divendres, 23 de novembre del 2012

Fa 10 anys a Roma

Les maternitats és nodreixen, també, d'històries d'amor. No n'he parlat massa de tot l'ambient previ que es genera fins arribar al naixement d'un fill. En alguns casos només calen uns mesos, en d'altres uns anys i, a vegades, segles.

A Roma han passat moltes coses, des de fa segles. És el bressol del dret, de la propietat privada; la llengua que parlem va néixer també a les ribes del Tíber. 

Pels seus carrers han nascut criatures que fundarien dinasties, s'han inventat cançons que serien populars segles després, s'han explicat històries que esdevindrien clàssics.

També allà han començat mil·lers històries d'amor. Petits encontres, alguns més importants, d'altres només momentanis, la majoria anònims, com el nostre.

Passejàvem pel Trastevere. 

Aquells carrers havien estat una zona de magatzems a època romana. Més endavant s'hi anà formant un racó popular de la gran ciutat, similar al que encara podem reconèixer.


A principis del segle XXI, quan nosaltres el vam descobrir, era un pintoresc barri de turistes, pintat de colors terrosos. I allà estàvem nosaltres ara fa 10 anys en busca d'un lloc on seure i xerrar. Però resulta que a Roma, tot i tenir un cafè boníssim, no tenen costum de seure als bars, mira. Prenen el cafè amb presses, de peu. 

Així que finalment vam decidir seure al carrer, al costat del riu. No recordo a quin banc, no recordo sota quin pont. Per no recordar, no recordo ni quin dia exactament. Així som nosaltres dos, una mica despistats.

Només sé que allà va començar la nostra història d'amor.

Vuit anys i mig després va néixer l'Ariadna.

Va ser un sort trobar-nos i la ratxa continua.

Per molts anys, Ibai.

9 comentaris:

  1. Oh anna que maco i que romàntic. Per molts anys!

    ResponElimina
  2. Molt emocionant de llegir!
    És increible pensar que si no fos perquè un dia, per mil casualitats de la vida, us vau conèixer, ara la vostra filla no seria al món.

    M'ha agradat llegir-ho perquè per casualitat d'aquí pocs dies també farà 10 anys que vaig conèixer al meu home. Com passa el temps!

    Moltes felicitaTS!!

    ResponElimina
  3. Gràcies noies! No sóc massa d'aquestes coses, però trobo que això de celebrar 10 anys ho mereixia, oi? Tenia ganes d'escampar-ho a per tot!!

    Onavis, sí, nosaltres ho diem sovint que la vida és fa a base de casualitats...però al final ja pensem que potser no són tant casuals.Després d'una vida plena de coses curioses jo ja començo a pensar que hi ha alguna cosa similar al destí...ves a saber...Moltes felicitats a vosaltres també, que 10 anys són molts!!! :))) La tardor, en contra del que diuen, és una estació ben bonica.

    ResponElimina
  4. Ohhh!! felicitats que 10 anys no es fan cada dia, no :) Molt boniques les teves paraules, es nota el sentiment :))
    Petons!!

    ResponElimina
  5. Per molts anys!!!! que els que vénen siguin tan fantàstics com aquests 10! Zorionak!

    ResponElimina
  6. moltes felicitats a tots dos, heu tingut molta sort de trobar-vos! (i nosaltres de trobar-vos a vosaltres, clar!)

    ResponElimina
    Respostes
    1. quina ilu el teu missatge, senyoreta somiatriutes! ;)

      Elimina