divendres, 1 de febrer de 2013

Indignació, un cop més.

Estic indignada, como quasi tot el país. He dubtat força abans de posar un tema polític en aquest bloc. Però no sé com canalitzar la meva indignació i he decidit desfogar-me amb vosaltres. 

Ja sabeu de que parlo.

Com deia en un article que llegia l'altre dia, no es tracta de sobresous, sinó el repartiment del botí. D'un botí que han anat amassant els dirigents d'aquest país de manera generalitzada a costa de tots nosaltres i de  l'economia del país, que han aconseguit enviar a fer norris. Ja veurem com ens en sortim, en tot cas no serà gràcies a ells, això sí que ho tinc clar. No és una anècdota, és el sistema que està podrit. A tota aquesta colla de pirates amb corbata, de delinqüents, no els hi concedeixo ni la presumpció d'innocència perquè no se l'han guanyat.

Us deixo l'editorial d'avui del Gara, que crec que dona força en el clau i que comparteixo gairebé 100% i prometo no fer-ho més, això de parlar de política -espero que em disculpeu, però avui ho necessitava-.


Demasiado grande para caer
31/01/2013
 
La contabilidad del PP muestra a las claras hasta qué punto la corrupción ha sido un carburante necesario para el funcionamiento de la máquina del partido. Hasta qué punto ha sido y es una realidad institucionalizada, que forma parte de la cultura política. La dimensión de la trama tiene reminiscencias de los casos que en su momento asolaron al contrincante de los conservadores, un PSOE que ahora se rasga las vestiduras. Contrincante formal, el PSOE es ante todo pareja de alternancia en un sistema donde lo esencial perdura por encima de lo reemplazable. Hay muchas cosas poco democráticas esenciales al sistema político español y, si miramos la hemeroteca, cabe concluir que la corrupción y el clientelismo lo son. Y lo son en forma de metástasis, que azota las principales instituciones del Estado español: la Casa Real, la cúpula empresarial y, a tenor de la publicación de la contabilidad B del PP, a su dirección y al propio presidente Rajoy.
Pese a la magnitud del escándalo, las viejas cadenas de encubrimiento y de complicidad que han caracterizado al sistema político español se mantienen intactas. Cabe pensar que, en un contexto europeo, con estos datos, las dimisiones serían inmediatas y fulminantes. Pero, ¿acaso no estamos ya en un contexto europeo, ante un estado devastado económica y socialmente con la complicidad de sus mandatarios, un país al borde de la intervención? Sin embargo, ninguna autoridad europea ha salido a decir en alto que esto no se puede permitir, que no es admisible que un partido en el gobierno de uno de los países más grandes de Europa se vea envuelto sistemáticamente en casos de corrupción.
Pese al escándalo inicial, cabe recordar lo que ocurrió en los comienzos de la crisis, en 2008, cuando quebraron los primeros grandes bancos como Lehman Brothers. «Es demasiado grande para caer», «es sistémico»... decían. Estas dos grandes familias políticas son sistémicas en ese sentido: sostienen el modelo y estabilizan el sistema. El PP también es demasiado grande para caer, para no ser rescatado. Si la indignación inicial no se articula, pasará. Eso sí, hasta que una nueva transición abra paso a un cambio radical y, ése sí, será sistémico.



9 comentaris:

  1. La meva pregunta és: "I ara què?" No seran capaços de dimitir ni nosaltres capaços de fer que dimiteixin? És una vergonya tot plegat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Diuen que "a todo cerdo le llega su San Martín". Espero que sigui veritat...jo crec que potser no demà ni d'aquí dos mesos però que al final això esclatarà i espero que sigui a la seva cara, francament.

      Elimina
  2. Tan de bo es comenci a sanejar la política i la seus dirigents, es la única manera de sortir de la crisis i de construir un futur millor, sino es fa, mai hauran canvis!
    Has fet molt ben fet de comentar això al blog, forma part de la nostra realitat, oi

    ResponElimina
    Respostes
    1. Creuem els dits perquè es faci alguna cosa

      Elimina
  3. És indignant totalment!!

    Tantes retallades, tants projectes socials que no veuran la llum perquè no hi ha pressupost, no hi ha diners... no m'estranya!! Se'ls han repartit tots ells!

    Aquesta colla d'inútils no haurien de poder estar impunes. I seguir al càrrec, molt menys!! és una vergonya.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Inútils, pocavergonyes i indignes. Que se'n vagin tots!

      Elimina
  4. No només s'han embutxacat tot el botí, és que fa anys que van decidir que l'única riquesa que es generaria en aquest país seria a base d'"especulació immobiliària", sobresous, ajudetes, sobres plens de peles i algun traje de regal... i van anar fent fins que la bombolla va esclatar...però a ells els hi era igual. Total, mai ningú els hi demanarà explicacions per haver enviat aquest país a la misèria.

    Tota una colla que se'n riu de nosaltres a la cara, des de la saleta del seu palauet.

    Brrrrr.....

    ResponElimina
  5. ës tan indignant, tan vergonyós, tan trist... fa vergonya pensar que fa anys que ens estan prenent el pèl, que ens van retallant per totes bandes i a sobre se'n riuen, perquè la sensació que tinc jo és que se'n riuen de nosaltres. L'altre dia una noia em deia que el seu germà, disminuït, treballa en una empresa de reinserció social que està apunt de tancar perquè no els arriben subvencions, els metges hi ha mesos que no cobren, els mestres amb sous ultrareduïts... i ells fent festa...

    ResponElimina
  6. Es que hi ha mil històries d'aquestes. I ells vinga a passar-s'ho pel forro, vinga a pensar que mai no passaran comptes. Espero que se'ls i giri tot en contra el més aviat possible.

    ResponElimina