dimecres, 6 de febrer de 2013

Rememorant

Estàvem els tres a una botiga ahir per la tarda. Compràvem algunes coses per la disfressa de l'Ariadna. Va entrar una noia. Em sonava però m'era impossible saber de què. Vam seguir conversant amb la botiguera. La noia havia anat al final de la botiga i després va passar per darrera nostre. El meu home sembla que havia tingut la mateix sensació que jo, però ell tenia més idea de qui es tractava. Així que li va preguntar:

- Perdona, ets infermera?

- Sóc llevadora- és notava un punt d'orgull a la resposta.

I els tres ens vam mirar, perquè de cop vam entendre tot plegat. No valen caldre més paraules.

- Que té, 2 anys i mig? - va dir ella senyalant a l'Ariadna.
- Tu ets la Leire. -Vam dir els dos.

- Sí!

- Quina memòria! - va respondre ella..

- Es que hi ha coses que no s'obliden! -vaig dir jo.

I ella va deixar la botiga amb un petit somriure dibuixat als llavis. 

Jo estava emocionada. I no sóc molt d'emocionar-me. Em va sorprendre sentir-me així. Que hi farem, no passa cada dia que et trobis amb la llevadora que et va ajudar a parir. La veig encara davant meu encoratjant-me i dient-me que estava a punt. Posant-me a la nena al damunt. També dient-me que ho havia fet molt bé. Que havia estat un part molt bo, però que no m'aixequés de la camilla! "que acabes de parir, noia!". Era i segueix sent una noia seria, però molt professional. D'aquelles que donen seguretat. 

Gràcies a aquesta trobada el dia d'ahir va ser molt especial. Vam tornar a casa amb un formigueig a l'estomac. Ens va fer molt feliços trobar-nos a la Leire.

6 comentaris:

  1. Uau! Quina il.lusió due fer, i tant!!
    Et devien venir tots els records de sobte!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això mateix! Va ser una manera molt bonica de tornar-hi a pensar! :)

      Elimina
  2. Quina il·lusió! Jo també recordo amb molta emoció la llevadora que em va ajudar en el part del Biel. Va ser taaaan maca!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Deus tenir moltes satisfaccions en aquesta feina! Ella ens va dir que li passa sovint de trobar-se amb petits que ha dut al món...quina sensació, oi? Anar passejant i veure tot de criatures "una mica teves"...:)

      Elimina
  3. La meva llevadora es diu Mabel i abans de conèixer-la com a llevadora fou clienta de la farmàcia on treballava. El dia que la vaig veure a paritoris em vaig posar molt contenta. Els seus pares viuen prop de la meva feina actual i sovint ens creuem i per Nadal ens vam trucar. Em va ajudar molt!!!

    ResponElimina
  4. Ostres quina il·lusió! a mi em va passar quan em vaig trobar la doctora que m'havia fet la in vitro. Ella es recordava de mi i jo gairebé ploro quan la vaig veure! buff...

    ResponElimina