Quan els pares van començar a no saber-ho tot.

Avui en dia, en aquest país, l'escola obligatòria comença als 6 anys, però són pocs els nens que inicien el camí de l'educació reglada en aquest moment. La gran majoria abans dels 3 i alguns als 3 anys. La meva filla, amb 16 mesos, està començant aquesta nova etapa. Passarà els matins soleta sense cap persona de referència. Amb 12 nens i dues mestres. Encara estem en etapa d'adaptació, ella i jo  (em costa una mica pensar que estarà allà sense ningú que la coneix realment) . 

Per reflexionar sobre el tema he decidit, com sempre,  mirar enrera, que sempre va bé. Us ofereixo alguns apunts de com  eren les coses a Roma.

Sembla que el més habitual era que els nens i les nenes estiguessin amb la mare fins als 7 anys. Aquesta era l'edat en que els nois es consideraven perparats per començar a aprendre coses amb el pare. Llavors, els petits acompanyaven el pare a tot arreu i així aprenien com feien les coses el homes. Les noies seguien amb la mare, que les ensenyava a ser bones esposes. 

Les coses van començar a canviar quan la influència de la cultura grega va entrar amb força a Roma. A finals de la República, gaudia de gran prestigi aprendre a llegir i parlar grec amb fluïdesa o tenir coneixements de filosofia i literatura grega. Malauradament, els pares no podien ajudar als seus fills a adquirir aquests coneixements, és per això que les famílies riques van començar a adquirir esclaus d'origen grec que poguessin encarregar-se de l'educació dels seus fills. També hi havia escoles per aquells que no podien permetre's un esclau d'aquest tipus (molt ben valorat en el mercat) però encara podien pagar el petit salari al mestre de l'escola. Sembla, pel que he llegit, que aquests mestres estaven molt mal pagats i era una feina poc considerada. Finalment, les famílies més humils (probablement la gran majoria) devien seguir fent el de sempre. Els fills amb la mare i a partir d'una edat el noi amb el pare. 

És va produir un punt d'inflexió en l'educació. La societat romana, en les seves altes esferes, es va fer més complexa, fins el punt que els pares no podien garantir amb els seus coneixements una bona educació als seus fills. 

Van començar a delegar.

I aquí estem, a principis del segle XXI...

Vivint en una societat on la complexitat ha arribat fins a punts increïbles, que els romans no podien ni imaginar,

i deleguem l'educació dels nostres fills abans dels 3 anys...

Confiant en trobar mestres que sabran entendre les seves necessitats i inquietuds.