La Clàudia vindrà a visitar-te

Seguim a època Romana. 

Aquest cop ens dirigim als límits de l'Imperi. 

Concretament a l'actual Gran Bretanya. 

Reconstrucció d'un fort de la Muralla Adriana

Allà es construí una important fortificació anomenada Muralla Adriana que volia protegir la part romana de l'illa de les incursions dels pobles autòctons. Al llarg de la fortificació hi havia regiments de l'exèrcit romà aquarterats en diversos forts. A un d'ells, en el transcurs d'una excavació l'any 1973, es va descobrir una documentació excepcional, les conegudes com tabletes de Vindolanda. Són inscripcions en fusta fetes amb tinta de carbó, datades entre els segles I i II dC. En aquests documents s'hi han trobat escrits relacionats amb assumptes militars y missatges personals dirigits a militars o a les seves famílies. Sembla que encara avui en dia es segueixen descobrint noves inscripcions. 

Poques vegades la documentació ens permet apropar-nos a la intimitat del dia a dia en èpoques tan antigues. 

Avui coneixerem a dues dones.

Suplícia Lepidina, dona de Flavi Cerialis, perfecte de la novena Cohort de Batavians. I la seva germana Clàudia Severa, de qui conservem dues cartes trobades a la casa de Suplícia.

Llegim-les,

"11 de setembre, germana, pel dia del meu aniversari, t'envio aquesta invitació per assegurar-me que seràs aquí amb nosaltres, fent així més agradable el meu dia si tu hi ets present. Saluda de part meva al teu Cerialis. També el saluden el meu Aeli i el meu petit fill. T'espero, germana. 

Adéu germana, la meva ànima més estimada. Et saludo. 

Per Suplicia Lèpida, dona de Cerialis, de Severa"

La segona carta no està tan ben conservada i hi ha algunes parts que no s'han pogut llegir, com veureu...

"Tal i com vaig parlar amb tu, li he demanat al meu home Brocchus i podré venir amb tu. Li vaig preguntar i ell em va respondre que no tenia cap problema en permetre'm de venir amb tu, juntament amb (.....) per venir amb tu com sigui. Per venir hi ha certes coses essencials que (....). Rebràs les cartes on t'indiqui el que faré (...). Romandré a Briga. 

 Adéu a la meva germana, la meva més estimada i desitjada ànima.

Per Suplicia Lèpida, dona de Cerialis, de Severa"

Aquests són els textos més ben conservats de Vindolanda. És també la primera vegada en la història que es reconeix una mà femenina que escriu. No serà la última. Aquí estem nosaltres, oi? Amb un teclat, això sí!

En la primera carta coneixem els preparatius per celebrar el seu aniversari i sabem que tenia una petita família composada pel marit i un fill.

En la segona sabem que Clàudia té intenció de fer un viatge per veure a la germana. Sembla que Clàudia anirà acompanyada però no es pot llegir per qui. Jo penso que devia ser el seu fill (qui sinó?). També fa certs preparatius, llàstima que no sabem quines eren aquestes coses essencials que demanava per fer el viatge. Totes sabem quin embolic això de viatjar amb nens! Potser Clàudia també ho sabia i li demanava a la germana que tingués certes coses preparades.

Són emocionants per a mi aquestes cartes. Se'm fan molt properes aquestes dones. Mares, germanes, escriptores, amb vida social i certa autonomia. Tenen fills.

Clàudia era mare i moltes altres coses.

Com nosaltres, només que 1900 anys abans...tampoc és tant!

(Els textos es troben tots on-line en una pàgina molt complerta, us passo l'enllaç; Vindolanda Tablets Online. Les traduccions al català les he fetes jo mateixa amb molta llibertat, és a dir, adaptant-les una mica per fer-les més comprensibles. Si trobeu algun error de pes aviseu-me, que el meu anglès no és res de l'altre món!)