dijous, 3 de maig de 2012

Lost in translation

Un cop a casa de nou, torno a pensar en les meves històries maternals.

Ningú pot negar que la cultura judeocristiana mou el nostre món occidental i que al llarg de molts segles ha moldejat la nostra moral i la manera de percerbre la realitat. En això la maternitat no podia ser menys. Un passatge transcendental en aquest sentit es troba a l'Antic Testament quan ens cau al damunt la coneguda maledicció (a totes dels filles d'Eva) de "pariràs amb dolor". D'aquesta manera vaig començar la reflexió inicial del blog-projecte Maternilas, si ho recordeu. 

Les conseqüències han estat trascendentals a l'hora de percebre el part, però no només en aquest sentit. Semblava que era un mandat diví que les dones paríssin amb dolor i s'havia arribat a castigar el fet d'administrar calmants, com he explicat en alguna ocasió. Però aquest no ha estat la única conseqüència, fins i tot m'atreviria a dir que no ha estat la més important. Crec que amb aquest sentència s'ha aconseguit també que les dones ens haguem sentit condemandes al patiment, a pensar que en aquesta vida hem vingut a sentir dolor i, el pitjor, que d'alguna manera ens haguem resignat durant tants segles. 


Per tot això em sembla trascendental la petita informació que vaig llegir ahir a l'entrevista de la Contra de la Vanguardia. Li feien una entrevista a un escriptor i traductor italià força conegut en aquell país, Erri de Luca. Entre altres coses és un reputat traductor de la Bíblia i en l'entrevista ens feia descobrir la reintrepretació que havia fet ell d'aquest passatge. 

Segons Erri de Luca el terme hebreu que es fa servir no és dolor, sinó esforç. En el seu parer els antics traductors bíbilics es van deixar endur per al seva misogínia i van denigrar el treball d'Eva en el part. En canvi, en el text original no es condemna a la dona, sinó que simplement es constata l'esforç de la humanitat per adaptarse al medi i com a símbol s'empra el part femení. 

Així que ja ho intuiem, però queda clar que no hem vingut a patir, sinó a gaudir del treball que representa parir i criar a persones. 

(Malauradament no conec l'autor de la imatge, així que poso l'enllaç d'on l'he tret:  http://www.kangurito.com.ar/lecturas/embarazo.htm. Si l'autor o protagonista de la imatge no vol que la posi al bloc o em vol donar la referència exacte, no tindré cap problema en cap dels dos casos )




4 comentaris:

  1. Se'm va passar per alt l'entrevista de la contra!

    Doncs trobo que hi ha força diferenciès entre "parir amb dolor" i "parir amb esforç"! Jo també penso que és molt millor aquest últim!

    ResponElimina
  2. L'entrevista era tot un altre tema, però al final parlaven d'això...(a casa som super fans de les entrevistes de la Contra! tenim dos llibres i tot...)
    Si Onavis, això volia dir, que parir amb esforç és positiu i dóna certa importància a la funció de la mare en el part, parir amb dolor només és una condemna.

    ResponElimina
  3. Me temo que ahora quieren limpiar la Biblia, jejeje...

    Es cierto que en las escrituras hay un doble sentido, una "lectura oculta" que no es la que nos han contado...

    Pero me temo, que en general, el sentido que desde el principio se quiso que se entendiera es el del enfoque patriarcal. De hecho creo que la principal misión de las escrituras fueron precisamente legitimar el patriarcado como único modo social posible ;-) Y para ello el famoso versículo de "parirás con dolor y tu marido te dominará" fue principal.

    Abrazos!

    ResponElimina
  4. No seré yo la que limpie la Biblia! Valgame dios! jeje...

    No soy ningua especialista en el tema, pero es cierto que la biblia y el antiguo testamento sobretodo transpiran patriarcado por todos los costados...a pesar de eso, toda una tradición de sacralizar a las madres, posiblemente anterior, hizo que figuras como Maria o Ana (la madre y la madre de la madre) traspasaran el texto oficial y se conviriteran en muy relevantes para los cristianos, eso es, para la cultura occidental...te has leído el evangelio de Maria? (uno de los apócrifos, claro...)es una preciosidad...

    ResponElimina