dimecres, 27 d’abril de 2011

La paraula

Ja he enviat la tesi per corregir. Això d'acomplir els plaços fixats aporta una gran satisfacció personal, sí senyor! Ara, amb forces renovades, torno a escriure cosetes al bloc. Tenia ganes de començar ràpid i faré una entradeta petita, per obrir boca.

En iniciar el bloc vaig escriure un petit text sobre un epígraf romà molt emotiu on apareixia la paraula mamma. No mater, mare en llatí, sinó mamma. El mot carinyós que s'empra a moltíssimes llengües per desingar a la mare.

L'arrel ma és la que fan servir molts infants, amb lleugeres variacions, per cridar a la mare. 

Heus aquí alguns exemples llunyans...

māma (妈妈/媽媽) en xinès i japonès

máma en txec i ucainès.

maman en persa.

ma, mama en indonesí

mamma en inslandés o suèc.
mā̃ (ਮਾਂ) en punjabi
mama en swahili
em (אם) en hebreu 
ima (אמא) en arameu
or mẹ en vienamita....
etc, etc...
Perquè aquesta universalitat? Com deia en parlar del llenguatge infantil, ma, és un dels primers mots que aprenen a fer els nens a tot el món. Per altra banda, una de les coses que primer necessiten els petits és la mare i, per tant, utilitzen allò que poden articular per anomenar-la.
Així, mama és la paraula original. Després la cultura, la sofisticació de cada lloc, ha modificat per convertir-la, en un llenguatge més adult, en paraules com mater, mare, madre, etc.
La mama, també té altres connotacions. Mama en llatí i en català també significa el pit. Allò que distingeix els mamífers de la resta d'animals. En euskera, per exemple, en el llenguatge infantil mama se li diu al menjar.
Així doncs, veiem com la mare i el fet d'alletar, d'alimentar són conceptes molt pròxims.
La primera paraula la diu per i amb nosaltres.
MA. MA. MA. MAMAAA!!!!

8 comentaris:

  1. Interesante reflexión. Aunque a Minino lo primero que se le ha entendido es "aita", pero es culpa mia, por repetírselo tanto. Ahora empieza con ma ma ma ma.... y me derrito

    ResponElimina
  2. Què bonica entrada... Quin treball tan interessant que fas. Gràcies! Vaig llegint-te. Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Benvinguda! Enhorabona per haver complert els plaços de la tesi.
    Et vols creure que ahir precisament pensava que la paraula mama era una de les que es repetia en molts idiomes!? Moltes gràcies per il·lustrar-nos perque no coneixia totes les variacions lingüístiques que has indicat. Evidentment, encara que algú ens vulgui fer creure que som substituibles, la natura ens diu que les mares som el més important per un nedó.
    Una abraçada

    ResponElimina
  4. Nereites, en realidad has sido tu la que le has enseñado a decir aita ,asi que confirmas que somos las madres el primer vinculo del niño con las palabras...

    Gràcies Carol, encantada de veure't per aquí!

    Sandra, has vist?, sembla que ens llegim els pensaments!Les mames som guais, oi? ;)

    ResponElimina
  5. Bentornada!

    Que bé lo te la tesi! Quin descans,no? I quina satisfacció!

    ResponElimina
  6. sí noia, una gran alègria! avui estic eufòrica, la veritat.

    ResponElimina
  7. Felicitats per acabar la teva tesi, segur que et dóna una gran satisfacció personal.
    Aquesta entrada la trobo molt interessant i molt tendra.

    ResponElimina
  8. Hola Natàlia! Gràcies per les paraules.

    ResponElimina