dimarts, 8 de gener del 2013

Paraules perdudes

Ja s'han acabat les vacances. Ens han vingut molt bé! Ens hem carregat de l'energia de les radiacions solars per poder aguantar el que queda d'hivern a Gasteiz. 

Avui faré una petita entrada inaugural del 2013, amb un dels meus temes preferits, la llengua. 

A casa sempre ens ha interessat molt aquest tema i també ens hem informat una miqueta a l'hora d'ensenyar a parlar a la nostre filla. La pobre té un cacau que no vegis i, certament, li està costant força arrancar. Tot i així, sempre s'ha comunicat sense problemes, sigui amb les poques paraules que domina, sigui amb les gestos o altres recursos. Ara ja ha arrencat molt i m'emociono en veure les converses que podem mantenir.

Per ajudar en la comunicació, la majoria de llengues tenen un llenguatje específic més fàcil. En euskera diriem que gairebé hi ha un "idioma paral·lel".

Us en poso, d'exemple, les paraules més usades per la meva filla

lolo: dormir

apatx: seure

papo: s'ha acabat.

Jo en català no en sé gaires, tot i que vinc d'una família castellana i és possible que sigui per això. Encara que tinc la sensació que tot aquest vocabulari té molt mala premsa i s'ha deixat d'utilitzar en general. 

No fa gaire us vaig parlar d'un llibre que em va regalar una amiga anomenat "El Naixement, costums i creences", de Joan Amades, publicat originalment al 1934.

Doncs precisament en un capítol fa un breu vocabulari de "llenguatge infantil barceloní".

Paraules que ja s'han perdut, en molts casos, i que és bonic de deixar escrites.

Aaaaa!!!: amençar.

A, a, a: desig d'anar de ventre

Babi, baba: avi, avia

Bibí: avi

Bobó: llaminadures

Buba: Mal, dolor

Bup-bup: gos.

Caca: excrements

Cucou: ou

Iai-iai: dolor

Mam: líquid

Mama: mare

Metes: pit, mamar

Nannar: passejar

Ninar: menjar

Nona: llit, dormir

Oh, oh, oh: bonic

Pam-pam: pegar

Papa: pare

Papar: menjar (verb)

Papes: sopes

Pipí: orinar

Pum: caure

Pupa: mal

Quienqui: avellana, atmella, nou

Tatà, tatanu: cavall, ase.

Teta: germana, mainadera

Tetè: joguina

Titit: ocell

xitxa: tall, carn.

15 comentaris:

  1. Que bonic això que expliques! Hi ha moltes d'aquestes paraules que a casa es feien servir, tot i que a ma germana i a mi sempre ens havien parlat com si fóssim grans i sense simplificar massa.

    Xitxa, tatà (o tatanet) i nones (fer nonetes, o fer no-non) ens les deien els adults, ma germana dels dolços en deia bobos (no sé d'on ho va treure, però m'ha fet gràcia que s'utilitzi o s'utilitzés en d'altres cases), i la meva paraula preferida era 'ninar'. M'expliquen que quan era petita i tenia gana, agafava una cullera i picava sobre la taula mentre cridava: ni-nar, ni-nar, ni-nar. Definitivament era una nena 'de vida'!

    Bon any ple de posts tan interessants com aquest! I a veure si entre tots fem que no es perdin més paraules, que no es pot dir pas que n'anem sobrats :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Anna!

      Que interessant que vosaltres utilitzéssiu algunes d'aquestes paraules...sembla que no estan tan perdudes, doncs! Algú se li acut cap altre? Cal deixar-la per escrit! Fem una recerca de paraules per nens en català!? :) Com dius, no anem sobrats...

      Elimina
  2. A mi també m'ha recordat a la Iaiato que deia "fer nona". També em fa gràcia que el meu sogro de 60 anys li digui "Teta" a la seva germana de 57! Molt bon any, Anna! (Tinc pendent post sobre una masia portàtil!)

    ResponElimina
    Respostes
    1. "A fer nones" es deia casa...espero aquest post! :)

      Elimina
  3. Qué maco i què curiós. Això de la llengua es apassionant oi? Per cert, bon any!!
    Una abraçada
    Sandra

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi m'encanta aquest tema! No és massa històric, però mira...

      Elimina
  4. Ostres!! d'aquestes paraules jo en conec unes quantes, tot i que a casa no les fem servir, sí que de petita la iaia me les deia (fer nones, vols mam?, les metes, i les que són més comuns)

    Bon any bonica!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És curiós perquè metes i mam jo les coneixia però no per a nens, sinó com a registre vulgar..tipus "va mamat" va begut, vosaltres també, no? m'ha sorprès veure que el seu ús primer és com a llenguatge infantil

      Bon any Ester!

      Elimina
  5. Aquí també tenim la popa!! I els derivats popar, popeta...

    I fer nones també es diu molt. O directament dic "anem a fer soneta non-non".

    Molt interessant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Popa, aquesta s'ha fet famosa gràcies al teu bloc..jeje ;)

      Elimina
    2. Sí, a Lleida es diu molt. Però no en llenguatge infantil només. Moltes dones es refereixen als seus pits com a "les popes". És molt habitual.

      Elimina