Nana, nina, nona...

Fa uns mesos, mirant per Internet, em vaig entrar d'una fórmula d'aprenentatge  lingüístic per a nens. Es tractava d'ensenyar-los llenguatge de signes. Sembla que per poder parlar és necessària una psicomotricitat molt més fina que la que es necessita per a fer símbols amb les mans, així que ensenyant-los a fer símbols similars als que fan els sords, els nens poden expressar allò que volen abans que puguin parlar.

En un principi em va semblar una idea molt bona, una manera de poder evitar la frustració dels petits a l'hora d'expressar-se. Després, suposo que per deformació professional, em vaig preguntar com és que a ningú se li havia acudit mai...no recordava a ningú fent símbols als nens. No s'havia trobat cap solució per ajudar als petits a expressar-se abans de poder dominar l'emissió de tots els sons?  

mama vaniuki

La resposta la tenia a prop. Aquí on visc, al País Basc, en euskera tenen tot un registre de la parla per dirigir-se als nens. Fins i tot hi ha un petit apèndix al diccionari sobre aquest llenguatge específic. I això em va fer pensar en la meva pròpia llengua i, he de dir que no en sé moltes, de paraules d'aquest llenguatge, però algunes sí (penso en nones, nina, mama, papa, per exemple). També en castellà ni ha d'aquestes paraules. Mirant per internet he vist que en anglès aquesta parla té també un nom específic, baby-talk. 

Sembla que totes les llengües haurien tingut aquest recurs. He torbat la referència d'una petita llengua de Centre Amèrica, el vaniuki (de la família de les llengües asteques), que també fa ús d'aquest recurs. Aquí teniu algunes paraules d'una nena de dos anys...lulu (veure aigua), mamu (menjar), tete (joguina).

En un petit article es descriu una bonica conversa entre una mare vaniuki i la seva filla. Amb la transcripció es vol demostrar com els adults adapten la seva parla per ajudar als infants a aprendre la llengua. La mare li vol ensenyar a dir barret, comença dient-ho tal i com es diu en la seva llengua i ho va adaptant. 

Ella diu "on està el barret?" (xupulelu)...

després diu "mira, el barret, està allà" i ja no diu la forma original, l'adapta per ajudar a la nena i l'anomena pelelu..

i segueix "on vas deixar el barret?" i ja li diu pelu...

la mare insisteix "el barret esta fet de flors" (pelelu- ya ti tuutu)

i la nena, finalment, respon; flor (tuutu!)

Una petita conversa de la mare amb la filla. El xupulelu s'ha anat convertint poc a poc en un pelu. Però la nena, escoltant a la mare, ha preferit dir una paraula molt més interessant tuutu! (flor). M'agrada aquesta escena i no sé si la he pogut reproduir prou bé. S'hi pot veure una llengua vivia, en contacte amb els menuts que l'aprenen a la seva manera per anar, poc a poc, entrant al món adult. 

És com quan aprenen a gatejar: el més important és tenir autonomia, moure's per si sola i després, quan les cametes estiguin preparades, començarem a caminar! Ara se li dóna molta importància al gateig, es considera una etapa molt important per la psicomotricitat dels petits. Espero que amb el temps també es revaloritzin aquestes petites paraules de que està compost el llenguatge infantil.

Aquest idioma menut té constants a totes les llengües. En la majoria d'ocasions  és tracta de paraules formades per dues síl·labes iguals o molt semblants. Amb consonants de tipus oclusiu (això és m, p, t, k, n, m), les més fàcils d'articular, sembla.... nana, nina, nona, papa, pepa, pipa, tete, teta, tita, etc, etc....

La petita conclusió que trec, després de fer aquesta entrada, és que a vegades intentem trobar respostes molt sofisticades per a problemàtiques que haurien estat resoltes si ens fixéssim una mica més en el que s'ha fet anteriorment. Que consti que no és que sigui una defensora a ultrança de la tradició (a voltes s'han fet desastres en nom de la costum o la tradició), però a vegades és útil fer una ullada enrere.

Vosaltres, feu servir algunes paraules específiques d'aquest llenguatge per a nens? M'agradaria molt saber-ne algunes per fer-les servir amb la petita!