A casa tinc un llibre que podríem anomenar de capçalera. El vaig comprar fa uns anys a Roma i és dels més utilitzats i manegats. Per qüestions, podríem dir, professionals i també perquè m'agrada.
És una edició de butxaca d'Estrabó (I aC-IdC), un autor nascut a Grècia que escrivia sobre els pobles i la geografia de l'Imperi romà. Es conserva bona part de l'obra d'Estrabó. Concretament en el meu llibret consta dels llibres III i IV que parlen de Gàl·lia i Hispània.
Pensava que gairebé coneixia totes les coses que s'hi deien, però l'altre dia una amiga em va fer adonar que hi havia una part que no coneixia, justament un passatge que parla d'un part. És un episodi molt interessant i us el reproduiré aquí, de nou amb una traducció macarrònica del italià al català...
"Diu Poseidó que a la Liguria, un home li va narrar com havia agafat a un soldat alguns homes i dones. A una de les dones li van arribar els dolors del part i es va allunyar una mica del lloc de feina i, després d'haver parit, immediatament va tornar a treballar, per no perdre el salari. En veure aquest home que ella feia feina amb molta fatiga, sense conèixer en principi el motiu, la va deixar marxar, donant-li igualment la paga. Llavors ella, va dur el nadó a la font, el va rentar i el va vestir amb allò que tenia i en va tenir cura a casa" (III, 4, 17)
 | |
| com degué ser una de les moltes deportacions que van patir els lígurs a mans dels romans |
Jo crec que havia sentit en alguna altra banda això d'una mare tenint el fill a un racó del camp i com després seguia treballant. Però em sona haver-ho sentit per altres èpoques. Potser és una actitud que s'ha repetit al llarg de la història. Em de tenir en compte que aquest passatge l'utilitza Estrabó (un autor ple de prejudicis i que avui en dia qualificaríem segurament de racista) per demostrar la manca de civilització d'alguns pobles, en comparació amb els romans; així podem deduir que pels romans aquest tipus de part eren una barbaritat.
A veure si algun dia trobo informació sobre les formes de parir de les dones romanes...
(Gràcies Somiatruites per la cita!!!)
La imatge l'he tret de l'enllaç: http://www.inklink.it/inklink/archivio.php?toc=174
Ostres, és fort d'imaginar-s'ho! Com s'ho devien fer!
ResponEliminaA mi m'ha recordat (tot i les diferències i el fet de que sigui ficció) al part que es relata al principi del llibre El Perfum, on la peixatera s'aparta un moment de la feina per a parir en un racó. Fins i tot recordo que talla el cordó umbilical amb el mateix gavinet del peix!
Mare meva! quan ens queixem dels pocs drets que avui dia tenim les dones mares hauríem de pensar en temps passats com aquests que ens expliques. Molt interessant, com sempre
ResponEliminaOnavis, potser la escena que mig recordava era precisament la del Perfum...merci per recordar-la.
ResponEliminaSandra, sí, la pobre protagonista havia d'afegir al ser dona, mare i a sobre captiva romana. Definitivament nosaltres ho tenim una mica millor, no hi ha dubte...esperem que l'història acabés bé per ella i pel nen!