dimecres, 12 de desembre del 2012

Barcelona mon amour...

M'agrada el plan d'agafar la nena i endur-me-la de viatge a veure la iaia. És cansat passar tantes hores al tren fins a Barcelona però val molt la pena. Són hores i hores que passem les dues. Després a ca la iaia dormim sempre plegades, amb plaer.  I li dic a l'orella..."mira, has vist?, estem les dues juntes!" i l'Ariadna somriu i em diu en euskera, "biok!", que vol dir "les dues!".

També m'agrada dels dies a Barcelona que em puc escapar jo soleta i passar el dia per la ciutat. És un gust, la meva estimada ciutat...cada cop més estranya. He de reconèixer que cada cop em sento més llunyana. La part bona d'aquesta nova mirada estrangera és que no sóc tan crítica i fins i tot el Bron, un barri que s'ha convertit en un espai una mica elitista, em sembla una monada i m'encanta passejar-m'hi. La part dolenta és que m'agafo el bolso amb força, vaig amb por per alguns carrers...conseqüències de viure a una ciutat massa tranquil·la. 

Aquesta setmana que he passat entre els meus, també m'he dedicat un dia a mi soleta. Vaig anar de botigues, després vam improvisar un dinar ben bonic a casa d'una amiga que viu en ple centre. Havent dinat la idea era arribar aviat a la següent parada de la meva jornada: la llibreria Laie, perdrem per les estanteries i després, trobar-me amb les meves amigues...les mames que fan blocs i que conec ja fa força temps. Algunes no els hi havia posat cara encara i em feia il·lusió trobar-me-les, altres ja les coneixia i sabia que estariem molt bé, de nou, plegades. 

Vaig tenir una bona decepció quan vaig trobar la Laie tancada! Jo havia organitzat la trobada i em va saber greu no haver mirat prèviament si estaria obert. Haver d'improvitzar un lloc per prendre un cafè, un dissabte de "campanya de Nadal" a ple centre de Barcelona, no és una tasca fàcil! 

Va ser curiós, com es van anar arreglant les coses. Ens vam anar trobant totes, de la manera més fàcil possible. Primer vaig topar amb l'"Onavis & familia". Veure'ls va ser com estar a casa. Ja ens hem vist forces vegades i tenim un contacte molt quotidià. L'Onavis és un dels bons regals que m'ha donat el bloc. El racó on vam seure no era el més còmode per mares amb fills, una d'aquestes cadenes de cafeteries un mica impersonals i que odio bastant, però per sort quan tens una bona conversa el teu voltant desapareix bastant i vam poder concentrar-nos sense gaires problemes. Com han dit totes elles en les seves cròniques, és curiós com ens posem ràpidament al dia, com de seguida encetem temes de força profunditat. Perquè ens reconeixem, ens entenem i hem après, amb el temps de relació cibernètica a no jutjar-nos gens ni mica. Esther, Ester, Mirashka i Onavis, va ser un plaer, un cop més. La propera més llarga i millor.

(Aquesta és l'última entrada personal, ho prometo, a partir d'ara recomenço amb les meves històries maternals...)

6 comentaris:

  1. Aquests plans són molt guais! Serveixen per carregar piles!!

    I la trobada, llàstima de la Laie, però, com dius, quan hi ha bones converses i companyia, l'escenari s'acaba oblidant bastant!
    I sí, la propera, més llarga!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, piles ben recarregades i llesta per treballar molt! :)

      Elimina
  2. Si és que al final ens anem de balneari :-P

    Això que expliques de Barcelona a mi també em passa i fixa't que visc al costat! Però quan hi vaig tinc molta barreja de sentiments... Per una banda la gaudeixo molt perquè la trobo preciosa però per altra penso que ara ja estic bé on estic i que no ho canviaria.

    ResponElimina
  3. Jo tampoc ho canviaria, em sembla...

    La paraula balneari sona taaaan bé...

    ResponElimina
  4. A mi em passa quan vaig al centre: abans hi anava molt sovint, però ara hi vaig mooolt menys i quan hi vaig em noto desarrelada, ja no conec res!

    Aquesta sensació d'estar amb la nena al llit fent mimitos i parlant a cau d'orella m'encanta! jo la practico gairebé cada matí amb una o altra i encara que me'n queixo (ditxoses nenes que em desperten cada matí!) és el despertar més dolç!

    ResponElimina
  5. Només llegint el que escrius ja fa carregar piles :)

    Un plaer, i sí, la propera més llarga i... en un balneari??? ostres!!! això sí que sona bé!! jejeje

    Una abraçada!!

    ResponElimina