dissabte, 19 de maig de 2012

Tinc pipi!!

Fa uns dies que trobo en alguns blocs maternals el mateix tema...com els hi va als petits amb això del control dels esfínters. És curiós perquè coincideix precisament amb l'època en que la meva filla està aprenent també a anar al bany. 

Que jo sàpiga, des de temps immemorials els humans han tingut interés en controlar el lloc i el moment en que feien les seves necessitats. Per una questió de salubritat, des de la prehistòria hi havia un espai destinat a aquest menester, sempre una mica apartat. Una altra cosa més moderna són els sistemes de neteja, les colaques o, és clar, les bombes o cadenes dels banys. De tot això encara a gran part del món no en tenen coneixement. 

De fet, en el món occidental hi ha certa obsessió pels temes higiènics i es considera una gran fita quan els infants aconsegueixen anar al bany solets. I no ho tenen fàcil, tot s'ha de dir...per aconseguir-ho primer han d'aprendre a dir-ho. Després han d'identificar quan tenen ganes, sempre una miqueta abans que ja no hi hagi més remei. Han de tenir temps de treure's els pantalons (potser fins i tot les sabates, si els pantalons no baixen sols), el panyal, pujar a l'orinal o al vàter...i després cal agafar una mica de paper, netejar-se, tirar de la cadena i rentar-se les mans. Déu ni do!

Abans les coses eren força més fàcils per ells. A moltes miniatures de l'Edat Mitjana hi podem veure nens que sovint juguen a fora només amb una camisa amplia i res a sota. D'aquesta manera podien aprendre a identificar quan tenien ganes de fer pipi o caca de manera precoç, també sense gaires molèsties. Hi ha poques possibilitats de embrutar roba o d'anar mullat. 
Santa Dorotea, s. XV (estampa Bibliotèque National France)

No sembla que s'utilitzessin orinals o cadires obertes per sota. Només s'ha trobat una pintura del s.XV on s'hi fa referència. La que podeu veure aquí sota.

La Taula dels pecats capitals (escena de la gula), del Bosco.
Devia ser molt més habitual l'escena que trobem en el gravat anomenat Les XV Joies de mariage, on es pot veure (a sota a la dreta) un nen de cuclilles fent les necessitats en mig del camp. 



Sembla, segons tots els indicis, que ningú feia res per ajudar a que el nen aprengués aquests hàbits. Els adquirien de manera força lliure. I nosaltres, tot i fet tot el possible per respectar els seus temps, els hi anem al darrera una mica pendents, preguntant "que tens pipi?" "que vols fer servir l'orinal?". Ara mateix, sense anar més lluny, la meva filla s'ha despertat de la migdiada criadant "pipi, pipi" i jo li he anat a treure el panyal per dur-la a l'orinal i no hem sigut a temps i s'ho ha fet damunt i, tot i que jo no la renyo ni li dic res, s'ha posat una mica trista de no haver fet "com toca"...quin estrés, aquest món nostre!

(La major part de la informació l'he extret del llibre "La infancia a la sombra de las catedrales"del qual us he parlat en més d'una ocasió)

8 comentaris:

  1. M'ha encantat aquest repàs històric! La cadireta amb el forat al mig del segon quadre no té desperdici. Es veritat que potser abans no hi havia tants avenços pero el procés evolutiu dels infants era molt més natural. Gracies com sempre per aquesta visió històrica de les nostres preocupacions maternals

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'ajuda a mi també a l'hora de desdramatitzar certes coses veure el context històric de les nostres peocupacions....

      Elimina
  2. Tens raó, pel que segurament abans es feia de manera més natural, ara en necessitem mètodes i mil consells.

    M'has fet venir ganes de preguntar a la meva padrina com s'ho feia ella.!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja saps que en penso de les padrines...són una font inesgotable de coneixements! Si li preguntes, ja saps, m'interessa saber que t'ha respost!

      Elimina
  3. Això de no dur roba a sota pot ser que no fos cosa dels nens només, oi? No sé on vaig sentir que les dones tampoc duien res sota les faldilles i així podien fer les seves necessitats sense haver de treure la vestimenta. És així o ara he sentit campanes i no sé on?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs noia, jo no hi entenc gaire de vestits d'època, potser sí que aquells vestits de dona amb les faldilles tant amples i que per sota duien tots uns filferros per fer la forma...ara, jo crec que normalment duien enagues i un munt de coses a sota. Ara, sí que m'has fet pensar en les faldilles dels escosesos, que diuen que no duen res a sota...potser és per això! ;)

      Elimina
    2. O per anar més fresquets jaja!

      Elimina
  4. Segur que no s'estressaven tant amb el tema. Realment llegeixo mares MOLT preocupades per aquest assumpte.

    ResponElimina