Aquest dissabte...

Estic tenint una temporadeta una mica regular. L'hivern passa factura. Hem tingut virus de tot tipus a casa. Ara no para de nevar...que sí, que és molt bonic, però avui quan havia d'anar a buscar a la nena a l'escola, doncs no m'ha fet cap gràcia...i la neu té un punt melancòlic, tot s'ha de dir.

A més estic ben capficada fent arrancar el projecte Maternalias (per cert, estic molt animada, crec que mica en mica anem tenint resposta). Tot això ho nota el meu estimat bloc. Espero que no m'ho tingueu en compte. Prometo seguir escrivint, però necessito una mica de temps per recol·locar una mica les coses.

De totes maneres, tot i aquest inici d'any una mica a trompicons, estic segura que aquest any 2013 serà un any boníssim.

Aquest dissabte, de fet, tenim festa grossa. 

Volem celebrar tot el que hem passat i tot el que ens queda per viure. 

Volem celebrar que ens estimem molt, que tenim una família increïble i que això no ha fet res més que començar! 

Per tot això, aquest dissabte ens casem!

el poblet en questió

Ens posarem guapos. Anirem a un petit poblet a 20 minuts de casa. Ens casarem a l'ajuntament. El batlle serà l'encarregat de casar-nos. El dinar serà allà mateix. Ens el prepararà una dona del poble que té una casa rural i fa menjars (només per encàrrec). La vam conèixer l'altre dia i em va encantar, és com una mama d'aquestes de fa temps, acollidora. Menjarem xai al forn i amanida. Serem deu persones a taula. Era just el que volia quan m'imaginava un esdeveniment d'aquest tipus. Una taula no massa gran i un menjar senzill i bo, sense opulències. 

Segur que serà molt bonic, en tinc ganes. 

També tenia ganes de compartir-ho amb vosaltres, mira. :)

(potser m'animo i us poso alguna foto...a veure si n'hi ha que valguin la pena! jeje)

Crideu a la comadrona!

Avui me assabentat que Telecinco té la intenció d'emetre pròximament la sèrie de la BBC Call the midwife (Crideu a la comadrona), basada en el llibre del mateix nom escrit per Jennifer Worth. 

En ella es parla de les experiències d'una jove de bona família que es trasllada a viure al Est End londinenc per completar la seva formació com enfermera i especialitzar-se en la professió de llevadora. El seu destí será un convent de monges que atén a les dones més pobres de la ciutat. Sembla que és una obra mestra més, de la llarga llista de les produïdes per la BBC. No em podeu negar que borden les sèries d'època aquests anglesos!

En sabíeu res d'aquesta sèrie o de la novel·la? A mi m'han entrat unes ganes tremendes de veure-la! A veure si en trec dades per les meves històries!

Voleu venir a conèixer el País Basc amb la família?

Us presento una inciativa molt bonica que han muntat unes mares emprenedores! 

Es tracta de Hagoos, una empresa de viatges que organitza estades, activitats i tot el que calgui per fer una estada familiar com deu mana!

Us convido a veure la web, és molt xula i les propostes que fan són molt boniques! Segur que us entren ganes de venir!

Sobretot us recomano que us fixeu en les propostes de visita a Vitoria i Àraba, les grans desconegudes d'Euskal Herria. A banda de ser molt interessants, potser us trobeu fent de guia a una mama que us sonarà una mica ;)

Dibuixos

De petita m'encantava dibuixar. Era la típica nena que es passava hores i hores amb un llapis i un paper al davant. La meva filla és molt més activa que jo i mai ha estat moltes hores davant d'un paper.

Tot i així, a vegades li agrada seure i pintar. Des de ben petita que agafa els colors amb molta traça i ara que encara no ha fet els 3 anys ja fa dibuixos amb molt de sentit! La seva especialitat són els cercles i rodones de totes mides!

Aquí teniu l'última obra d'art de l'Ariadna! :)

El pare (atte), la mare (mama), l'Ariadna (amb cabells llargs) i (no em pregunteu perquè) en Doraemon!

Reiniciar Maternalias

Fa temps vaig iniciar un projecte nou a la web. Volia anar més enllà de les fronteres d'aquest bloc i ampliar prespectives. Volia donar a conèixer les coses que faig a més gent.

El cas es que la vida, la maternitat i tantes altres coses van fer que durant un temps el projecte quedés una mica aparcat. 

Però ara he decidit que tornava a tenir ganes. Com us deia, li he fet un rentat de cara  tot plegat i he reiniciat el camí. Estic il·lusionada amb tot plegat.

M'agradaria que entréssiu al bloc i hi féssiu una ullada, a veure que us sembla! 

Com veureu hi ha algunes novetats! 

Compto amb la vostra opinió!

També aprofito per comentar que es convertirà en un espai amb contingut i no un simple taulell d'anuncis de les coses que faig. Amb això vull dir que si us interessa la historia de la maternitat apunteu-vos a seguir-me, perquè potser us trobeu amb coses inetressants. 

Una abraçada, noies! Ens veiem a Maternalias

Rememorant

Estàvem els tres a una botiga ahir per la tarda. Compràvem algunes coses per la disfressa de l'Ariadna. Va entrar una noia. Em sonava però m'era impossible saber de què. Vam seguir conversant amb la botiguera. La noia havia anat al final de la botiga i després va passar per darrera nostre. El meu home sembla que havia tingut la mateix sensació que jo, però ell tenia més idea de qui es tractava. Així que li va preguntar:

- Perdona, ets infermera?

- Sóc llevadora- és notava un punt d'orgull a la resposta.

I els tres ens vam mirar, perquè de cop vam entendre tot plegat. No valen caldre més paraules.

- Que té, 2 anys i mig? - va dir ella senyalant a l'Ariadna.

- Tu ets la Leire. -Vam dir els dos.

- Sí!

- Quina memòria! - va respondre ella..

- Es que hi ha coses que no s'obliden! -vaig dir jo.

I ella va deixar la botiga amb un petit somriure dibuixat als llavis. 

Jo estava emocionada. I no sóc molt d'emocionar-me. Em va sorprendre sentir-me així. Que hi farem, no passa cada dia que et trobis amb la llevadora que et va ajudar a parir. La veig encara davant meu encoratjant-me i dient-me que estava a punt. Posant-me a la nena al damunt. També dient-me que ho havia fet molt bé. Que havia estat un part molt bo, però que no m'aixequés de la camilla! "que acabes de parir, noia!". Era i segueix sent una noia seria, però molt professional. D'aquelles que donen seguretat. 

Gràcies a aquesta trobada el dia d'ahir va ser molt especial. Vam tornar a casa amb un formigueig a l'estomac. Ens va fer molt feliços trobar-nos a la Leire.

Indignació, un cop més.

Estic indignada, como quasi tot el país. He dubtat força abans de posar un tema polític en aquest bloc. Però no sé com canalitzar la meva indignació i he decidit desfogar-me amb vosaltres. 

Ja sabeu de que parlo.

Com deia en un article que llegia l'altre dia, no es tracta de sobresous, sinó el repartiment del botí. D'un botí que han anat amassant els dirigents d'aquest país de manera generalitzada a costa de tots nosaltres i de  l'economia del país, que han aconseguit enviar a fer norris. Ja veurem com ens en sortim, en tot cas no serà gràcies a ells, això sí que ho tinc clar. No és una anècdota, és el sistema que està podrit. A tota aquesta colla de pirates amb corbata, de delinqüents, no els hi concedeixo ni la presumpció d'innocència perquè no se l'han guanyat.

Us deixo l'editorial d'avui del Gara, que crec que dona força en el clau i que comparteixo gairebé 100% i prometo no fer-ho més, això de parlar de política -espero que em disculpeu, però avui ho necessitava-.

Demasiado grande para caer

31/01/2013

 

La contabilidad del PP muestra a las claras hasta qué punto la corrupción ha sido un carburante necesario para el funcionamiento de la máquina del partido. Hasta qué punto ha sido y es una realidad institucionalizada, que forma parte de la cultura política. La dimensión de la trama tiene reminiscencias de los casos que en su momento asolaron al contrincante de los conservadores, un PSOE que ahora se rasga las vestiduras. Contrincante formal, el PSOE es ante todo pareja de alternancia en un sistema donde lo esencial perdura por encima de lo reemplazable. Hay muchas cosas poco democráticas esenciales al sistema político español y, si miramos la hemeroteca, cabe concluir que la corrupción y el clientelismo lo son. Y lo son en forma de metástasis, que azota las principales instituciones del Estado español: la Casa Real, la cúpula empresarial y, a tenor de la publicación de la contabilidad B del PP, a su dirección y al propio presidente Rajoy.

Pese a la magnitud del escándalo, las viejas cadenas de encubrimiento y de complicidad que han caracterizado al sistema político español se mantienen intactas. Cabe pensar que, en un contexto europeo, con estos datos, las dimisiones serían inmediatas y fulminantes. Pero, ¿acaso no estamos ya en un contexto europeo, ante un estado devastado económica y socialmente con la complicidad de sus mandatarios, un país al borde de la intervención? Sin embargo, ninguna autoridad europea ha salido a decir en alto que esto no se puede permitir, que no es admisible que un partido en el gobierno de uno de los países más grandes de Europa se vea envuelto sistemáticamente en casos de corrupción.

Pese al escándalo inicial, cabe recordar lo que ocurrió en los comienzos de la crisis, en 2008, cuando quebraron los primeros grandes bancos como Lehman Brothers. «Es demasiado grande para caer», «es sistémico»... decían. Estas dos grandes familias políticas son sistémicas en ese sentido: sostienen el modelo y estabilizan el sistema. El PP también es demasiado grande para caer, para no ser rescatado. Si la indignación inicial no se articula, pasará. Eso sí, hasta que una nueva transición abra paso a un cambio radical y, ése sí, será sistémico.