Ja s'han acabat les vacances. Ens han vingut molt bé! Ens hem carregat de l'energia de les radiacions solars per poder aguantar el que queda d'hivern a Gasteiz.
Avui faré una petita entrada inaugural del 2013, amb un dels meus temes preferits, la llengua.
A casa sempre ens ha interessat molt aquest tema i també ens hem informat una miqueta a l'hora d'ensenyar a parlar a la nostre filla. La pobre té un cacau que no vegis i, certament, li està costant força arrancar. Tot i així, sempre s'ha comunicat sense problemes, sigui amb les poques paraules que domina, sigui amb les gestos o altres recursos. Ara ja ha arrencat molt i m'emociono en veure les converses que podem mantenir.
Per ajudar en la comunicació, la majoria de llengues tenen un llenguatje específic més fàcil. En euskera diriem que gairebé hi ha un "idioma paral·lel".
Us en poso, d'exemple, les paraules més usades per la meva filla
lolo: dormir
apatx: seure
papo: s'ha acabat.
Jo en català no en sé gaires, tot i que vinc d'una família castellana i és possible que sigui per això. Encara que tinc la sensació que tot aquest vocabulari té molt mala premsa i s'ha deixat d'utilitzar en general.
No fa gaire us vaig parlar d'un llibre que em va regalar una amiga anomenat "El Naixement, costums i creences", de Joan Amades, publicat originalment al 1934.
Doncs precisament en un capítol fa un breu vocabulari de "llenguatge infantil barceloní".
Paraules que ja s'han perdut, en molts casos, i que és bonic de deixar escrites.
Aaaaa!!!: amençar.
A, a, a: desig d'anar de ventre
Babi, baba: avi, avia
Bibí: avi
Bobó: llaminadures
Buba: Mal, dolor
Bup-bup: gos.
Caca: excrements
Cucou: ou
Iai-iai: dolor
Mam: líquid
Mama: mare
Metes: pit, mamar
Nannar: passejar
Ninar: menjar
Nona: llit, dormir
Oh, oh, oh: bonic
Pam-pam: pegar
Papa: pare
Papar: menjar (verb)
Papes: sopes
Pipí: orinar
Pum: caure
Pupa: mal
Quienqui: avellana, atmella, nou
Tatà, tatanu: cavall, ase.
Teta: germana, mainadera
Tetè: joguina
Titit: ocell
xitxa: tall, carn.
BONANY !
ResponEliminaIgualment
EliminaQue bonic això que expliques! Hi ha moltes d'aquestes paraules que a casa es feien servir, tot i que a ma germana i a mi sempre ens havien parlat com si fóssim grans i sense simplificar massa.
ResponEliminaXitxa, tatà (o tatanet) i nones (fer nonetes, o fer no-non) ens les deien els adults, ma germana dels dolços en deia bobos (no sé d'on ho va treure, però m'ha fet gràcia que s'utilitzi o s'utilitzés en d'altres cases), i la meva paraula preferida era 'ninar'. M'expliquen que quan era petita i tenia gana, agafava una cullera i picava sobre la taula mentre cridava: ni-nar, ni-nar, ni-nar. Definitivament era una nena 'de vida'!
Bon any ple de posts tan interessants com aquest! I a veure si entre tots fem que no es perdin més paraules, que no es pot dir pas que n'anem sobrats :)
Hola Anna!
EliminaQue interessant que vosaltres utilitzéssiu algunes d'aquestes paraules...sembla que no estan tan perdudes, doncs! Algú se li acut cap altre? Cal deixar-la per escrit! Fem una recerca de paraules per nens en català!? :) Com dius, no anem sobrats...
A mi també m'ha recordat a la Iaiato que deia "fer nona". També em fa gràcia que el meu sogro de 60 anys li digui "Teta" a la seva germana de 57! Molt bon any, Anna! (Tinc pendent post sobre una masia portàtil!)
ResponElimina"A fer nones" es deia casa...espero aquest post! :)
EliminaQué maco i què curiós. Això de la llengua es apassionant oi? Per cert, bon any!!
ResponEliminaUna abraçada
Sandra
A mi m'encanta aquest tema! No és massa històric, però mira...
EliminaOstres!! d'aquestes paraules jo en conec unes quantes, tot i que a casa no les fem servir, sí que de petita la iaia me les deia (fer nones, vols mam?, les metes, i les que són més comuns)
ResponEliminaBon any bonica!!
És curiós perquè metes i mam jo les coneixia però no per a nens, sinó com a registre vulgar..tipus "va mamat" va begut, vosaltres també, no? m'ha sorprès veure que el seu ús primer és com a llenguatge infantil
EliminaBon any Ester!
Jo també en conec unes quantes!
ResponElimina;)
EliminaAquí també tenim la popa!! I els derivats popar, popeta...
ResponEliminaI fer nones també es diu molt. O directament dic "anem a fer soneta non-non".
Molt interessant!
Popa, aquesta s'ha fet famosa gràcies al teu bloc..jeje ;)
EliminaSí, a Lleida es diu molt. Però no en llenguatge infantil només. Moltes dones es refereixen als seus pits com a "les popes". És molt habitual.
Elimina