estat una joguina pels nens passà a ser un utensili per l'utilitat dels pares i a partir de llavors la seva popularitat no va fer més que augmentar. En un principi eren considerats uns vehicles més de quatre rodes i per tant prohibits en els carrers peatonals. Sembla que diverses dones varen ser processades per conduir als seus fills per la via pública!



Les innovacions es varen anar succeint a mida que el carro guanyava popularitat. 



Els feliços anys 20, amb el baby boom, van significar l'obertura d'aquest mercat a totes les classes socials i ja als anys 50 semblava que ja no hi havia cap altra manera de dur als petits. Es van fer imprescindibles. 
cotxet per a famílies nombroses de l'Alemania de l'Est
Un disseny futurista anomenat Pramularo
Un disseny italià dels anys 50, el Bervetatto
El darrer crit en cotxets, el cèlebre Bogaboo! (el nostre!)
Avui en dia hi ha altres modes per dur als petits. Per fi la innovació ha apropat una mica els fills a nosaltres. Ja no estem obsessionats en deixar-los als carros. 
A vegades són molt còmodes, no ho negarem, però també ens agrada sentir-los a sobre, oi? Jo fa poc que tinc aquesta motxilla tant moderna que ens va la mar de bé per donar una volteta! 


4 comentaris:

  1. M'ha ENCANTAT aquesta entrada!! Sobretot les imatges del primers cotxets i l'anècdota de les dones sancionades per portar-los! Avui dia alguna però també hauria de ser sancionada per atropellar a algun viandant ja ja! Com bé dius ens hem mal acostumat a la comoditat del cotxet sobretot per les preses de la nostra vida quotidiana. Ara que la nostra petita comença a fer les seves primeres passes intentem que baixi del carro i faci una mica d'exercici encara que anem tots a pas de tortugueta! Salutacions!!

    ResponElimina
  2. No és mal pas el de les tortuguetes! ;)

    ResponElimina
  3. Oi que sí? La gent té una imaginació...

    ResponElimina